Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all articles
Browse latest Browse all 1710

DE SAN JUAN, José (c.1685-c.1747) - Missa a 8

$
0
0
Miguel Cabrera - Retablo de la virgen de Guadalupe con san Juan Bautista, fray Juan de Zumárraga y Juan Diego
Obra de Miguel Cabrera (1695-1768), pintor mexicà (1)





Parlem de Pintura...

Miguel Cabrera (Tlalixtac de Cabrera, 27 de maig de 1695 - Mèxic D.F., 16 de maig de 1768) va ser un pintor mexicà, considerat el màxim exponent de la pintura virreinal novohispana. Va arribar a la ciutat de Mèxic el 1719 on va entrar al taller de José de Ibarra per iniciar la seva formació artística, la qual va estar influenciada per les escoles flamenca i espanyola. Cabrera va ser pintor de cambra de l'arquebisbe José Manuel Rubio i Salinas, gràcies a qui va pintar una de les seves obres més transcendents, Nuestra Señora de Guadalupe. A més, el 1753, va ser president de la primera acadèmia de pintura a Mèxic, antecedent de l'Acadèmia de Sant Carles. Va ser autor d'una gran quantitat d'imatges entre les quals van destacar El Retrato de Sor Juana Inés de la Cruz, La Vida de San Ignacio, El Martirio de San Sebastián de la iglesia de Taxco, La Virgen del Apocalipsis i una sèrie de 16 pintures sobre castes. No va ser ni desconegut ni desestimat en el seu temps, es va col·locar en el gust de la societat a tal grau que, per satisfer els seus clients, es creu que el seu taller va arribar a semblar una cadena de muntatge. Això va motivar una producció de més de 45 obres situant a Miguel Cabrera com un dels més il·lustres pintors de Nova Espanya. Va morir a Mèxic D.F. el maig de 1768.

Font: En català: No disponible En castellano: Miguel Cabrera (1695-1768) In english: Miguel Cabrera (1695-1768) - Altres: Miguel Cabrera (1695-1768)



Parlem de Música...

José de San Juan (?Siguenza, c.1685 - Madrid, c.1747) va ser un compositor espanyol. Es va formar com a cantant d'un cor a la Catedral de Santa María de Siguenza sota la direcció de Benito Ambrona. Poc després es va situar a Madrid abans d'assolir, el 1708, el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Siguenza. Anys més tard, concretament el 1715, va ser nomenat mestre de capella del Monestir de las Descalzas Reales de Madrid on hi va romandre fins el 1747. A partir d'aleshores la seva música es va estendre arreu d'Espanya i fins i tot a Mèxic, on va ser àmpliament representat. Va compondre principalment música religiosa formada per Misses, Oratoris, nombrosos villancets, cantates i obra menor. També va publicar tres sarsueles, Telémaco y Calipso (1723, Madrid), La enigma cómica (1723) i Eurotas y Diana (1729, Barcelona) així com altra obra secular. Es creu que va morir a Madrid en una data a l'entorn del 1747.

Font: En català: No disponible En castellano: José de San Juan (c.1685-c.1747) In english: José de San Juan (c.1685-c.1747) - Altres: No disponible



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Anem finalitzant aquesta primera setmana del 2016 en què, de forma monogràfica, he recuperat músics i músiques properes al nostre espai, no així al nostre temps. I avui no serà l'excepció i ens centrarem en la figura d'un enigmàtic compositor manxec la música de qui resulta realment difícil escoltar. I això que segons els contemporanis que hi van conviure, José de San Juan va ser un autor prominent i respectat. Es creu que va néixer el 1685 no obstant emanen seriosos dubtes al respecte tenint en compte que el 1694 va publicar un Arte del Canto llano del 'Padre Fray Joseph de San Juan' i en un any en què també se'l va situar com a mestre dels novicis del Convent de Santo Tomás de Madrid. En tot cas, a partir del 1708 va ser mestre de capella a Siguenza abans d'assolir el mateix càrrec a les Descalzas Reales de Madrid, una posició que va mantenir fins l'any 1747, any en què va literalment desaparèixer del mapa. Algunes fonts apunten en la possibilitat, bastant probable, que fes les amèriques ja que bona part del seu repertori roman conservat a la Catedral Basílica de Nuestra Señora de la Inmaculada Concepción de Puebla, a Mèxic. De fet, ha estat precisament allà on s'ha recuperat, estudiat i interpretat la festiva i 'galant'Missa a ocho con violines, trompas y clarines per a solistes, cor i orquestra de data desconeguda. Clar reflex del canvi d'idioma musical que s'estava gestant a Europa, és també un testimoni d'alt valor per observar i gaudir de la música que en aquella època es destil·lava a les capelles espanyoles i mexicanes. Una obra clarament avantguardista i moderna tenint en compte la probable data de composició anterior, possiblement, al 1747. En tot cas, dualitat de sensacions a l'hora d'avaluar l'edició on la trobarem ja que hi ha un daltabaix insalvable entre veus, al meu parer desesperadament irregulars, i instruments, per fortuna fantàstics en el seu paper i que salven els mobles d'una obra que mereixeria una major acadèmia vocal. Llàstima, si bé hem de qualificar, edició i repertori, com a notable tresor en nom d'un compositor espanyol tristament abandonat i oblidat!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Viewing all articles
Browse latest Browse all 1710

Trending Articles



<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>