Obra de Friedrich Gauermann (1807-1862), pintor austríac (1)
Parlem de Pintura...
Friedrich Gauermann (Scheuchenstein, 10 de setembre de 1807 - Viena, 7 de juliol de 1862) va ser un pintor austríac, fill del pintor de paisatges Jacob Gauermann. El seu pare volia que es dediqués a l'agricultura però seguint l'exemple d'un dels seus germans, es va dedicar a la pintura. Sota la direcció del seu pare, va començar els estudis de paisatges. Durant un temps va viatjar per diverses regions austríaques abans de presentar en públic els seus primers quadres a partir del 1824. La seva obra 'La Tempesta' exhibida el 1829 va fer augmentar notablement la seva reputació i els encàrrecs que va rebre van ser més nombrosos. Les seves pintures d'animals van ser considerades com les millors del seu temps a Àustria. El seu gènere preferit van ser els paisatges, realistes però idealitzats, amb figures humanes i animals en interacció configurant-se una al·legoria subtil de la connexió integral de la naturalesa. Moltes de les seves obres es van convertir en gravat i van assolir gran popularitat. Gauermann va morir a Viena el juliol de 1862.
Font: En català: No disponible - En castellano: Friedrich Gauermann (1807-1862) - In english: Friedrich Gauermann (1807-1862) - Altres: Friedrich Gauermann (1807-1862)
Parlem de Música...
Ignace Pleyel (Ruppersthal, 18 de juny de 1757 - Paris, 14 de novembre de 1831) va ser un compositor, pianista, editor i fabricant de pianos austríac. Fill d'un mestre d'escola, va estudiar música des de ben petit amb Vanhal abans de convertir-se en alumne de Joseph Haydn a Eisenstadt el 1772. Una relació alumne-mestre que els va unir tota la vida i que va ajudar a convertir a Pleyel en un dels compositors més coneguts del seu temps. La primera obra representada del primer període va ser la seva òpera de titelles Die Fee Urgele, estrenada el novembre de 1776 al Nationaltheater de Viena, any que Haydn va estrenar Die Feuersbrunst. El primer càrrec important de Pleyel fou el de mestre de capella pel Comte Erdődy tot i que no hi ha documentació ni referències que ho corroborin. Durant la dècada del 1780 va viatjar per Itàlia. Gràcies a Norbert Hadrava, un amant de la música i un compositor vinculat a l'ambaixada d'Àustria a Nàpols, Pleyel va compondre diverses obres per a viola de roda, un peculiar instrument del gust de Ferran IV, el Rei 'Lazzarone' de Nàpols. Pleyel, Haydn i Sterkel van ser els encarregats d'escriure algunes de les partitures sol·licitades.
A partir del 1784 es va convertir en assistent de F.X. Richter, el mestre de capella de la Catedral de Strasbourg, càrrec que va assumir el 1789. A partir del 1786 va assumir també la direcció i organització d'alguns concerts públics en col·laboració amb J.P. Schönfeld, mestre de capella del Temple Neuf de Strasbourg. El 1788 es va casar amb (Franziska) Gabrielle (Ignatia) Lefebvre, filla d'un tapisser. Va tenir quatre fills el més gran i conegut dels quals va ser Camille Pleyel, pianista i fabricant de pianos. Aquell període a Strasbourg (1787-1795) va ser, indubtablement, el més productiu musicalment de Pleyel. Va treballar també com a professor tenint com alumnes, entre altres, a Ferdinand Franzl i a P.J. Pfeffinger. La Revolució Francesa va abolir les funcions religioses de la catedral i els concerts de la ciutat, motiu pel qual va acceptar una invitació per a dirigir el Professional Concert a Londres, ciutat on s'hi va quedar des del desembre del 1791 fins el maig del 1792. Allà es va fer especialment conegut tot i l'enorme competència del seu mestre Haydn.
