WESLEY, Samuel Sebastian (1810-1876) - Anthems

Samuel Sebastian Wesley, a qui el seu pare va regalar el nom de Sebastian en honor a Bach, va ser un dels organistes més importants d'Anglaterra. Actualment, en la seva geografia de vida i obra segueix sent un autor reconegut i interpretat, especialment durant els serveis litúrgics. Comprensiblement, el seu nom, més enllà d'Anglaterra, és certament desconegut. De família musical, Charles Wesley i Samuel Wesley són respectivament avi i pare, va seguir de ple la tradició musical d'aquests. L'orgue, amb el que va destacar com a intèrpret i compositor, va ser l'instrument amb el que va enlluernar en les diverses catedrals en les que va treballar. I en el seu cas, com en el de molts dels organistes que van viure en aquell temps a Anglaterra, no se l'ha de contextualitzar, tot i la cronologia, en el romanticisme ja que l'estil i les formes són més properes a la tradició musical anglesa dels segles XVII i XVIII i per extensió properes a l'escola alemanya d'orgue i al gran referent de tota la família Wesley, el germànic Johann Sebastian Bach.

Avui, i ja que amb anterioritat hem tractat a Charles Wesley i a Samuel Wesley, ens fixarem en la tercera generació d'aquesta eminent i il·lustre família anglesa per a recuperar alguns dels himnes litúrgics i peces d'orgue característiques de l'anglès. Els Anthems (himnes) que Wesley va escriure tenien certa llibertat en el text, és a dir, Wesley partia de les sagrades escriptures però tenia la possibilitat de modificar, alterar o fins i tot reescriure alguns versos per adaptar-los millor a la música. D'aquesta forma Wesley estructurava els himnes al seu gust afegint parts d'harmonia més fidel al seu estil i ometen passatges més superficials o que poguessin desdibuixar el conjunt. En definitiva, és possible que adaptés el text a una música prèviament ja escrita per ell mateix. El seu immediat referent, tot i tenir una família musical en la que inspirar-se, va ser, sens dubte, el gran mestre Henry Purcell. Com aquest, la seva música d'església parteix sovint de models de caràcter més popular o secular i no tant de la rigidesa religiosa. Del recull dels himnes que podem trobar en aquesta edició monogràfica, n'escoltarem dos: Ascribe unto the Lord (1851) i Thou wilt keep him in perfect peace per a cor (de veus blanques en aquesta interpretació) i orgue. Entre mig, escoltarem la Choral Song and Fugue per a orgue. Els Wesley, tot i ser desconeguts a casa nostra, ja formen part inesperadament de la nostra gran família musical. Bona diada de Sant Jordi!

Gaudiu i compartiu!