CERNOHORSKY, Bohuslav Matej (1684-1742) - Vesperae minus solennes

El marbre que sustenta la vida i obra de Cernohorsky ha estat, històricament, fragmentat. Durant el segle XVIII, i pocs anys més tard de la seva mort, el seu nom va decaure en l'oblit. A l'entrada del segle XIX, i en sintonia amb la recuperació de Bach, es va començar a estudiar l'obra d'orgue del bohemi amb anàlisis i conclusions desiguals. Per uns, era elevat a la categoria del Bach de Bohèmia i per altres era defenestrat. En qualsevol cas, la discussió entre uns i altres volia dir, en certa manera, reconeixement i redescobriment. No seria fins ben entrat en el segle XX que l'estudi i la cerca minuciosa a l'entorn de la seva història de vida començaria a donar els fruits en relació a les poquíssimes obres que s'han conservat del seu, imaginem, extens repertori. Actualment, al txec se'l considera el compositor i organista més important de la història del barroc bohemi.

La forja de Cernohorsky van ser els franciscans minoristes, una sub-ordre dels Franciscans de Sant Francesc d'Assis. Allà, sota la tutela del Pare Bernard Artophaeus, un important organista i compositor, va rebre les primeres classes de música teòrico-pràctica acadèmiques. Alhora, el van formar en teologia i filosofia, dues disciplines imprescindibles en aquell temps. El 1703 es va convertir en novici del Frares Menors de l'església de Sant Jaume de Praga. Els franciscans, juntament amb els jesuïtes, eren una de les ordres que més vetllaven per l'educació musical dels seus membres i, de retruc, per la societat tot impulsant sistemàticament la música en tots i cadascun dels seus actes, festivitats i celebracions. L'església on va començar la seva carrera disposava d'un orgue majestuós inaugurat el 1702. L'ordenació com a sacerdot, anys més tard, va determinar, definitivament, la carrera del bohemi. A partir d'aleshores, la música seria la seva vida.

Aquesta no va ser fàcil, tot i ser un organista de fama llegendària. De fet, en aquest sentit, es creu que la seva increïble capacitat improvisadora va provocar que molt sovint no transcrivís allò que tocava a partitura motiu pel qual, a banda de l'incendi de l'església de Sant Jaume, siguin tant poques les partitures d'orgue conservades de Cernohorsky. Avui n'escoltarem una juntament amb algunes de les seves obres musicals religioses. Intercalada, escoltarem la Fuga en Fa major, conservada al Conservatori de Praga. És una reminiscència de les canzones del segle XVII i també un motiu instrumental del magnífic motet en fuga Laudetor Jesus Christus (Lloat sigui Jesucrist) que també escoltarem. Aquest motet, publicat a Praga probablement el 1729, és una fuga coral monumental en tres parts, dos temes diferenciats que s'agrupen en un tercer gran tema final.

L'obertura del nostre recull vindrà de la mà de la Litanie lauretanae per a veus solistes, cor i orquestra. Una obra introduïda per les trompetes i on les paraules Kyrie eleison són d'una gran solemnitat, en què els cors i els solistes dialoguen majestuosament i en què la orquestra, amb el recurrent ressò de les timbales, ens regala unes melodies delicioses convertint aquest himne en una celebració permanent. Pel que fa a les Vesperae minus solennes per a solistes, cor i orquestra i en què hi trobarem el característic recull de vespres (dixit dominus, confitebor, beatus vir, laudate pueri, laudate dominum, magnificat). El terme minus solennes es refereix a la no presència d'instruments de vent metall, per tant, "menys solemnes". Per tant, de caràcter més íntim i més oficiós, són obres d'una gran elegància vocal i instrumental. El que ha sobreviscut miraculosament de Cernohorsky és el testimoni no només de l'art sinó també de la interessant vida, de la sorprenent històrica d'un bohemi, el compositor i l'home, del record i de la pertinent emoció de poder tenir entre mans la seva música!

Gaudiu i compartiu!