Després de tornar al continent, Pleyel va comprar el gran Château d'Itenwiller a St Pierre, prop d'Estrasburg, probablement amb els considerables guanys dels seus concerts a Londres. D'acord amb una història dramàtica, inexistent pel que fa a referències i documentació, Pleyel va ser detingut en diverses ocasions durant el 1793 per les autoritats revolucionàries que sospitaven simpaties pro-austríaques o aristocràtiques. A condició de la seva llibertat, va haver d'escriure, sota estricte vigilància, l'himne patriòtic 'La révolution du 10 août 1792, ou Le tocsin allégorique'. Estrenat el 10 d'agost del 1793, és una obra plena de referències populars i de músics francesos com Gretry, i requereix un gran conjunt de veus i instruments, incloent campanes i canons. A principis del 1795 Pleyel es va instal·lar a París, on va obrir una botiga de música i va fundar una editorial, que va publicar unes 4000 obres durant els 39 anys de vida convertint a Pleyel en un dels compositors més rics d'aleshores. El 1805 va viatjar amb el seu fill Camille a Viena, on els seus quartets de corda van ser molt ben rebuts. Allà va visitar a Haydn, ja en les darreries de la seva vida, i va conèixer al Beethoven pianista. A Viena va viure-hi una temporada procurant ampliar, sense èxit, els seus negocis com a editor. A partir del 1820 va retornar a França, on va viure en una granja rodejat d'animals. Va morir a París el novembre de 1831 i tres anys abans de la liquidació definitiva de l'editorial Maison Pleyel.
OBRA:
Vocal secular:
701Die Fee Urgele (marionette op, 4, K. von Pauersbach, after C.-S. Favart), Eszterháza, Nov 1776, A-Wn*
702Overture to J. Haydn: Die Feuersbrunst, h XXIXb:A, ?1775–8, US-NH
703Ifigenia in Aulide (op, 3, ? A. Zeno), Naples, S Carlo, 30 May 1785, F-Pn* (Act 3), I-Nc, P-La
704Deutsche Aria, E , v, pf (1790)
705Hymne à la liberté (Rouget de Lisle), Revolutionary song, v, pf (1791)
706La révolution du 10 août 1792, ou Le tocsin allégorique, Revolutionary hymn, vv, orch, 1793, F-Pn
707–3832 Scottish songs, arr. 1–2vv, pf, vc, 1792–3, Pn*, GB-Lbl* (1793–9)
739Hymne du temple de la raison, v, pf, ?1792–4
740Hymne à la nuit (Viscount de Parny), v, pf (1795)
742–53Winter-Unterhaltung (12 songs), v, pf (c1798)
Vocal religiosa:
741Mass, G, 1796–7, CZ-Pnm, D-BAR, I-Fc
754Requiem, E , F-Pn*
755Cum Sancto Spiritu, fugue, D, chorus, orch, A-Wgm*
756Mass, D, Wn*, I-Fc
TeDeum;
Motets et al.;
Instrumental:
Orch.:
symphonies
nos. refer to Benton, 1977
121, c, 1778, F-Pn* (inc.) (1787), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
122, A, 1778, A-Wgm* (inc.) (1786);
123, F, 1782–4 (1788);
124, D, 1782–4 (1790);
125, B , 1782–4 (1787), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
126, D (1785), ed. H. Riessberger (Vienna, 1990) and in RRMCE, viii (1978);
127, B (1785–6);
128, C (1786), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
129, C (1786);
130, G (1786), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
131, C (1786);
131A, C, ?1786–93, A-R, ST, CZ-OP, D-HR, Mbs, Rtt, TEG, I-CR, Mc, MOe, US-Wc;
131B, C, 1786 or after, A-ST, D-HR, Mbs, I-Mc, MOe;
132, B (1786), ed. in RRMCE, viii (1978);
132A, B , ?1786–90, CH-Zz, D-DO, HR, Rtt, I-MOe, Vnm;
133, D, 1786 (1787);
134, E , 1786 (1787), ed. J.L. Petit (Paris, 1973);
135, B , 1786 (1787);
136, F, 1786 (1787), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981);
136A, F, US-Wc;
137, A, 1786 (1787);
138, f, 1786 (1787), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
139, E (1789);
140, F (1789), ed. F. Oubradous (Paris, 1957);
140A, F (1791–2);
141, G (1789);
142, c (1790);
143, C (1790), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981);
144, E (1790);
145, D (1790);
146, G (1790);
147, d (1791), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981);
147A, D, 1791 or after, F-Pn* (inc.);
148, E (1793);
149, B (1794);
150, B (1799);
150A, B , 1799–1800, Pn*, GB-Lbl*;
151, C, by 1800, Lbl*;
152, E , ?1801, F-Pn*, GB-Lbl*;
153, f, ?1801, F-Pn* (inc.);
154, C, Pn* (inc.) (1803), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981);
155, a, ?1803, Pn*, GB-Lbl*;
156, G (1804);
157, C (?1804–5);
158, C, A-Wn, D-AB, HR, GB-Lbl, I-Fc;
159, F, D-Rtt; 160, d, I-MOe; 161, D, D-DO, I-MOe
Concertos & symphonies concertantes:
B
101Vc conc., C, F-Pn, 1782–4
102Vc conc., D, 1782–4, lost
111Symphonie concertante, E , solo vn, va, vc, ob, perf. 1786
103Vn conc., D, 1785–7 (1788)
103AVn conc., D (1788)
104Vc conc., C (1788)
105Va/Vc conc., D (1790); ed. C. Hermann (Frankfurt, 1951)
112Symphonie concertante, B , solo vn, va (1791); ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981)
113Symphonie concertante, F, 2 solo vn, va, vc, fl, ob, bn, perf. 1792
106Cl/Fl/Vc conc., C (1797); ed. A. Pejtsik (Zürich, 1985)
114Symphonie concertante, A, 2 solo vn/solo pf, vn, perf. 1792
115Symphonie concertante, F, solo (fl, ob, bn, hn)/(pf, vn) (1802 or 1805); ed. F. Oubradous (Paris, 1959)
107Bn conc., B , CZ-Pnm
108Vc conc., C, A-Wgm*
116Symphonie concertante, F, solo pf, vn, I-Gl
Miscellaneous orchestral and chamber:
201Nocturne, D, ob, 2 hn, vn, va, vc, vle, 1780, F-Pn*
201ANocturne [Serenade], D, solo vn, solo vc, 2 hn, vn, va, b, 1780–90 (1790)
202[Untitled work], C, 2 hn, 2 vn, va, b, 2 hurdy-gurdies, c1785, Pn* (inc.)
