LEVENS, Charles (1689-1764) - Te Deum

França ha estat, i alguns creuen que ho segueix sent, un país centralista i dominat per la seva majestuosa i reial capital. I en el segle XVIII, abans que la història dictés sentència amb Napoleó, París i Versalles eren els centres, quasi únics, de França. De fet, si en aquell temps es volia aspirar a una sòlida, reputada i reconeguda carrera musical tot compositor que així ho anhelés tenia molt clar a on havia d'anar. Rameau, Lully, Charpentier, Couperin... tots ells així ho van entendre. No obstant, l'esperit rebel de Levens, inspirador potser d'Asterix i Obelix, va fer que la seva vida es situés lluny de París, concretament entre Toulouse i Bordeaux ciutat, aquesta, des d'on va "distribuir" la seva música per tal de fer-la arribar a la capital. Allà la van interpretar i la van celebrar. Malauradament, al nostre temps hem hagut d'esperar que l'ànima centralista francesa es dispersés per tal de poder escoltar, en condicions, la música d'aquest desconegut i misteriós Charles Levens.

Aquesta edició és, juntament amb una dels seus dos rèquiems que va compondre, de les poques que recuperen amb decència i dignitat artística l'obra de Levens. El seu Te Deum, l'obra que escoltarem, va gaudir, pel que sembla, de gran repercussió i de notable bonança al seu temps ja que està documentada una representació el 1789. Introduït per una simfonia i per la característica veu "récit" de l'haute-contre, amb el baix continuo i les cordes en ritornello abans de l'entrada solemne del cor, aquest Te Deum es perfila ràpidament com una obra monumental i propera a la filosofia de Rameau. Una obra ben traçada i de brillant i precisa interpretació en tots i cadascun dels extensos passatges que de sobte ens situen en escena a un actor francès l'obra del qual ens inspiren per immediatament iniciar la cerca del seus dos rèquiems. Atenció també al motet Deus noster refugium, una meravella vocal que rivalitza, en positiu, amb la bellesa captiva dels motets de Campra. Si hem d'esperar 250 anys més per tornar a escoltar a Levens, literalment morirem, per tant, que els amables francesos de Bordeaux comencin a demanar els permisos necessaris per obrir la caixa forta de la Cathédrale Saint-André, allà on Levens va guardar i amagar els seus tresors!

Gaudiu i compartiu!