BURGMULLER, Norbert (1810-1836) - Clarinet & Piano in E flat major, Op. 15

Possiblement i de forma al·legòrica, la vida de Burgmüller ens pot definir, amb precisió, el significat real del romanticisme. Tenim la història d'un alemany, que com el grans genis romàntics del seu temps, des de ben jove sabia transmetre aquesta passió poètica a la música i que, com tants altres, va viure una vida de convulsions, misèries, èxits i d'històries pròpies de les tragèdies clàssiques, les que tant agradaven a un contemporani seu, l'alemany Goethe. La història del nostre malaguanyat protagonista explica que un primer desamor va alterar el seu estat d'ànim i el va fer caure en una profunda desesperació que, alhora, va ser la causa de l'epilèpsia que va patir la qual, mentre intentava alleujar les seves penes en un balneari d'Aquisgrà, va fer acte de presència, com el diable a Faust, i va acabar dramàticament amb la seva vida.

La sinuosa i romàntica vida de Burgmüller podria ser una novel·la de Jane Austen no obstant, és una història aparentment real d'un alemany que va haver de lluitar des de ben petit per poder sobreviure en la dura competència musical alemanya de l'època. Les seva vida, en altres circumstàncies, parlaria d'un dels grans compositors del romanticisme. Estimat per Mendelssohn i especialment per Schumann, Burgmüller va poder desenvolupar una sòlida carrera musical que, i establint un paral·lelisme amb el romàntic espanyol Arriaga, és va truncar quan només tenia 26 anys. Musicalment, l'hem de situar en l'estela dels seus col·legues alemanys com Schubert, els seus mestres Kreutzer i Spohr i, especialment, els seus dos bons amics Mendelsshon i Schumann.

Doncs bé, per rendir l'homenatge que mereix, ens fixarem en dues obres radicalment oposades en la concepció i la instrumentació. D'entrada, la seva Obertura Dyonis opus 5 per a gran orquestra. Una obertura portentosa, weberiana en la forma i en la força atmosfèrica i d'una marcada sensibilitat romàntica. Llàstima que Burgmüller no va enllestir la opera que se'n derivava perquè musicalment aquesta obertura és una mostra del precoç i majúscul talent de l'alemany. Contrast sobtat amb el Duo en Mi bemoll major opus 15 per a clarinet i piano. La delicada combinació dels instruments és immediata des de la primera nota i ens dóna a conèixer l'altre Burgmüller, el més sensible i delicat amb una deliciosa partitura de cambra de tres moviments. Les interpretacions, en ambdós casos, són d'una solvència pròximes a l'excel·lència i ens permeten gaudir i recordar amb emoció a un alemany imprescindible per entendre el romanticisme!

Gaudiu i compartiu!