202.5Nocturne, 2 cl, 2 hn, 2 va, b, 2 hurdy-gurdies, 1785, D-Bsb*
203–14Twelve Minuets (6 with trios), 2 ob, 2 hn, 2 vn, b, 1785–7 (1787)
215Nocturne [Serenade], C, ob, 2 hn, vn, 2 va, vc, b (1787)
216Serenade, F, ob, 2 hn, 2 vn, va, b (1790)
217Nocturne, B , ob, 2 hn, 2 va, b; ed. B. Pauler (Winterthur, 1989)
218Adagio, a, solo vn, 2 ob, 2 bn, hn, 2 vn, va, b, F-Pn*
219Serenade [Parthia], 2 cl, 2 bn, 2 hn [transcr. from recording, source unknown]
220Divertimento, G, 2 hn, 2 vn, va, vc, A-Wgm, F-Pn* (inc.)
quintets, sextets, septets
271–2Str Qnts, E , g, 2 vn, 2 va, vc (1785)
273Str Qnt, C, 2 vn, 2 va, vc (1786)
276Str Qnt, a, 2 vn, 2 va, vc (1786)
277Str Qnt, f, 2 vn, 2 va, vc, perf. 1786; ed. in RRMCE, liii (1998)
251Septet, E , 2 vn, va, vc, db, 2 hn (1787)
274–5Str Qnts, D, B , 2 vn, 2 va, vc (1787)
280–82Qnts, G, C, E , fl, ob, vn, va, vc (1788); no.282 ed. H.Steinbeck (Vienna, 1968)
283–4Str Qnts, F, D, 2 vn, 2 va, vc (1788)
278–9Str Qnts, B , G, 2 vn, 2 va, vc (1789)
285Str Qnt, F, 2 vn, 2 va, vc (1789)
261Sextet, F, 2 vn, 2 va, vc, b (1791); ed. W. Sawodny (Munich, 1993)
286Qnt, g, hpd, fl, vn, va, b, A-Wgm*
287Str Qnt, g, 2 vn, 2 va, vc, F-Pn*
Quartets:
301–6Str Qts, C, E , A, B , G, D, op.1, USSR-Lsc* (1782–3, nos.303–4, inc.)
307–12Str Qts, A, C, g, E , B , D (1784)
313–18Str Qts, B , A, e, C, E , D, 1785 (1786)
319–24Str Qts, C, G, F, A, B , D, 1786 (1786)
325–30Str Qts, E , B , A, C, G, F, 1786 (1787); 326A, 327A, 329A (1787); 325A, 328A, 330A (1788)
331–3Str Qts, B , G, d, 1786 (1787), ded. King of Prussia
334–6Str Qts, C, A, E , 1786 (1787), ded. King of Prussia
337–9Str Qts, D, F, g, 1786 (1787), ded. King of Prussia
340–42Str Qts, G, c, D, 1786 (1787), ded. King of Prussia
343–5Str Qts, F, A, F (1788)
346–51Str Qts, C, F, E , G, B , A (1788), ded. Prince of Wales: 348A, 350A (1788)
352Qt, E , vn, 2 va, vc (1788); ed. U. Drüner (Zürich, 1976)
381–6Qts, D, F, A, G, B , C, fl/vn, vn, va, vc (1789)
353–8Str Qts, C, B , e, G, A, f (1791), ded. King of Naples
359–64Str Qts, F, B , D, E , G, E (1792)
387–92Qts, D, F, A, C, G, A, fl, vn, va, vc (1797); nos.387–9 ed. J.-P. Rampal (New York, 1977)
393–4Qts, D, G, fl, vn, va, vc (1799)
365–7Str Qts, C, B , f (1803), ded. Boccherini
367AStr Qt, f, F-Pn*
367BStr Qt, f, Pn
368–9Str Qts, E , D (?1810), ded. Viotti, Pn* (no.368, inc.)
