Obra de Louis-Léopold Boilly (1761-1845), pintor francès.
- En record del 197è aniversari del decés de Giovanni Paisiello -
Giovanni Paisiello (1740-1816) compositor italià nascut a Taranto. Inevitablement, escriure en relació a Paisiello és fer-ho amb la mirada fixada a la òpera. Possiblement, l'antecedent més clar i eloqüent dels Rossini i companyia és l'italià tarantinès juntament amb noms com Mayr, Cimarosa i Piccinni. Avui, tot i les aparences, no parlarem d'òpera, si més no, directament. En qualsevol cas, serà inevitable passar-hi de prop perquè la música de Paisiello, en el seu conjunt, és marcadament teatral i essencialment lírica.
Estudiant en el col·legi jesuïta de la seva ciutat, va destacar per la solidesa i l'encant d'una veu afortunada. Ràpidament, i per tal de no perdre aquell talent precoç, el van enviar a Nàpols per tal de perfeccionar l'habilitat vocal. A la potent escola napolitana, i sota supervisió del seu fundador Francesco Durante, va començar a compondre música vocal d'església. Aquesta seria la seva carta de presentació en el Conservatori de Sant Onofre on debutaria amb l'admiració d'alumnes i docents. Ara bé, la seva veritable explosió creativa seria amb un gènere, la òpera bufa i amb uns referents clars entre cella i cella, Cimarosa i Piccinni. Aviat, el ressò del seu art creuaria fronteres i arribaria a oïdes d'una Caterina II de Rússia, admiradora fervent de la música italiana i que, anys abans, havia adoptat convenientment a un dels seus contemporanis més respectats, el buranès Baldassare Galuppi. Doncs bé, en nom de la emperadriu de Rússia, va treballar com a mestre de capella durant el període de 1776 a 1785.
Sens dubte, el període rus fou el més productiu qualitativament parlant d'un Paisiello que va deixar un llegat ingent d'òperes però, també, de música religiosa (oratoris, misses, cantates, ofertoris...) i de música instrumental. Avui, per tant, en parlarem però allunyats de la ortodòxia a què, a priori, estaríem acostumats en el cas que ens ocupa. La inèrcia artística ens invita a recuperar alguna de les més de 90 òperes del seu repertori. A efectes pràctics, serà com parlar-ne ja que la Cantata còmica "Il Maestro ed'i sui due Scolari", escrita durant la seva estada a Sant Petersburg, se'ns presenta en forma de singspiel en alemany i en petit format còmico-teatral. De curta volada, és un divertimento vocal curiós i absolutament desconegut. Simfonia d'entrada, àries molt breus i recitatius s'intercalen còmicament en aquesta breu partitura. En aquest sentit, em resulta especialment divertida l'ària "Ut, re, mi, fa, sol"...
Tenint en compte que Paisiello, alhora, va escriure gran quantitat de música instrumental procedirà recuperar-ne alguna mostra testimonial. Ho faré amb el seu Divertimento número 2 en Sol major per a flauta, violí, viola i violoncel. Encisadora partitura amb un andante parsimoniós inicial per finalitzar amb un cromàtic rondó allegretto. Ambdues, són edicions compartides, és a dir, hi participen altres actors de l'univers musical. En el cas de la cantata hi trobarem, així mateix, un breu epígraf teatral de Joseph Haydn. En el cas de l'edició instrumental, hi escoltarem, també, al seu contemporani italià Domenico Cimarosa. En definitiva, arguments diferents per, al cap i a la fi, organitzar un festí musical en aquest dia de commemoració i, per tant, de celebració d'un conegut Paisiello a qui estimem i admirem!
A la interpretació de la Cantata, les veus i el cor del Budapest Madrigal Chor, amb la Hungarian State Orchestra i la direcció de Ferenc Szekeres.
El divertimento interpretat pel conjunt Insieme Strumentale di Roma.
Gaudiu i compartiu!
Estudiant en el col·legi jesuïta de la seva ciutat, va destacar per la solidesa i l'encant d'una veu afortunada. Ràpidament, i per tal de no perdre aquell talent precoç, el van enviar a Nàpols per tal de perfeccionar l'habilitat vocal. A la potent escola napolitana, i sota supervisió del seu fundador Francesco Durante, va començar a compondre música vocal d'església. Aquesta seria la seva carta de presentació en el Conservatori de Sant Onofre on debutaria amb l'admiració d'alumnes i docents. Ara bé, la seva veritable explosió creativa seria amb un gènere, la òpera bufa i amb uns referents clars entre cella i cella, Cimarosa i Piccinni. Aviat, el ressò del seu art creuaria fronteres i arribaria a oïdes d'una Caterina II de Rússia, admiradora fervent de la música italiana i que, anys abans, havia adoptat convenientment a un dels seus contemporanis més respectats, el buranès Baldassare Galuppi. Doncs bé, en nom de la emperadriu de Rússia, va treballar com a mestre de capella durant el període de 1776 a 1785.
Sens dubte, el període rus fou el més productiu qualitativament parlant d'un Paisiello que va deixar un llegat ingent d'òperes però, també, de música religiosa (oratoris, misses, cantates, ofertoris...) i de música instrumental. Avui, per tant, en parlarem però allunyats de la ortodòxia a què, a priori, estaríem acostumats en el cas que ens ocupa. La inèrcia artística ens invita a recuperar alguna de les més de 90 òperes del seu repertori. A efectes pràctics, serà com parlar-ne ja que la Cantata còmica "Il Maestro ed'i sui due Scolari", escrita durant la seva estada a Sant Petersburg, se'ns presenta en forma de singspiel en alemany i en petit format còmico-teatral. De curta volada, és un divertimento vocal curiós i absolutament desconegut. Simfonia d'entrada, àries molt breus i recitatius s'intercalen còmicament en aquesta breu partitura. En aquest sentit, em resulta especialment divertida l'ària "Ut, re, mi, fa, sol"...
Tenint en compte que Paisiello, alhora, va escriure gran quantitat de música instrumental procedirà recuperar-ne alguna mostra testimonial. Ho faré amb el seu Divertimento número 2 en Sol major per a flauta, violí, viola i violoncel. Encisadora partitura amb un andante parsimoniós inicial per finalitzar amb un cromàtic rondó allegretto. Ambdues, són edicions compartides, és a dir, hi participen altres actors de l'univers musical. En el cas de la cantata hi trobarem, així mateix, un breu epígraf teatral de Joseph Haydn. En el cas de l'edició instrumental, hi escoltarem, també, al seu contemporani italià Domenico Cimarosa. En definitiva, arguments diferents per, al cap i a la fi, organitzar un festí musical en aquest dia de commemoració i, per tant, de celebració d'un conegut Paisiello a qui estimem i admirem!
A la interpretació de la Cantata, les veus i el cor del Budapest Madrigal Chor, amb la Hungarian State Orchestra i la direcció de Ferenc Szekeres.
El divertimento interpretat pel conjunt Insieme Strumentale di Roma.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
WIKIPEDIA: Giovanni Paisiello (Tàrent, 9 de maig de 1740 - Nàpols, 5 de juny de 1816)
AMAZON: Haydn: Die Ernwahlunk Eines Kapellmeisters - Paisiello: Cantata Comica
AMAZON: Cimarosa, Paisiello: Quartetti Per Flauti E Archi
AMAZON: Haydn: Die Ernwahlunk Eines Kapellmeisters - Paisiello: Cantata Comica
AMAZON: Cimarosa, Paisiello: Quartetti Per Flauti E Archi
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!