Obra de Benjamin Block (1631-1690), pintor alemany (1)
- Recordatori de Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic -
En el dia de la celebració del seu 246è aniversari de naixement
(Cap de setmana de descans)
(Cap de setmana de descans)
Parlem de Pintura...
Benjamin von Block (Lübeck, 1631 - Regensburg, 1689) va ser un pintor de retrats alemany. El seu pare Daniel Block i els seus germans Emanuel i Adolf va ser pintors. El 1653 va iniciar una ruta que el va dur a Hongria, on va treballar-hi entre els anys 1656-1659. Allà va realitzar diversos retrats, entre ells, el de Pál Esterhazy. El 1659 es va instal·lar a Roma on va seguir produint retrats, entre ells, el del Papa Alexandre VII. Va seguir viatjant per Itàlia abans de retornar, el 1664, a Alemanya on es va establir a Nuremberg. Allà es va casar amb Anna Catharina Fischer, filla del també pintor Johann Thomas Fischer (1603-1685). Va seguir fent retrats de famílies nobles i de la cort de Viena fins el 1670. Va ser nomenat cavaller per Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic el 1684. Va morir a Regensburg el 1689.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Benjamin Block (1631-1690) - Altres: Benjamin Block (1631-1690)
Parlem de Música...
Josep I, del Sacre Imperi Romanogermànic (Vienna, 26 de juliol de 1678 - Vienna, 17 d'abril de 1711) va ser un polític, militar, rei i un compositor alemany. Hereu del Regnat d'Hongria a Bratislava el 1687, va ser coronat Rei de Roma a Augsburg el gener de 1690. El 1705 va succeir el seu pare Leopold I com a Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Durant la seva joventut va rebre, entre molta altra formació, coneixement de música i art. Va aprendre composició, flauta i clavecí amb J.J. Prinner. Ràpidament va demostrar un talent innat per la música i el ball i entre els anys 1682 i 1699 va formar part de moltes actuacions teatrals a la cort de Viena com a flautista, cantant i ballarí. Va compondre diverses obres religioses en un estil proper al d'Alessandro Scarlatti però també al del seu pare Leopold I. Va morir a Viena l'abril de 1711.
Vocal:
- Regina coeli, S, 2 vn, va, vc, org, D-Dlb, A-Wn; ed. R. Ragge (Zürich, 1981)
- Alme ingrate, aria, in a sepolcro of 1705, I-Vnm
- Più d’ogni stella, aria, in Ziani’s La flora, 1706, Vnm, A-Wn
- Si trova in tempeste, aria, in Bonocini’s Endimione, 1706, Wn
- Si, cor mio, confida, aria, in Ziani’s Chilonida, 1709, Wn
- Non è morta in me la speme, aria, in Chilonida, Wn
- Tutto in pianto, aria, in Chilonida, Wn; ed. C. Lawson (London, 1984)
- Aria, lute, CZ-Pu
Font: En català: Holy Roman Emperor Joseph I (1768-1711) - En castellano: Holy Roman Emperor Joseph I (1768-1711) - In english: Holy Roman Emperor Joseph I (1768-1711) - Altres: Holy Roman Emperor Joseph I (1768-1711)Vocal:
- Regina coeli, S, 2 vn, va, vc, org, D-Dlb, A-Wn; ed. R. Ragge (Zürich, 1981)
- Alme ingrate, aria, in a sepolcro of 1705, I-Vnm
- Più d’ogni stella, aria, in Ziani’s La flora, 1706, Vnm, A-Wn
- Si trova in tempeste, aria, in Bonocini’s Endimione, 1706, Wn
- Si, cor mio, confida, aria, in Ziani’s Chilonida, 1709, Wn
- Non è morta in me la speme, aria, in Chilonida, Wn
- Tutto in pianto, aria, in Chilonida, Wn; ed. C. Lawson (London, 1984)
- Aria, lute, CZ-Pu
Parlem amb veu pròpia...
Josep I va escriure música de forma esporàdica i de caràcter religiós. Motets i Àries són el gruix del seu escàs repertori que no amaguen, en absolut, una brillant i solvent acadèmia. L'ària Alma Ingrate, amb la seva introducció instrumental deliciosa, és una obra vocal per a soprano i continuo sensible i virtuosa. L'extens Regina Coeli per a soprano, instrumentació i continuo amb les seves seccions dramàtiques i festives ben diferenciades, és una altre regal musical de Josep I. Finalment, l'ària Tutto in pianto per a soprano i continuo estableix un interessant diàleg entre instrument solista i soprano amb el permanent ressò del continuo. Recursos i habilitats que demostren els anys d'aprenentatge de Josep I i la proximitat a la filosofia italiana, on l'estil és fidel i proper al de l'escola veneciana però especialment al de la naixent Escola Napolitana d'Òpera del seu fundador Alessandro Scarlatti. Va haver-hi un temps, no tant llunyà, en què els mandataris polítics i reials entre les seves labors, més o menys despòtiques o encertades segons el cas, hi existia la possibilitat de compondre música i alguns d'ells així ho van fer. Al nostre temps, el soroll de les paraules, sense melodia, harmonia ni tonalitat és la música dels nous reis!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
INTÈRPRETS: Lydia Teuscher (soprano); Capricornus Ensemble Stuttgart; Henning Wiegrabe (conductor)
AMAZON: Ferdinand III (Holy Roman Empe – Joseph I / Ferdinand Iii / Leopold I: Sacred Works
CPDL: No disponible