BELLMAN, Carl Michael (1740-1795) - Songs

Si pensem en un trobador, immediatament la nostra imaginació ens situa en l'època medieval, en ambients de tavernes i de simpàtics joglars. Tanmateix, i en la figura encarnada en Bellman, podrem visualitzar un trobador "modern", proper en el temps i situat a la Suècia del segle XVIII. Pel que sembla, hi ha dues versions en relació a Bellman, una d'elles diu que possiblement, a banda de ser un personatge certament intel·ligent, era un addicte a l'alcohol i, com a tal, aprofitava les llargues estades en tavernes per cantar i improvisar amb la seva cítara. L'altra, el situa en un ambient d'alta cultura sueca, amb poesia, literatura, música i talent per aglutinar-ho tot en forma de cançons trobadoresques i properes als ambients més populars. Les dues versions biogràfiques coincideixen i ressalten el gran sentit de l'humor de Bellman.

La seva poètica retòrica, políticament incorrecte en moltes de les seves cançons, sovint parlava de borratxos, prostitutes, barbarismes i luxúria barata en un intent, intel·ligent per damunt de tot, de mostrar la realitat social sueca del moment, si més no, la que es malguanyava la vida en ambients lúgubres. En les seves melodies, Bellman adapta la lletra a cançons populars, himnes o minuets que ja existien prèviament (per exemple de Roman o de Naumann). Poques són les cançons en què Bellman parteix de zero per construir-les. No obstant i si era necessari no dubtava en escriure ell mateix les notes, en interpretar-les amb la seva inesperable cítara i en cantar-les amb la seva veu de tenor ja que, en essència, Bellman va ser la imatge, en primera persona, del característic joglar.

La seva obra principal, agrupada en dos col·leccions de cançons (Epístoles de Fredman i Cançons de Fredman), aglutinen la major part del seu repertori vocal. L'estil és inclassificable i el motiu dels texts és sovint el d'un realisme social elevat a mitologia en un llenguatge al·legòric i genuïnament poètic. El conjunt de cançons que avui escoltarem recorren temàticament diverses històries: des de cançons de taverna, cançons eròtiques, paròdies de la Bíblia o cançons que parlen de la mort. En general, les cançons són agradables (la bona interpretació hi ajuda), són testimoni del geni artístic del suec i d'una història de vida d'un temps pretèrit de la llunyana Suècia. Aquests cançons, salvant les distàncies, m'han fet recordar a un dels cantautors, poetes i escriptors més singulars i polifacètics del nostre país, l'aragonès Labordeta, que en pau descansi, a qui avui m'agradaria dedicar aquest recull de cançons de Bellman ja que ambdós, a la seva manera, van ser i van viure d'una forma trobadoresca!

Gaudiu i compartiu!