BONI, Pietro Giuseppe Gaetano (c.1650-c.1741) - Divertimenti per Camera, Op.2

L'endemà de l'esgotadora entrada d'ahir, avui em prendré un descans amb un compositor tant poc conegut que amb prou feines podré aportar-ne pinzellades biogràfiques. Bolonya va ser un centre musical, i pel que sembla ho segueix sent, de primer nivell durant els segles XVII i XVIII. Allà tota una generació de compositors i intèrprets, a diferents escales i sinèrgies, van fer-hi vida i van rebre brillant formació sota la pantalla protectora però també exigent de l'Acadèmia Filharmònica. Un d'ells va ser Pietro G.G. Boni, un mestre que va tenir en Corelli l'autèntic mirall on inspirar-se. De fet, ambdós van tenir algun contacte ja que Boni va ser recomanat pel mateix Corelli a Roma, en circumstàncies i per motius que desconeixem. En qualsevol cas, Boni va ser autor d'òperes, obra religiosa i obra de cambra la majoria actualment inèdita. El segell Tactus, incansable en la recuperació dels actius italians de tots els temps, ens permet descobrir i especialment gaudir de petites meravelles com les d'avui. Divertimenti per Camera en la seva versió per a mandolina i clavecí. Els divertiments, com ja he comentat diverses vegades, són obres més aviat pensades per a un oient neòfit i per a un intèrpret de perfil més aficionat ja que essencialment no requereixen elevades dosis de virtuosisme. Així serà en aquest recull de 12 Sonates, de quatre o tres moviments segons el cas, i de les que escoltarem la Sonata No.1 i la Sonata No.7, i en què destacaria la transparència i la precisió d'ambdós instruments però especialment la ressonància d'un clavecí deliciós. Orfebreria artesana en veu d'un enigmàtic italià!

Gaudiu i compartiu!