ENDLER, Johann Samuel (1694-1762) - Sinfonias & Ouvertures

Si miro enrere, fa relativament poc temps que he tingut el plaer de conèixer el compositor d'avui. Un autor de qui he escoltat concerts, simfonies i obertures resultant, totes elles, d'una bellesa sorprenent. Però qui va ser Johann Samuel Endler? Pel que sembla, es va formar amb el seu pare organista per ràpidament traslladar-se a Leipzig, un dels nuclis musicals més importants en aquell temps. Allà va rebre la tutela de Graupner, un extraordinari mestre a qui encara hem de dimensionar com pertoca. Gràcies a l'amabilitat del seu mentor, va rebre diferents càrrecs a Darmstadt, ciutat en la que va viure la resta de la seva vida. I si bé avui dia es preserven tres cantates litúrgiques, dedueixo que properes a la filosofia made inBach et al., el cert és que Endler es va fer un nom a Alemanya per l'opulència i solemnitat de la seves obres orquestrals dotades de tal disbauxa, enrenou i gresca que van esdevenir el seu inseparable segell personal. Comprensible tenint en compte que bona part de les seves simfonies i obertures que va compondre, de les quals escoltarem la Simfonia No. 15 en Fa major i l'Obertura en Re major, van ser pensades adhoc per a festivitats i celebracions que el landgravi Lluís VIII va realitzar entre els anys 1748 i 1761 a Kranichstein, el seu castell de caça favorit. Per tant, esdeveniments d'eufòria desenfrenada en què la música havia d'estar en sintonia amb aquest sentiment d'alegria i desori. Endler, expert en el seu art, va regalar al món unes partitures en què la riquesa orquestral era imprescindible, on els allegros van brillar amb obligada intensitat i solemnitat i en què les danses també hi van ser molt presents. Simfonies en forma de suites però també amb elements concertants en un batibull de propostes que a oïdes nostres resulten 'esfereïdorament' fascinants. En definitiva un esplèndid descobriment d'un alemany que amb les trompetes, timbales i oboès va fer cantar el cel!

Feliç Diada de Sant Jordi!