SCHEIDT, Samuel (1587-1654) - Cantiones sacrae

A vegades els indicadors ens situen ràpidament en context i ens permeten fer-nos una ràpida idea i aproximació al nostre objecte d'estudi. I en aquest cas, si parlem d'Alemanya i Schütz ja podrem situar en l'espai i el temps al nostre extraordinari protagonista d'avui. Novament Alemanya i ja són uns quants anys reafirmant la idea en base a l'observació empírica, que aquella geografia va ser la més revolucionària musicalment parlant. La quantitat de referències en aquest espai ja són, fins i tot per mi mateix, incomptables i no gosaria afirmar quin serà el dia que en deixarem de parlar si és que això és possible. Samuel Scheidt potser, d'entrada, no us dirà gran cosa, tanmateix, estem parlant d'un dels compositors a tenir en compte no només si fem cas a la matemàtica pura de la seva descomunal producció, sinó per la importància que va representar per l'escola d'orgue alemanya enllaçant-la directament amb l'omnipresent Bach. Però bé, en aquest espai i fidels a la tradició dominical, en parlarem en relació amb l'altre monumental corpus del seu repertori, el de la música sagrada.

Luterà, com tants altres i seguint la lògica religiosa d'Alemanya, a Scheidt l'hem de situar de ple i en germanor amb el seu col·lega i coetani Heinrich Schütz. I no només per la proximitat espacial entre ambdós sinó per la genial combinació de la tradició polifònica germànica amb els nous estils italians, amb especial èmfasi en la forma madrigal. Les Cantiones sacrae, que avui recuperarem, representen una de les culminacions musicals del renaixement i de retruc marquen un dels camins sòlidament més destacats del barroc. Recordem que Scheidt va publicar fins a 7 col·leccions (conegudes) de música vocal entre els anys 1620-1640 en què s'hi representen tres gèneres diferenciats; el motet, el gran concert policoral amb instrumentació i el petit concert de fins a 4 veus amb baix continuo. En llengua alemanya o llatina, per a diferents veus, instrumentació, arquitectura i condició, les obres que es presenten comparteixen una característica comuna, la naturalitat de la seva bellesa. La seva música desprèn una harmonia quasi màgica que impregna la totalitat de la seva obra d'una forma supèrbia convertint automàticament a Scheidt en tota una referència obligada i a qui, inevitablement, haurem de seguir de ben a prop!

Gaudiu i compartiu!