MASCIANGELO, Francesco Paolo (1823-1906) - Preludio La Sunamitide & Miserere

Potser Itàlia, sense oblidar Alemanya, és de les poques geografies europees que sistemàticament estant recuperant compositors i músiques de totes les èpoques. Exemples no ens en falten i tot i ser conscients que molt probablement el camí que resta és sinuós i llarg, el cert és que actualment som afortunats per aquest motiu. Des d'Espanya, tot i les iniciatives que els darrers anys estan motivant nous redescobriments, només ens resta mirar-nos-ho amb les dents llargues i certa enveja. Si bé, com el cas d'avui, les edicions no són precisament per llançar coets, si més no per la qualitat d'interpretació, si que ho són en pro del simple plaer de recuperar un nom oblidat de la galàxia musical italiana. Masciangelo, vinculat inesperadament amb el compositor d'ahir, potser fins i tot van coincidir en escena o en el conservatori on ambdós van estudiar, van tenir un altre punt en comú, el d'haver estudiat amb Mercadante. A partir d'aquí les carreres es bifurquen i Masciangelo, a diferència del seu compatriota Buzzolla que va viure la glòria a Alemanya, va romandre molt actiu a la seva ciutat de naixença, construint una constel·lació musical d'àmbit local molt celebrada al seu moment però, restriccions del sedentarisme, ràpidament oblidada anys més tard de la seva mort.

A Lanciano va treballar en un succedani laboral equivalent a mestre de capella i va crear més de 600 partitures de les quals les més afortunades van ser les òperes, de perfil nacionalista, i la música religiosa, de marcat lirisme. Dos gèneres que avui es donaran la mà musicalment ja que recuperarem el Preludi (Obertura) de la seva òpera La Sunamitide per a introduir l'extens Miserere per a solistes, cor i orquestra escrit, probablement, el 1843 a Nàpols. I remarco la possibilitat ja que Masciangelo va escriure fins a cinc Miserere diferents, per tant, no sabria dir a quin d'ells correspon. Un temps en què el Moviment Cecilià començava a marcar les pautes de la música religiosa europea però que Masciangelo en va prescindir amb indiferència tot construint aquesta obra amb un perfil teatral dramàtic i amb considerable protagonista de l'orquestra. Tot un desafiament a l'església que va tenir una fulminant reacció anys més tard ja que a partir del 1904 es va prohibir la representació de les obres religioses de Masciangelo ja que segons el credo oficial 'eren insensibles i frívoles'. Tot i que la interpretació, com deia, és poc curosa, crec que serà suficient com per situar-lo en context i per celebrar la recuperació d'un nom local de música global!

Gaudiu i compartiu!