369AStr Qt, D, Pn*
369BStr Qt, D, Pn*
370Str Qt, g, Pn*
395Qt, E , fl, 2 cl, bn, D-ASh; ed. G. Meerwein (London, 1970)
Trios:
Kbd Trio = Trio [Sonata] for keyboard, flute/violin, cello
428–30Kbd Trios, C, F, G, 1783–4 (1785);
nos.428–9 ed. W. Stockmeier (Munich, 1976);
b 430 is by Haydn:h XV:5
401–3Str Trios, E , D, F, vn, va, vc (1787); ed. B. Päuler (Zürich, 1971)
404–9Str Trios, C, E , D, e, B , G, 2 vn, vc (1788 or 1789); nos.404–6 ed. W. Thomas-Mifune (Lottstetten, 1987)
431–6Kbd Trios, C, G, B , A, e, D (1788), ded. Queen of Great Britain
437–9Kbd Trio, F, G, E (1790), ded. Elizabeth Wynne
440–42Kbd Trio, B , C, f (1791), ded. Mme de Marclésy
443–5Kbd Trios, C, F, D (1793) (Scottish Airs, bk 1)
446–8Kbd Trios, G, B , A (1794) (Scottish Airs, bk 2)
449–51Kbd Trios, C, G, B (1794) (Scottish Airs, bk 1)
452–4Kbd Trios, D, B , A (1794–5) (Scottish Airs, bk 2)
455–7Kbd Trios, G, C, B (1795–6) (Scottish Airs, bk 3)
461Kbd Trio, D (1795–6)
458–60Kbd Trios, G, D, C (1796–8) (Scottish Airs, bk 4)
462–4Kbd Trios, F, D, B (1796) (with favourite airs)
465–7Kbd Trios, F, C, E (1796), ded. Eugénie Beaumarchais
468–70Kbd Trios, B , A, C (1796–7), ded. Mme de Gramont
410–15Str Trios, D, F, G, B , G, A, 2 vn, vc (1797); ed. B. Päuler (Adliswil, 1992)
471–3Kbd Trios, B , D, E (1798), ded. Mme Martilière
474–6Kbd Trios, F, B , E (1803), ded. Empress of Russia
416Str Trio, B , 2 vn, va, F-Pn*
Duos:
571–2Duos, B , G, kbd, vn (1787)
573Duo, B , kbd, vn (1788)
501–6Duos, C, D, F, G, A, B , vn, vc (1788); ed. A. Pejtsik (Adliswil, 1990)
507–12Duos, B , F, C, G, D, A, 2 vn/fl, or fl, vn (1788)
513–18Duos, B , D, A, F, C, e, 2 vn (1789)
519–24Duos, C, g, A, B , G, d, 2 vn (1789)
525Duo, C, va, vc (1792)
526–8Duos, C, F, E , vn, va (1795); ed. U. Drüner (Winterthur, 1987)
529–31Duos, G, B , c, vn, va, or 2 vn (1796)
531ADuo, d, 2 fl (1796)
574–9Duos, C, F, G, B , D, E , kbd, fl/vn (1796)
575ADuo, F, 2 vn (1796–7)
580–85Duos, F, D, B , e, C, A, kbd, fl/vn (1798)
532–4Duos, C, g, D, 2 vc (1799/R); ed. W. Thomas-Mifune (Lottstetten, 1984)
532–7Duos, C, g, E , G, B , D, 2 vn, F-Ppincherle* (no.536) (1799)
538–43Duos, C, G, a, F, D, e, 2 vn (1806); ed. G. Maglioni (Milan, 1954)
544–9Duos, D, E , C, B , f, G, vn, va (1808–12)
Keyboard, harp solos:
601–1212 German dances, kbd (1792)
613Rondo, E , hp/kbd (1796)
614Swiss Air with Variations, B , kbd/hp (1796)
615Air with Variations, B , pf (1798)
616–17Pieces, c, B , hp/hpd (1798)
618–247 Pieces, pf (?1799)
625–7Sonatas, a, F, G, kbd (1800)
628–6336 Ecossaises, pf (1803)
664–96 Ecossaises, pf (?c1810)
670Sonata, B , kbd, A–Wn, B-Bc, D-WRl, I-OS
Pedagogia:
801–2727 instructional exercises pubd in a pf method (1796), incl. 3 for pf 4 hands, also attrib. Dussek
