.jpeg "Jakob Alt - Stift Admont (c.1835)")
Obra de Jacob Alt (1789-1872), pintor alemany.
Johann Michael Haydn (1737-1806) compositor i organista austríac nascut a Rohrau. Transcorreguts sis mesos des de l'inici d'aquest 2013 i fent un repàs a l'hemeroteca d'aquest espai m'he adonat, inesperadament, que el meu inseparable Michael Haydn no ha estat, encara, el protagonista en veu i música pròpia. Per tant, avui i a menys de 24 hores pel meu 31è aniversari em permetré la llicència de fer-me un bon regal i, de passada, compartir-lo amb tothom qui ho vulgui. Perquè el petit dels Haydn, per molta enciclopèdia musical que llegeixi, escolti i descobreixi, sempre serà aquell que situaré a dalt del cel i a la vora del meu cor.
L'amor incondicional per ell és quasi teològic i religiós. És una extensió del meu ser i sentir i, per tant, un amor etern per un autor que situo a la cúspide del classicisme i representatiu d'un espectre musical tan màgic com tradicional en el sentit de viure immers, de ple, en un context religiós netament catòlic i associat a un marc d'actuació essencialment litúrgic sota l'auspici de l'Arquebisbat de Salzburg. En aquell fascinant territori, de paisatges verds i bucòlics, Michael Haydn va desenvolupar una carrera sòbria, impecable i àmpliament respectada i admirada per tota una generació de ciutadans més o menys il·lustres del seu espai-temps. I de fet, no caldrà aprofundir en la biografia d'un compositor que viu en la opulència en aquest espai.
Conseqüentment, anirem a desgranar la música d'un diumenge en què, evidentment i amb tot l'èmfasi possible, la litúrgia en serà l'afortunada protagonista. I ja que hi estem posats, ens endinsarem en la història de vida d'aquesta Missa "festiva" de Sancti Gotthardi en Do MH.530 o Missa pro Monasterio Admontensi. Firmada i publicada a Salzburg el 1792, és una missa de connotació particularment festiva. Michael Haydn, aplicat treballador al servei de la Cort de Salzburg, era tant conegut durant el segle XVIII, que rebia encàrrecs musicals d'arreu del país. Una d'aquestes sol·licituds fa referència a una petició procedent de l'abadia d'Admont, un preciós monestir fundat l'any 1074 i que té, en el seu interior una de les biblioteques artísticament més impressionants. Doncs bé, en aquell escenari i sota la petició de Gotthard Kuglmayr, el bisbe de l'abadia durant el període 1788-1818, Haydn va compondre aquesta missa. Kuglmayr, amant de la cultura, del coneixement i de la música, va ser, fins i tot, un excel·lent violoncel·lista.
La missa, en sí mateixa, és una obra de perfil commemoratiu, de celebració i escrita per a veus solistes, cor i orquestra de cordes, dos oboès, dos trompetes i timbales. En el cas que ens ocupa, és una obra per a cor de veus blanques que llueix particularment bé. La interpretació, irregular en alguns moments, no desmereix el conjunt que exemplifica i amplifica la feina, acadèmicament sublim, d'un Michael Haydn expert en la tradició vocal sacre. Al bell mig de la missa he situat un gradual, que tot s'ha de dir, vaig tenir el plaer de sentir en directe en una celebració a l'església de Sant Peter de Salzburg. De nom Anima Nostra MH.452 per a solistes, cor de nens, orquestra i orgue i escrit a Salzburg el 1788, és un petit gradual religiós per a commemorar la festa dels Sants Innocents. La transcripció al llatí resa el següent:
En definitiva, un nou exemple del per què Michael Haydn és considerat com a un dels noms més importants de la història musical del segle XVIII. El seu nom hauria de formar part del repertori habitual de la música religiosa en aquest país. No és així fruit d'un desconeixement i d'una ignorància endèmica que comprensiblement buida unes esglésies atrofiades d'idees i de creativitat. Que fàcil seria recuperar aquesta música cada diumenge i fer-la accessible als nostres temples. No dubto que més enllà del credo de cadascú, aquests es convertirien en espais de comunió ecumènica on tothom, en nom d'una música de perfil religiós, per descomptat, però d'una bellesa hipnotitzant es podria sentir a gust i en diàleg amb una fe pròpia, personal i intransferible més enllà dels dogmes doctrinaris i adoctrinadors. Així ho entenen a Àustria, on les esglésies, obertes a tothom i amb la música com a indispensable companyia, afavoreixen una assistència massiva de creients, ateus, agnòstics, apàtics, simpàtics i antipàtics perquè simplement la música, amb veu però sense vot, és la que solidàriament comparteix el seu missatge celestial i així ho agrairem sempre!
La missa ens la interpreta el conjunt vocal de la Zürcher Sängerknaben, amb la orquestra de la Münchener Kammerorchester i la direcció conjunta de Christoph Poppen.
El concert interpretat pel trombonista Christian Lindberg, amb la Australian Chamber Orchestra i la direcció de Richard Tognetti.
Gaudiu i compartiu!
