LISTE, Anton (1772-1832) - Grande Sonate Op. 2

Anton Liste, a diferència de l'oblit en el que viu instal·lat des de fa anys a la nostra època, va ser un compositor de renom en aquell període de transició del classicisme al romanticisme. Contemporani de ple de Beethoven, hi ha una certa relació de fets i de circumstàncies que uneixen a aquests dos autors de sort desigual. Ambdós, evidentment, van ser pianistes i compositors. Ambdós van compartir, durant un temps, el mateix editor, el suís Hans Georg Nägeli. I ambdós, més enllà de la coincidència espacio-temporal, van rivalitzar en certes ocasions i, en especial, en relació a la Grande Sonate opus 2 per a piano a quatre mans de Liste que avui presentarem.

Aquesta rivalitat va ser relativa ja que Liste va ser un fervent admirador de la música de Beethoven. Fins i tot, algunes de les seves sonates estaven dedicades a l'alemany. Tanmateix, en relació a aquesta Grande Sonata, Beethoven va afirmar, en un to despectiu, que "era un bon exercici escolar". Tot i el públic menyspreu, aquesta obra es va guanyar l'admiració de la crítica unànimement ja que, tot i el dol de Beethoven, la podem situar al mateix nivell que la gran Sonata opus 6 del geni de Bonn. La Sonata opus 2 en duet a quatre mans, escrita a finals del segle XVIII i de tres moviments, hem de dir que per la seva data de composició, és una obra relativament avançada al seu temps. El primer moviment s'obre amb una introducció lenta i més aviat ombrívola que condueix a un robust i fascinant Allegro vivace. El moviment lent, Andante con espressione, es presenta amb una secció dramàtica menor. L'aspecte possiblement més original d'aquesta interessant partitura és la secció en fuga final i l'emfàtica cadència amb la que la sonata acaba. La interpretació és impecable i ens ajuda a conèixer fins a quin punt Liste va ser un virtuós amb el piano. En seguirem parlant!

Gaudiu i compartiu!