BAZZINI, Antonio (1818-1897) - 3 Morceaux en forme de sonate, Op. 44

Antonio Bazzini va ser un violinista virtuós a qui el seu col·lega Paganini va animar a començar la seva carrera com a instrumentista des de ben jove. De fet, els 17 anys ja va ser seleccionat per un càrrec d'organista, instrument que dominava. No obstant, va ser un any més tard, al conèixer a Paganini, que la seva carrera va fer un canvi sobtat. El seu art extrem amb el violí així com el seu particular estil van determinar la vida de Bazzini. Les seves gires arreu d'Europa es van convertir en populars atraccions i va rebre l'admiració pública de molts dels grans mestres del moment. El seu reconeixement durant el segle XIX va ser total i el seu ostracisme actual només el podem entendre per la quantitat de figures eminents que van conviure en la seva època. Tanmateix, en el cim de la seva fama, Bazzini va saber abandonar a temps la interpretació per a concentrar-se en la composició, i en particular, en intentar renovar la tradició instrumental italiana i l'interès en la música clàssica, que a mitjans del segle XIX ja estava perdent força en favor del risorgimiento. Durant les següents dècades, es va establir a Florència i Milà, on no només va ensenyar i va compondre, sinó que també com a director va presentar al públic italià les obres mestres del repertori austríac i alemany, sensiblement devaluades en territori italià. Les seves composicions inclouen, a banda de la òpera Turanda, cantates, obertures, pomes simfònics i especialment música de cambra en què el violí n'és el protagonista destacat.

En nom seu i en record del seu aniversari de decés, recuperarem una col·lecció d'obres de cambra per a piano i violí. La primera d'elles serà la Calabrese No.6 opus 34 per a violí i piano i publicada per Ricordi el 1859. Aquest opus 34és un conjunt de sis peces característiques que inclouen una Marcia religiosa, les Abeilles, la Calma. Sérénade, l'Àrab Conte, la Rêverie, i la Calabrese. Amb una obertura vivacissimo, la Calabrese s'obra amb una declaració al piano que condueix ràpidament a una floritura amb el violí. La composició de Bazzini és lleugera, alegre i despreocupada on després d'una pausa dramàtica, ve un final staccato. Seguirà el 3 Morceaux en forme de sonate, opus 44 per a piano i violí. Les tres peces de l'opus 44, allegro, romanza i finale, van ser publicades per Ricordi el 1864. Aquestes tres peces que formen una sonata comencen amb un allegro, extens i ben desenvolupat, a mode de solemne obertura. La romanzaés la més lírica i continguda i el finale té l'ímpetu virtuós tan del violí com del piano d'un característic finale allegro vivace. La última obra és La Ronde des Lutins opus 25, un scherzo fantàstic publicat per Ricordi el 1852. És, probablement, la obra més coneguda, amb el consentiment dels seus quartets de corda, de Bazzini. És una partitura marcadament simbolista en què s'evoca el ball d'uns follets en una de les miniatures poètiques romàntiques més interessants, enèrgiques i virtuoses de l'italià i de passada del segle XIX!

Gaudiu i compartiu!