Font: En català: Ignace Pleyel (1757-1831) - En castellano: Ignace Pleyel (1757-1831) - In english: Ignace Pleyel (1757-1831) - Altres: Ignace Pleyel (1757-1831)A partir del 1784 es va convertir en assistent de F.X. Richter, el mestre de capella de la Catedral de Strasbourg, càrrec que va assumir el 1789. A partir del 1786 va assumir també la direcció i organització d'alguns concerts públics en col·laboració amb J.P. Schönfeld, mestre de capella del Temple Neuf de Strasbourg. El 1788 es va casar amb (Franziska) Gabrielle (Ignatia) Lefebvre, filla d'un tapisser. Va tenir quatre fills el més gran i conegut dels quals va ser Camille Pleyel, pianista i fabricant de pianos. Aquell període a Strasbourg (1787-1795) va ser, indubtablement, el més productiu musicalment de Pleyel. Va treballar també com a professor tenint com alumnes, entre altres, a Ferdinand Franzl i a P.J. Pfeffinger. La Revolució Francesa va abolir les funcions religioses de la catedral i els concerts de la ciutat, motiu pel qual va acceptar una invitació per a dirigir el Professional Concert a Londres, ciutat on s'hi va quedar des del desembre del 1791 fins el maig del 1792. Allà es va fer especialment conegut tot i l'enorme competència del seu mestre Haydn.
Després de tornar al continent, Pleyel va comprar el gran Château d'Itenwiller a St Pierre, prop d'Estrasburg, probablement amb els considerables guanys dels seus concerts a Londres. D'acord amb una història dramàtica, inexistent pel que fa a referències i documentació, Pleyel va ser detingut en diverses ocasions durant el 1793 per les autoritats revolucionàries que sospitaven simpaties pro-austríaques o aristocràtiques. A condició de la seva llibertat, va haver d'escriure, sota estricte vigilància, l'himne patriòtic 'La révolution du 10 août 1792, ou Le tocsin allégorique'. Estrenat el 10 d'agost del 1793, és una obra plena de referències populars i de músics francesos com Gretry, i requereix un gran conjunt de veus i instruments, incloent campanes i canons. A principis del 1795 Pleyel es va instal·lar a París, on va obrir una botiga de música i va fundar una editorial, que va publicar unes 4000 obres durant els 39 anys de vida convertint a Pleyel en un dels compositors més rics d'aleshores. El 1805 va viatjar amb el seu fill Camille a Viena, on els seus quartets de corda van ser molt ben rebuts. Allà va visitar a Haydn, ja en les darreries de la seva vida, i va conèixer al Beethoven pianista. A Viena va viure-hi una temporada procurant ampliar, sense èxit, els seus negocis com a editor. A partir del 1820 va retornar a França, on va viure en una granja rodejat d'animals. Va morir a París el novembre de 1831 i tres anys abans de la liquidació definitiva de l'editorial Maison Pleyel.
