LITOLFF, Henry Charles (1818-1891) - Concerto symphonique No 3 in E flat 'National Hollandais' Op 45

L'anglès Litolff, avui dia poc conegut, va ser, durant un temps, un dels més reconeguts intèrprets de piano d'Europa. Les seves virtuoses interpretacions eren àmpliament admirades arreu. No en va, pocs anys després de debutar davant qui seria el seu mestre, Ignaz Moscheles, va interpretar el seu primer concert, com a solista, amb només 14 anys. Ràpidament, la seva fama es va estendre arreu fins el punt que, en alguns ambients, se l'anomenava el "Lizt anglès". Amb el temps, el seu ressò d'esplèndid pianista s'ha dissolt en favor de la seva interessant obra creativa de la qual en destaquen, amb estil propi, els cinc Concerts Simfònics, el primer dels quals, de moment, no s'ha recuperat.

Avui, en record i celebració del seu aniversari, recuperarem una històrica edició del Concert Simfònic No.3 en Mi bemoll majoropus 45 "Nacional Holandès" per a piano i orquestra. Escrit el 1846, quan Litolff es trobava a Holanda, després d'escapar de la presó a Anglaterra per un tema de divorci "indegut", és un missatge de gratitud al poble neerlandès per la llibertat pròpia però també per la pau social que històricament ha caracteritzat, i ho segueix fent, la geografia dels Països Baixos. Alhora, com a fervent defensor de les idees il·lustrades de la Revolució Francesa, va assumir com a pròpia, i amb alegria, la democràcia holandesa.

Pel que fa pròpiament a la partitura, que a mode d'homenatge presenta algunes melodies populars holandeses, està estructura com a una simfonia, amb quatre moviments, però amb el piano com a instrument solista. El primer moviment, maestoso, és el més extens de tots. L'obertura, amb un aire militat, ens recordarà l'esperit revolucionari de Litolff, en una al·legoria al liberalisme de la revolució. Propera a la filosofia de Beethoven, i en alguns moments al classicisme evolucionat d'Hummel, l'exposició orquestral es presenta nítida fins a l'entrada progressiva del piano. A partir d'aquí un diàleg orquestra-piano amb ritornellos i frenesí fins a l'èxtasi militar que de nou i amb solemnitat tanca el moviment. El segon moviment scherzo (presto), el més breu del concert, és una sèrie repetitiva i veloç inspirada en una cançó holandesa. L'andanteés un nocturn tranquil en què, tot i un breu episodi de "tensió" el piano i la orquestra recorren plàcidament i suaument el conjunt del moviment. El finale allegro vivace retorna a la vivacitat del piano amb frasejos impossibles de gran lleugeresa i agilitat i en què la tècnica del pianista ha de ser propera a la perfecció. De nou, introdueix una cançó popular holandesa (Wien Neerlands bloed de Johann Wilhelm Wilms) en el segon tema d'aquest últim moviment.

Aquesta obra, juntament amb el seu Concert Simfònic No.5, va ser la més popular del seu repertori ja que, en vida del seu autor, es va convertir en una partitura recurrent dels repertoris europeus. Potser l'etiqueta de "Nacional Holandès" va induir, subtilment, a la curiositat mundial. Fos com fos, per nosaltres, 196 anys després del seu naixement, serà un recurs pertinent per a estudiar-lo i escoltar-lo ja que les nostres oïdes necessiten arguments musicals diaris ja que la seva insaciabilitat no té límits!

Gaudiu i compartiu!