L'amor incondicional per ell és quasi teològic i religiós. És una extensió del meu ser i sentir i, per tant, un amor etern per un autor que situo a la cúspide del classicisme i representatiu d'un espectre musical tan màgic com tradicional en el sentit de viure immers, de ple, en un context religiós netament catòlic i associat a un marc d'actuació essencialment litúrgic sota l'auspici de l'Arquebisbat de Salzburg. En aquell fascinant territori, de paisatges verds i bucòlics, Michael Haydn va desenvolupar una carrera sòbria, impecable i àmpliament respectada i admirada per tota una generació de ciutadans més o menys il·lustres del seu espai-temps. I de fet, no caldrà aprofundir en la biografia d'un compositor que viu en la opulència en aquest espai.
Conseqüentment, anirem a desgranar la música d'un diumenge en què, evidentment i amb tot l'èmfasi possible, la litúrgia en serà l'afortunada protagonista. I ja que hi estem posats, ens endinsarem en la història de vida d'aquesta Missa "festiva" de Sancti Gotthardi en Do MH.530 o Missa pro Monasterio Admontensi. Firmada i publicada a Salzburg el 1792, és una missa de connotació particularment festiva. Michael Haydn, aplicat treballador al servei de la Cort de Salzburg, era tant conegut durant el segle XVIII, que rebia encàrrecs musicals d'arreu del país. Una d'aquestes sol·licituds fa referència a una petició procedent de l'abadia d'Admont, un preciós monestir fundat l'any 1074 i que té, en el seu interior una de les biblioteques artísticament més impressionants. Doncs bé, en aquell escenari i sota la petició de Gotthard Kuglmayr, el bisbe de l'abadia durant el període 1788-1818, Haydn va compondre aquesta missa. Kuglmayr, amant de la cultura, del coneixement i de la música, va ser, fins i tot, un excel·lent violoncel·lista.
La missa, en sí mateixa, és una obra de perfil commemoratiu, de celebració i escrita per a veus solistes, cor i orquestra de cordes, dos oboès, dos trompetes i timbales. En el cas que ens ocupa, és una obra per a cor de veus blanques que llueix particularment bé. La interpretació, irregular en alguns moments, no desmereix el conjunt que exemplifica i amplifica la feina, acadèmicament sublim, d'un Michael Haydn expert en la tradició vocal sacre. Al bell mig de la missa he situat un gradual, que tot s'ha de dir, vaig tenir el plaer de sentir en directe en una celebració a l'església de Sant Peter de Salzburg. De nom Anima Nostra MH.452 per a solistes, cor de nens, orquestra i orgue i escrit a Salzburg el 1788, és un petit gradual religiós per a commemorar la festa dels Sants Innocents. La transcripció al llatí resa el següent:
Hem de recordar que Haydn és considerat el compositor més important de graduals (130) i ofertoris (65), petites peces musicals de text bíblic en sintonia amb el calendari religiós. En aquest sentit, el seu repertori és molt extens i el seu estil musical és únic i inconfusible. Acompanyarà a la missa i al gradual i a mode d'introducció, una de les seves obres profanes en la forma de Concert per a trombó en Re major, escrit el 1764. Sens dubte, és un extraordinari concert clàssic de tres moviments, escrit per a un instrument no acostumat a rebre partitures al seu honor i en què destacaria, especialment, un primer moviment allegro spiritoso espectacular i vibrant."Anima nostra, sicut passer, erepta est de laqueo venantium. Laqueus contritus est, et nos liberati sumus." (Ps. 123).
En definitiva, un nou exemple del per què Michael Haydn és considerat com a un dels noms més importants de la història musical del segle XVIII. El seu nom hauria de formar part del repertori habitual de la música religiosa en aquest país. No és així fruit d'un desconeixement i d'una ignorància endèmica que comprensiblement buida unes esglésies atrofiades d'idees i de creativitat. Que fàcil seria recuperar aquesta música cada diumenge i fer-la accessible als nostres temples. No dubto que més enllà del credo de cadascú, aquests es convertirien en espais de comunió ecumènica on tothom, en nom d'una música de perfil religiós, per descomptat, però d'una bellesa hipnotitzant es podria sentir a gust i en diàleg amb una fe pròpia, personal i intransferible més enllà dels dogmes doctrinaris i adoctrinadors. Així ho entenen a Àustria, on les esglésies, obertes a tothom i amb la música com a indispensable companyia, afavoreixen una assistència massiva de creients, ateus, agnòstics, apàtics, simpàtics i antipàtics perquè simplement la música, amb veu però sense vot, és la que solidàriament comparteix el seu missatge celestial i així ho agrairem sempre!
La missa ens la interpreta el conjunt vocal de la Zürcher Sängerknaben, amb la orquestra de la Münchener Kammerorchester i la direcció conjunta de Christoph Poppen.
El concert interpretat pel trombonista Christian Lindberg, amb la Australian Chamber Orchestra i la direcció de Richard Tognetti.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
RECICLASSICAT: HAYDN, Johann Michael (1737-1806)
CLASSICSONLINE: HAYDN, M.: Missa Sancti Gotthardi / Alleluia! / Anima nostra / Effuderunt sanguinem
DIVERDI: Classical Trombone Concertos
CLASSICSONLINE: HAYDN, M.: Missa Sancti Gotthardi / Alleluia! / Anima nostra / Effuderunt sanguinem
DIVERDI: Classical Trombone Concertos
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!