Obra de John Singleton Copley (1738-1815), pintor americà (1)
- Recordatori de Daniel Gottlob Türk -
En el marc de la commemoració del seu 200è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
John Singleton Copley (Boston, 3 de juliol de 1738 - Londres, 9 de setembre de 1815) va ser un artista nord-americà famós pels seus retrats de figures importants de la Nova Anglaterra colonial, en particular homes i dones de classe mitjana. Els seus retrats van ser innovadors ja que tendien a mostrar als subjectes amb objectes que aportaven informació sobre les seves vides.
John Singleton Copley va ser fill d'un immigrant irlandès anomenat Richar Copley i de la seva esposa Mary Singleton Copley. Els seus pares posseïen i treballaven en una botiga de tabacs de Boston, Massachusetts. El 1749, la data exacta es desconeix, Richard Copley va morir i el 22 maig 1748 Mary Copley es va casar amb Peter Pelham (no confondre amb el compositor i organista Peter Pelham), un gravador i professor, i es va traslladar amb el seu fill a una part més respectable i tranquil·la de Boston. El 1774, Copley va emigrar a Anglaterra per tal de desenvolupar la seva carrera artística. Més tard visitaria París, Gènova i Roma abans de tornar a Londres nou mesos més tard.
John es va casar amb Susanna Farnham Clarke el pare de la qual, Richard, era un dels mercaders més rics de Boston i agent local de la East Índia Company. La parella va tenir sis fills en els quaranta-cinc anys de matrimoni. Es va especialitzar en escenes històriques que en ocasions van ser criticades pels experts per la manca de vigor dels seus primers retrats. Es va unir a la influent Royal Academy of Art. Copley va destacar tant en el seu període nord-americà com en el britànic per la seva capacitat per a representar textures i capturar emocions. Va morir a Londres el 1815, als 77 anys d'edat.
Font: En català: No disponible - En castellano: John Singleton Copley (1738-1815) - In english: John Singleton Copley (1738-1815) - Altres: John Singleton Copley (1738-1815)
Parlem de Música...
Daniel Gottlob Türk (Claußnitz, Saxònia, 10 d'agost de 1750 - 26 d'agost de 1813) fou un compositor i organista alemany. Va fer els estudis a l'escola de la Creu de Dresden i més tard fou deixeble de Gottfried August Homilius, un dels alumnes de Johann Sebastian Bach. Aprengué violí, orgue i quasi tots els instruments de vent i gràcies al contacte que va tenir amb Johann Adam Hiller, va poder entrar com a violinista de la Grosses Konzert i del teatre de Leipzig. El 1776 fou nomenat cantor de l'església de Sant Ulrich de Halle; el 1779 director de música de la Universitat i el 1787 organista de la Liebfrauenkirche.
El seu repertori està format per gran quantitat de sonates per a piano però també hi trobarem simfonies, cançons, obra de cambra i un nombre indeterminat de partitures religioses. Alhora, va publicar diversos tractats de música que van ser molt apreciats al seu temps.
El seu repertori està format per gran quantitat de sonates per a piano però també hi trobarem simfonies, cançons, obra de cambra i un nombre indeterminat de partitures religioses. Alhora, va publicar diversos tractats de música que van ser molt apreciats al seu temps.
Font: En català: Daniel Gottlob Türk (1750-1813) - En castellano: No disponible - In english: Daniel Gottlob Türk (1750-1813) - Altres: Daniel Gottlob Türk (1750-1813)
Parlem amb veu pròpia...
Instruments, que en aquesta completa col·lecció íntegra al seu nom, podrem escoltar. Dividides en dues col·leccions, cada una d'elles amb sis sonates, Türk demostra un estil galant però, alhora, proper a la inventiva de Carl Philipp Emanuel Bach. Tot i això, les sonates aparentment segueixen un esquema senzill, clàssic i d'estructura en tres moviments. En la nostra selecció, escoltarem tres sonates, evidentment, aquelles que s'interpreten amb alguns dels instruments més desconeguts del repertori, per tant, deixarem de banda el clavecí i el pianoforte.
La primera d'elles serà la Sonata No 1 en Do majorper a espineta, un tipus de clavicèmbal de petites dimensions. La segona serà la Sonata No 5 en La menor per a clavicordi, un instrument de corda percudida i de so feble. La tercera i última serà la Sonata No 3 in A major per a tangent piano, un instrument d'estructura semblant al del pianoforte i de sonoritat més propera a la del clavecí però amb lleugeres diferències. Pel que fa la interpretació, a més d'un ampli coneixement de les obres, l'intèrpret demostra un domini raonable de tots els teclats fet que permet articular amb claredat les línies i dotar les melodies d'un bon fraseig, ritme i tempo.
Personalment, Türk ha estat, una vegada més, un descobriment. Tant de bo tot i que observant el silenci a l'entorn del seu nom en aquest 2013 serà difícil, en un futur en puguem parlar, també, en relació al seu treball simfònic o religiós. Per demanar que no quedi, mentrestant gaudim amb la diversitat de registres instrumentals d'aquestes sonates per a teclats, en plural, perquè Türk va decidir no restringir-les a un únic instrument fet que nosaltres li agraírem per sempre!
Informació addicional...
AMAZON: Turk: Keyboard Sonatas Collection 1 & 2
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!