OBRA:
Vocal secular:
701Die Fee Urgele (marionette op, 4, K. von Pauersbach, after C.-S. Favart), Eszterháza, Nov 1776, A-Wn*
702Overture to J. Haydn: Die Feuersbrunst, h XXIXb:A, ?1775–8, US-NH
703Ifigenia in Aulide (op, 3, ? A. Zeno), Naples, S Carlo, 30 May 1785, F-Pn* (Act 3), I-Nc, P-La
704Deutsche Aria, E , v, pf (1790)
705Hymne à la liberté (Rouget de Lisle), Revolutionary song, v, pf (1791)
706La révolution du 10 août 1792, ou Le tocsin allégorique, Revolutionary hymn, vv, orch, 1793, F-Pn
707–3832 Scottish songs, arr. 1–2vv, pf, vc, 1792–3, Pn*, GB-Lbl* (1793–9)
739Hymne du temple de la raison, v, pf, ?1792–4
740Hymne à la nuit (Viscount de Parny), v, pf (1795)
742–53Winter-Unterhaltung (12 songs), v, pf (c1798)
Vocal religiosa:
741Mass, G, 1796–7, CZ-Pnm, D-BAR, I-Fc
754Requiem, E , F-Pn*
755Cum Sancto Spiritu, fugue, D, chorus, orch, A-Wgm*
756Mass, D, Wn*, I-Fc
TeDeum;
Motets et al.;
Instrumental:
Orch.:
symphonies
nos. refer to Benton, 1977
121, c, 1778, F-Pn* (inc.) (1787), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
122, A, 1778, A-Wgm* (inc.) (1786);
123, F, 1782–4 (1788);
124, D, 1782–4 (1790);
125, B , 1782–4 (1787), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
126, D (1785), ed. H. Riessberger (Vienna, 1990) and in RRMCE, viii (1978);
127, B (1785–6);
128, C (1786), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
129, C (1786);
130, G (1786), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
131, C (1786);
131A, C, ?1786–93, A-R, ST, CZ-OP, D-HR, Mbs, Rtt, TEG, I-CR, Mc, MOe, US-Wc;
131B, C, 1786 or after, A-ST, D-HR, Mbs, I-Mc, MOe;
132, B (1786), ed. in RRMCE, viii (1978);
132A, B , ?1786–90, CH-Zz, D-DO, HR, Rtt, I-MOe, Vnm;
133, D, 1786 (1787);
134, E , 1786 (1787), ed. J.L. Petit (Paris, 1973);
135, B , 1786 (1787);
136, F, 1786 (1787), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981);
136A, F, US-Wc;
137, A, 1786 (1787);
138, f, 1786 (1787), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
139, E (1789);
140, F (1789), ed. F. Oubradous (Paris, 1957);
140A, F (1791–2);
141, G (1789);
142, c (1790);
143, C (1790), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981);
144, E (1790);
145, D (1790);
146, G (1790);
147, d (1791), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981);
147A, D, 1791 or after, F-Pn* (inc.);
148, E (1793);
149, B (1794);
150, B (1799);
150A, B , 1799–1800, Pn*, GB-Lbl*;
151, C, by 1800, Lbl*;
152, E , ?1801, F-Pn*, GB-Lbl*;
153, f, ?1801, F-Pn* (inc.);
154, C, Pn* (inc.) (1803), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981);
155, a, ?1803, Pn*, GB-Lbl*;
156, G (1804);
157, C (?1804–5);
158, C, A-Wn, D-AB, HR, GB-Lbl, I-Fc;
159, F, D-Rtt; 160, d, I-MOe; 161, D, D-DO, I-MOe
Concertos & symphonies concertantes:
B
101Vc conc., C, F-Pn, 1782–4
102Vc conc., D, 1782–4, lost
111Symphonie concertante, E , solo vn, va, vc, ob, perf. 1786
103Vn conc., D, 1785–7 (1788)
103AVn conc., D (1788)
104Vc conc., C (1788)
105Va/Vc conc., D (1790); ed. C. Hermann (Frankfurt, 1951)
112Symphonie concertante, B , solo vn, va (1791); ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981)
113Symphonie concertante, F, 2 solo vn, va, vc, fl, ob, bn, perf. 1792
106Cl/Fl/Vc conc., C (1797); ed. A. Pejtsik (Zürich, 1985)
114Symphonie concertante, A, 2 solo vn/solo pf, vn, perf. 1792
115Symphonie concertante, F, solo (fl, ob, bn, hn)/(pf, vn) (1802 or 1805); ed. F. Oubradous (Paris, 1959)
107Bn conc., B , CZ-Pnm
108Vc conc., C, A-Wgm*
116Symphonie concertante, F, solo pf, vn, I-Gl
Miscellaneous orchestral and chamber:
201Nocturne, D, ob, 2 hn, vn, va, vc, vle, 1780, F-Pn*
201ANocturne [Serenade], D, solo vn, solo vc, 2 hn, vn, va, b, 1780–90 (1790)
202[Untitled work], C, 2 hn, 2 vn, va, b, 2 hurdy-gurdies, c1785, Pn* (inc.)
202.5Nocturne, 2 cl, 2 hn, 2 va, b, 2 hurdy-gurdies, 1785, D-Bsb*
203–14Twelve Minuets (6 with trios), 2 ob, 2 hn, 2 vn, b, 1785–7 (1787)
215Nocturne [Serenade], C, ob, 2 hn, vn, 2 va, vc, b (1787)
216Serenade, F, ob, 2 hn, 2 vn, va, b (1790)
217Nocturne, B , ob, 2 hn, 2 va, b; ed. B. Pauler (Winterthur, 1989)
218Adagio, a, solo vn, 2 ob, 2 bn, hn, 2 vn, va, b, F-Pn*
219Serenade [Parthia], 2 cl, 2 bn, 2 hn [transcr. from recording, source unknown]
220Divertimento, G, 2 hn, 2 vn, va, vc, A-Wgm, F-Pn* (inc.)
