PAINE, John Knowles (1839-1906) - Symphony No.1 in C minor Op. 23

En el seu retorn als EUA, es va convertir en membre de la facultat de la Universitat d'Harvard, càrrec que va mantenir durant molts anys. Va pertànyer al col·lectiu de compositors anomenat "Boston Six", al costat de George Chadwick, Horatio Parker, Arthur Foote, Edward MacDowell i Amy Beach. Una composició seva de 1889 va ser una de les primeres gravacions de so que es van fer amb el recentment inventat fonògraf. Entre les seves obres destaquen, les Simfonies No. 1, Op. 23 i No. 2, Op. 34 "A la primavera", l'Obertura As You Like It, Op. 28, el Poema simfònic "La Tempesta", el Oedipus Tyrannus, Op. 35 (per a cor i orquestra) i la òpera Azara la qual, tot i l'enorme esforç que hi va dedicar en vida, no va poder veure representada. 

La vida americana musical durant el segle XIX, especialment en els gèneres orquestrals, corals i de música de cambra, va estar dominada pel gust alemany. La influència alemanya, curiosament, no procedia pròpiament d'Alemanya ja que el canal de comunicació amb els EUA era via Londres. Tanmateix, a la capital britànica el ressò d'Händel i especialment d'Haydn i Beethoven estava plenament consolidat per la qual cosa aquests autors, i concretament la seva música, van emigrar fàcilment als EUA. L'exemple el trobarem a Boston, ciutat capdavantera musicalment i a on el 1815 es van fundar, paral·lelament, la Haydn i la Händel Societies amb un objectiu clar, el de representar El Messies i La Creació ja que les consideraven les obres més importants de la història. La irrupció de Beethoven va modificar, no obstant, alguns d'aquests principis i en va fer evolucionar la percepció musical sobretot pel que fa el gènere simfònic.

Amb el temps, les orquestres es van professionalitzar amb un nou objectiu, el de poder representar les nou simfonies de Beethoven. Aquest progressiu canvi de paradigma i, evidentment, la música de l'alemany, van influir decisivament en el nostre autor americà. De fet, Beethoven va marcar un abans i un després a nivell acadèmic però també a nivell emocional. Paine, a l'hora d'imaginar-se escrivint una simfonia, només podia tenir en ment al geni alemany, a qui admirava profundament.

Doncs bé, en base al context anteriorment descrit, Paine va decidir compondre la seva primera simfonia a principis de la dècada de 1870. De fet, la seva Simfonia No.1 en Do menoropus 23 va restar acabada en una data indeterminada entre el 1872 i el 1875. La seva primera estrena, sota direcció de Theodore Thomas amb la seva pròpia orquestra, va tenir lloc a Boston el 26 de gener de 1876. Pel poble americà, aquella simfonia representava, per fi, la independència artística d'Europa si bé no era realment així ja que la simfonia, com podrem comprovar, està íntimament relacionada amb el món acadèmic europeu. En qualsevol cas, la crítica americana fou molt benèvola i positiva amb aquesta partitura ja que possiblement el seu significat traspuava el de la pròpia música.

Els entesos en la matèria musical van sentir-hi el ressò i l'homenatge a la cinquena simfonia de Beethoven i no només en la elecció de la tonalitat sinó també pel ritme característic en el desenvolupament del primer moviment. Van reconèixer-hi, també, l'amplitud d'aquest primer moviment, l'harmonia de gran abast així com la seva energia, vigor i enginy. El lirisme càlid de l'adagio, amb un progressiu agitament en la secció central així com l'exuberància i el tema de l'allegro final atorguen, a aquesta primera simfonia, l'èxit immediat que sens dubte Paine mereixia ja que, possiblement, ell va ser el representant romàntic americà més important de la història del seu país!