HASSLER, Hans Leo (1564-1612) - Missa super dixit Maria

Francesco Vanni - La Virgen con el Niño, Santa Cecilia y Santa Inés (c.1600)

Obra de Francesco Vanni (1563-1610), pintor italià (1)

- Recordatori d'Hans Leo Hassler -

En el dia de la celebració del seu 450è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Francesco Vanni (Siena, 1563 - Siena, 26 d'octubre de 1610) va ser un pintor i gravador italià. Va estudiar amb Salimbeni a Siena, amb Giovanni de Vecchi a Roma i possiblement amb Passarotti a Bolonya. No obstant això, la més destacada influència en la seva pintura va ser la de Barocci. Com altres artistes del seu temps, va reaccionar vers el manierisme més intel·lectual per atendre les severes demandes de la Contrareforma catòlica. La claredat expositiva i un cert naturalisme són elements que presideixen les seves obres, en una línia similar a la dels Carracci. Aquest estil va agradar a dos importants cardenals, Cesare Baronio i Paolo Emilio Sfondrati, que li van obrir les portes del mercat romà. D'aquesta manera, Vanni va assolir el zenit de la seva carrera en pintar el Simó per Sant Pere del Vaticà el 1603. Va morir a Siena l'octubre de 1610.

Font: En català: No disponible - En castellano: Francesco Vanni (1563-1610) - In english: Francesco Vanni (1563-1610) - Altres: Francesco Vanni (1563-1610)

Parlem de Música...

Hans Leo Hassler (Nuremberg, 26 d'octubre de 1564 - Frankfurt del Main, 8 de juny de 1612) va ser un organista i compositor alemany pertanyent a una cèlebre família de músics. Va rebre formació del seu pare, l'organista Isacc Hassler (Joachimsthal, c.1530 - Nuremberg, 14 de juliol de 1591), i el 1584 va marxar a Venècia per estudiar amb Andrea Gabrieli. Dos anys després es va traslladar a Augsburg com a organista de cambra d'Octavi II, membre de la família Fugger, a qui va dedicar les Cantiones sacrae (1591) i les misses de 1599. En aquest període l'emperador li va concedir un títol nobiliari. Després de la mort d'Octavi el 1600 va tornar a Nuremberg, la seva ciutat natal, on va ser director musical. Des de principis del 1602 va estar en contacte amb l'emperador Rodolf II, a qui en diverses ocasions va sol·licitar privilegis per als orgues automàtics que havia inventat. El 1604 va demanar l'excedència i va marxar a Ulm, on va contreure matrimoni i es va ocupar de mines i del comerç de plata. No va tornar a Nuremberg en expirar el seu permís i el 1608 va ser nomenat organista de cambra de la cort del príncep electe Christian II de Saxònia a Dresden, a qui va dedicar els seus càntics espirituals. La música d'Hassler va estar molt influïda pels mestres flamencs, especialment per Lassus, i el nou estil venecià. Va compondre tant per al ritu luterà com per al romà, i se'l recorda especialment pels seus lieder alemanys sacres i profans. Va morir a Frankfurt del Main el juny de 1612.

Font: En català: Hans Leo Hassler (1564-1612) - En castellano: Hans Leo Hassler (1564-1612) - In english: Hans Leo Hassler (1564-1612) - Altres: Hans Leo Hassler (1564-1612)

Parlem amb veu pròpia...

Hans Leo Hassler va ser un fenomen inusual en l'àmbit musical protestant de finals del Renaixement. Va ser un personatge intel·ligent i cosmopolita que dominava àgilment i amb èxit diversos idiomes. Musicalment va conrear amb fortuna una gran varietat de gèneres i tècniques d'una forma original i genial. Capaç i versàtil, va combinar estils i formes musicals de l'Alemanya del Nord i del Sud amb l'esplendorosa escola italiana veneciana i romana. Fins i tot, després de la seva mort la seva ciutat natal de Nuremberg el va caracteritzar amb el nom "Musicus inter Germanos sua aetate summus", un epitafi totalment merescut. Hassler, no hi ha dubte, va ser autor d'algunes de les millors obres musicals de l'Alemanya de finals del XVI i principis del XVII. Els seus texts en llatí, alemany i italià, per a cor sol o policorals homofònics, polifònics o de mixtura d'ambdós mètodes, mostren una gran subtilesa expressiva així com una inherent obsessió per la bellesa més pura de les veus. Hassler, va ser un compositor voraç i insaciable que va compondre una descomunal obra centrada en la música religiosa ja fos per a congregacions catòliques o protestants.

El seu cognom, actualment desconegut més enllà de les fronteres germàniques, va ser una referència absoluta per tota la generació de compositors alemanys, fins i tot, pel mateix Bach. No hi ha dubte que Alemanya, especialment en el camp religiós, és única en el món per quantitat (estem parlant de milers de partitures) i per qualitat. En aquest sentit, i acompanyada pels dolços motets In dulci jubilo i Inter natos mulierum, la Missa Super Dixit Maria a capella publicada en el seu Missa Quaternis, V, VI ET VIII VOCIBVS, (Nürnberg 1599), és una paròdia del seu motet Dixit Maria ad Angelum. D'exigència màxima per les veus, no tenen el suport instrumental en cas d'error, és una obra mestra sublim fruit de la interpretació extraordinària del conjunt dirigit per Philippe Herreweghe. Les veus són celestials i la pell de gallina és espontània i generalitzada. Tot un descobriment germànic imprescindible a partir d'ara en tota discoteca bachiana perquè Hassler ens anticipa, 100 anys abans, un dels perquè(s) situem a Bach en el cim de la història de la música. Un cim en què, evidentment, ja no està sol!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...