Parlem de Pintura...
Francesco Lojacono (Palerm, 16 de maig de 1838 - Palerm, 28 de febrer de 1915) va ser un dels pintors paisatgistes més importants del segle XIX a Itàlia. Locajono es va iniciar en la pintura amb el seu pare Luigi. Amb 18 anys, i una vegada après els rudiments de la seva professió, va marxar a Nàpols, on va perfeccionar el seu estil de la mà dels nombrosos paisatgistes que feien estada a la ciutat, i sobretot gràcies al seu ingrés a l'escola dels germans Giuseppe i Filippo Palizzi. Posteriorment, va marxar a Florència, on va conèixer l'escola dels Macchiaioli. Allà va entaular contacte amb Giuseppe Garibaldi formant part de la seva cèlebre Expedició dels Mil. El 1870 va exposar a Viena i a París La vall dell'Oreto i el 1874 els seus quadres es van exposar a Bordeus. Van ser anys d'èxit internacional, el que li va permetre fer amistat amb grans figures com Gabriele d'Annunzio. Gran part de la seva obra es preserva a les sales del Museu Cívic d'Agrigento.
Font: En català: No disponible - En castellano: Francesco Lojacono (1838-1915) - In english: Francesco Lojacono (1838-1915) - Altres: Francesco Lojacono (1838-1915)
Parlem de Música...
Pietro Floridia (Modica, 5 de maig 1860 - Nova York, 16 d'agost de 1932) va ser un compositor italià. Va néixer a Modica, una petita ciutat de Sicília tot i que la seva formació musical la va realitzar a Nàpols on va escriure Carlotta Clepier, la primera de les seves òperes. El 1888 va escriure la que seria la primera i única simfonia del seu repertori. Es va convertir en professor del Conservatori de Palerm i va escriure diverses òperes, entre elles, Maruzza (1894, Venècia) i La Colonia Libera (1899, Roma). El 1904 es va traslladar als Estats Units on es va guanyar la vida com a professor de l'Escola Superior de Música de Cincinnati abans d'instal·lar-se, definitivament, a Nova York. En aquest període va escriure algunes òperes més: Paoletta in Cincinnati (1910), The Scarlet Letter (c.1900) i Malia, la seva última òpera. A Nova York va ser el director de la Italian Symphony Orchestra. Va morir en aquesta ciutat l'agost de 1932. A banda d'òperes, també va compondre música instrumental incidental com la Oscar Wilde's A Florentine Tragedy, interpretada a Nova York el 1917. Altres treballs van ser l'Ouverture Festiva (1897), en honor a la celebració del centenari del naixement de Donizetti, Maruzza (1894), la Serenata Op. 1 (1895) i diverses cançons i peces per a piano.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Pietro Floridia (1860-1932) - Altres: Pietro Floridia (1860-1932)Parlem amb veu pròpia...
Autor de diverses òperes de més o menys ressò a la seva època, va escriure alguns testimonis instrumentals, entre ells, la grandiloqüent Simfonia en Re menor. Composta el 1888, in quattro tempi per grande orchestra, la va utilitzar per a presentar-se al concurs de la Società del Quartetto di Milano l'any 1889, una Societat que actualment segueix activa i que celebra aquest any el 150è aniversari (web oficial). Doncs bé, no només va guanyar el concurs sinó que va rebre molt bones crítiques. El mateix Hans von Bulow va quedar gratament sorprès per aquest treball. Aquesta poderosa simfonia, en la seva concepció solemne i monumental, va decaure en l'oblit tot i l'èxit de la seva presentació pública. Dedicada a Lina Bickel, l'esposa del compositor, està escrita en els quatre moviments característics romàntics. La qualitat de la interpretació és millorable ja que possiblement erosiona i distorsiona les virtuts d'aquest gran treball simfònic. En qualsevol cas, aquesta és, de moment, la única edició disponible d'aquesta enigmàtica simfonia d'un autor italià que, literalment, va fer les amèriques!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
AMAZON: Floridia: Compozioni per orchestra sinfonica
IMSLP: Pietro Floridia (1860-1932)
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!