quintets, sextets, septets
271–2Str Qnts, E , g, 2 vn, 2 va, vc (1785)
273Str Qnt, C, 2 vn, 2 va, vc (1786)
276Str Qnt, a, 2 vn, 2 va, vc (1786)
277Str Qnt, f, 2 vn, 2 va, vc, perf. 1786; ed. in RRMCE, liii (1998)
251Septet, E , 2 vn, va, vc, db, 2 hn (1787)
274–5Str Qnts, D, B , 2 vn, 2 va, vc (1787)
280–82Qnts, G, C, E , fl, ob, vn, va, vc (1788); no.282 ed. H.Steinbeck (Vienna, 1968)
283–4Str Qnts, F, D, 2 vn, 2 va, vc (1788)
278–9Str Qnts, B , G, 2 vn, 2 va, vc (1789)
285Str Qnt, F, 2 vn, 2 va, vc (1789)
261Sextet, F, 2 vn, 2 va, vc, b (1791); ed. W. Sawodny (Munich, 1993)
286Qnt, g, hpd, fl, vn, va, b, A-Wgm*
287Str Qnt, g, 2 vn, 2 va, vc, F-Pn*
Quartets:
301–6Str Qts, C, E , A, B , G, D, op.1, USSR-Lsc* (1782–3, nos.303–4, inc.)
307–12Str Qts, A, C, g, E , B , D (1784)
313–18Str Qts, B , A, e, C, E , D, 1785 (1786)
319–24Str Qts, C, G, F, A, B , D, 1786 (1786)
325–30Str Qts, E , B , A, C, G, F, 1786 (1787); 326A, 327A, 329A (1787); 325A, 328A, 330A (1788)
331–3Str Qts, B , G, d, 1786 (1787), ded. King of Prussia
334–6Str Qts, C, A, E , 1786 (1787), ded. King of Prussia
337–9Str Qts, D, F, g, 1786 (1787), ded. King of Prussia
340–42Str Qts, G, c, D, 1786 (1787), ded. King of Prussia
343–5Str Qts, F, A, F (1788)
346–51Str Qts, C, F, E , G, B , A (1788), ded. Prince of Wales: 348A, 350A (1788)
352Qt, E , vn, 2 va, vc (1788); ed. U. Drüner (Zürich, 1976)
381–6Qts, D, F, A, G, B , C, fl/vn, vn, va, vc (1789)
353–8Str Qts, C, B , e, G, A, f (1791), ded. King of Naples
359–64Str Qts, F, B , D, E , G, E (1792)
387–92Qts, D, F, A, C, G, A, fl, vn, va, vc (1797); nos.387–9 ed. J.-P. Rampal (New York, 1977)
393–4Qts, D, G, fl, vn, va, vc (1799)
365–7Str Qts, C, B , f (1803), ded. Boccherini
367AStr Qt, f, F-Pn*
367BStr Qt, f, Pn
368–9Str Qts, E , D (?1810), ded. Viotti, Pn* (no.368, inc.)
369AStr Qt, D, Pn*
369BStr Qt, D, Pn*
370Str Qt, g, Pn*
395Qt, E , fl, 2 cl, bn, D-ASh; ed. G. Meerwein (London, 1970)
Trios:
Kbd Trio = Trio [Sonata] for keyboard, flute/violin, cello
428–30Kbd Trios, C, F, G, 1783–4 (1785);
nos.428–9 ed. W. Stockmeier (Munich, 1976);
b 430 is by Haydn:h XV:5
401–3Str Trios, E , D, F, vn, va, vc (1787); ed. B. Päuler (Zürich, 1971)
404–9Str Trios, C, E , D, e, B , G, 2 vn, vc (1788 or 1789); nos.404–6 ed. W. Thomas-Mifune (Lottstetten, 1987)
431–6Kbd Trios, C, G, B , A, e, D (1788), ded. Queen of Great Britain
437–9Kbd Trio, F, G, E (1790), ded. Elizabeth Wynne
440–42Kbd Trio, B , C, f (1791), ded. Mme de Marclésy
443–5Kbd Trios, C, F, D (1793) (Scottish Airs, bk 1)
446–8Kbd Trios, G, B , A (1794) (Scottish Airs, bk 2)
449–51Kbd Trios, C, G, B (1794) (Scottish Airs, bk 1)
452–4Kbd Trios, D, B , A (1794–5) (Scottish Airs, bk 2)
455–7Kbd Trios, G, C, B (1795–6) (Scottish Airs, bk 3)
461Kbd Trio, D (1795–6)
458–60Kbd Trios, G, D, C (1796–8) (Scottish Airs, bk 4)
462–4Kbd Trios, F, D, B (1796) (with favourite airs)
465–7Kbd Trios, F, C, E (1796), ded. Eugénie Beaumarchais
468–70Kbd Trios, B , A, C (1796–7), ded. Mme de Gramont
410–15Str Trios, D, F, G, B , G, A, 2 vn, vc (1797); ed. B. Päuler (Adliswil, 1992)
