SCHGRAFFER, Jakob Johann Anton (1799-1859) - Harmoniemesse in E-Flat Major

Jakob Johann Anton Schgraffer va ser un dels compositors, curiosament, més importants de la regió austríaca del Tírol en un temps en què Bozen (Bolzano) formava part, primer del gran Imperi Romanogermànic, després de l'Imperi Austríac i finalment de l'Imperi Austrohongarès. En aquell context polític, Schgraffer va fer una vida sedentària ja que en prou feines va viatjar durant la seva vida. La seva formació italiana va influenciar la seva extensa obra. Aquesta va ser principalment religiosa tot i que també va assolir un bon nivell pel que fa a música instrumental (va guanyar algun premi a Milà). Les grans obres orquestrals i religioses mantenen una fidelitat en l'estil operístic italià. Pel que fa a la música religiosa menor, aquesta va ser en general més simple, propera al classicisme, sovint homofònica i amb referències constants a la música popular i tradicional regional fet que va despertar l'interès de la població tirolesa. No en va, moltes de les seves obres es troben en diverses esglésies de Bolzano però també a Trento, Innsbruck, Salzburg i fins i tot a Viena i a Milà.

Actualment, el seu nom és difícil de trobar més enllà de la seva Bolzano natal i d'Àustria on, esporàdicament, el recuperen. Una de les millors edicions disponibles, de fet la única que he pogut localitzar, i compartida amb el també austríac Johann Gansbacher (1778-1844), de qui també en parlaré un bon dia, hi trobarem dues obres diferenciades. D'entrada el Passionsoratorium "Die Angst und der tod des Erlosers" i la interessant Harmoniemesse en Mi bemoll major per a solistes, cor, orquestra de vents metall, timbales i contrabaix. Publicada a Bozen el 1828, és una missa festiva accentuada per la pompositat "turca" dels instruments de vent metall. Missa catòlica en la seva concepció, amb tots els moviments característics, se'ns presenta amb una forma innovadora ja que és poc habitual trobar obres litúrgiques escrites específicament per a instruments de percussió. Principalment homofònica, el Kyrie entra amb el cor a capella per ràpidament introduir la instrumentació que dominarà el conjunt. El Glòria, solemne des del primer compàs, s'accentua per la potència instrumental. En general, el moviments són relativament breus, amb l'excepció del Credo. Sanctus, Benedictus i Agnus Dei tanquen solemnement una missa tant inesperadament sorprenent com deliciosament ben interpretada. Instruments, veus solistes i corals mereixen un especial reconeixement ja que parlem d'un autor i d'una obra immerescudament desconeguda, si més no, a Catalunya!

Gaudiu i compartiu! 

PD: Circumstancialment, tot i resoldre el problema tècnic informàtic produït, sembla ser, per una tempesta elèctrica, no podré recuperar el ritme habitual de publicacions fins a principis de juliol. El meu compromís amb la música, amb aquest espai, amb els bons amics que em segueixen i amb tots els enamorats de la música segueix inalterable. La música és vida!