NOBLET, Charles (1715-1769) - Nouvelles Suittes De Pieces De Clavecin (1757)

Charles Noblet és probablement un dels tants compositors francesos del segle XVIII que van treballar entre bastidors, és a dir, allunyats del protagonisme que en aquell temps dominaven els Couperin, Rameau o Leclair entre altres. Els pilars dels noms més coneguts eren sostinguts per un veritable i nombrós exèrcit d'organistes i clavecinistes que en aquell temps inundaven cada una de les esglésies i/o aristocràcies franceses. La creació musical d'aleshores, i especialment en nom d'aquests dos instruments, no tenia comparació possible en cap altra geografia mundial tot i la potentíssima escola alemanya. França és possiblement un dels països que més aportació, qualitativa i quantitativa, ha fet en nom del clavecí. Un dels representants, el currículum del qual inclou nombrosos càrrecs en diverses esglésies, va ser Noblet. Clavecinista de l'Òpera Reial de París, la seva jerarquia, tot i resultar un nom enigmàtic i profundament desconegut, va ser determinant durant la seva estada a la capital francesa.

Tot i que no va ser un compositor especialment prolífic, comprensible tenint en compte els més de 5 càrrecs que el mantenien ocupat dia i nit, va poder deixar algunes empremtes del seu art. I si bé personalment pagaria per poder gaudir del seu Te Deum, del seu Oratori du Louvre però especialment de la seva gran Messe de Ste Cécile, el cert és que haurem de conformar i satisfer el nostre àvid esperit amb la seva música de clavecí. Aquesta, considerada pels experts la seva gran obra mestra, és, en efecte, una sorprenent producció quasi bé única en relació a l'escola francesa de clavecí per la seva proximitat estètica a la música de Domenico Scarlatti. Si bé els moviments fan referència a les típiques Suites el cert és que el ressò és possiblement més italià que francès. Les Nouvelles Suittes De Pieces De Clavecin (París, 1757) són, en realitat, dues suites en què la segona d'elles és sensiblement més extensa que la primera i en què, com a curiositat, finalitza amb una peça per títol Les Catalans. El conjunt exigeix, per a gaudir-lo en la seva plenitud, un bon intèrpret ja que la totalitat d'aquesta col·lecció és d'un virtuosisme extrem. Aquesta edició ho assoleix amb nota i el resultat no pot ser més satisfactori. El descobriment és majúscul i només ens queda lamentar que Noblet només escrivís aquestes dues Suites per a clavecí. Esperem redescobrir el seu nom properament. Tenint en compte que el 2015 celebrem el 300 aniversari del seu naixement tot és possible, fins i tot, que la seva gran Missa sigui editada... tant de bo!

Gaudiu i compartiu!