471–3Kbd Trios, B , D, E (1798), ded. Mme Martilière
474–6Kbd Trios, F, B , E (1803), ded. Empress of Russia
416Str Trio, B , 2 vn, va, F-Pn*
Duos:
571–2Duos, B , G, kbd, vn (1787)
573Duo, B , kbd, vn (1788)
501–6Duos, C, D, F, G, A, B , vn, vc (1788); ed. A. Pejtsik (Adliswil, 1990)
507–12Duos, B , F, C, G, D, A, 2 vn/fl, or fl, vn (1788)
513–18Duos, B , D, A, F, C, e, 2 vn (1789)
519–24Duos, C, g, A, B , G, d, 2 vn (1789)
525Duo, C, va, vc (1792)
526–8Duos, C, F, E , vn, va (1795); ed. U. Drüner (Winterthur, 1987)
529–31Duos, G, B , c, vn, va, or 2 vn (1796)
531ADuo, d, 2 fl (1796)
574–9Duos, C, F, G, B , D, E , kbd, fl/vn (1796)
575ADuo, F, 2 vn (1796–7)
580–85Duos, F, D, B , e, C, A, kbd, fl/vn (1798)
532–4Duos, C, g, D, 2 vc (1799/R); ed. W. Thomas-Mifune (Lottstetten, 1984)
532–7Duos, C, g, E , G, B , D, 2 vn, F-Ppincherle* (no.536) (1799)
538–43Duos, C, G, a, F, D, e, 2 vn (1806); ed. G. Maglioni (Milan, 1954)
544–9Duos, D, E , C, B , f, G, vn, va (1808–12)
Keyboard, harp solos:
601–1212 German dances, kbd (1792)
613Rondo, E , hp/kbd (1796)
614Swiss Air with Variations, B , kbd/hp (1796)
615Air with Variations, B , pf (1798)
616–17Pieces, c, B , hp/hpd (1798)
618–247 Pieces, pf (?1799)
625–7Sonatas, a, F, G, kbd (1800)
628–6336 Ecossaises, pf (1803)
664–96 Ecossaises, pf (?c1810)
670Sonata, B , kbd, A–Wn, B-Bc, D-WRl, I-OS
Pedagogia:
801–2727 instructional exercises pubd in a pf method (1796), incl. 3 for pf 4 hands, also attrib. Dussek
Parlem amb veu pròpia...
Precisament d'aquest darrere gènere, recuperarem una edició que farà les delícies dels gourmets clàssics. Simfonies concertants, interpretades amb l'energia, la claredat i l'excel·lència necessàries, i que ens permetran abordar, des d'una nova perspectiva, al mestre austríac famós, recordem-ho també, per la importantíssima labor d'edició i publicació de partitures. Doncs bé, he seleccionat la Simfonia Concertant en Fa major per a flauta, oboè, fagot, trompa i orquestra. Escrita a París l'any 1805, és una obra amb obertura solemne, en un estil proper a la dels concerts de Carl Stamitz, tot i que a diferència d'un concert típic, fins a quatre instruments solistes participen en els tres moviments, de més a menys pel que fa a extensió. Pleyel va explorar el gènere simfònic concertant tardanament i a partir del 1786 tot i que aquesta forma musical havia nascut a París a l'entorn del 1770. Molt ben considerat al seu temps, actualment se'l considera una extensió de l'obra de Joseph Haydn tot i que ambdós van ser coetanis i fins i tot 'rivals' a Londres. Personalment, Pleyel és un dels meus autors clàssics preferits i, per tant, la seva obra em desperta una permanent simpatia i un irracional plaer... Música i més música a totes hores i en totes direccions d'un inseparable amic clàssic!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
RECICLASSICAT: PLEYEL, Ignace (1757-1831)
JPC: Pleyel - Symphonies Concertantes
IMSLP: Ignace Pleyel (1757-1831)
CPDL: No disponible.
SPOTIFY: Pleyel - Symphonies Concertantes
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!