ZEIDLER, Józef (c.1744-1806) - Missa Pastorycja E-dur (1786)

Per nosaltres el fet de poder parlar d'un compositor polonès d'àmbit local demostra fins a quin punt la globalització cultural és efectiva. El reflex del retrovisor, fa pocs anys, no ens permetia localitzar petites joies com aquestes ja que no tenim les possibilitats i, ni tant sols, el coneixement de la seva existència. No obstant, a mesura que s'obren les fronteres, especialment les culturals, el nostre horitzó s'amplia i davant d'aquest immens i blau oceà el nostre desig es fa realitat. Zeidler, conegut a Polònia com "el Mozart polonès", va ser un compositor que va fer vida en un àmbit geogràficament limitat en l'espai per la qual cosa el seu nom ha tardat més de 200 anys en arribar a Catalunya. Molt de temps, camins feixucs, cartografia desconeguda i climatologia adversa... però, finalment, el seu cognom podrà, per aquell qui ho vulgui, ésser admirat i respectat a casa nostra.

I així serà gràcies a l'esplèndida labor de recuperació que actualment s'està duent a terme a Polònia on, en nom de la Música Sacromontana, estan recuperant autors principalment clàssics d'aquell atractiu territori. La recuperació, alhora, es fa normalment efectiva en viu i en directe en el Festiwal Muzyki Oratoryjnej Música Sacromontana que anualment, aquest any serà la IX edició, es celebra a Gostyń, la ciutat on Zeidler va fer vida. Des de fa pocs anys, autors com Joseph Ignaz Schnabel (1767-1831), Józef Ksawery Elsner (1769-1854), Johannes Baptista Lohr (c.1730-c.1800) o Maksymilian Koperski (1812-1886) (el Gloria de la seva Missa Solemnis el podem escoltar aquí), juntament amb Zeidler, estan gaudint d'una inesperada edat d'or en nom d'una recuperació musical sense precedents a Polònia.

Musicalment, el classicisme de tots aquests desconeguts compositors és brillant en tota la dimensió de la paraula. Les obres vocals, religioses principalment, s'estructuren clarament en la més pura de les filosofies clàssiques. Hereves de la tradició centreeuropea, la solemnitat, la transparència i claredat dels arguments instrumentals, l'opulència vocal (dobles cors i solistes SATB) així com la obligada presència d'orgue en l'acompanyament com de timbales, trompetes i altres instruments de vent metall, converteixen a tots aquests autors en autèntics portaveus de la música clàssica europea del segle XVIII. Zeidler, amb la Missa Pastoral en Mi bemoll de 1786 per a solistes, cor, orquestra i orgue, així ens ho demostra. L'entrada del Kyrie, immediatament, ens fa una al·legòrica descripció solemne del perfil d'una missa, en general breu, però plena d'encant. Un motiu musical, el primer, que Zeidler recupera, en la seva plenitud, en el Dona nobis pacem final. La interpretació, en general, és acadèmicament bona tot i algunes lleus discrepàncies vocals pròpies de les gravacions en viu i en directe com aquesta. En seguirem parlant!

Gaudiu i compartiu!