- Recordatori de Gottfried Heinrich Stölzel -
En el dia de la commemoració del seu 264è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Bartolomeo Cavarozzi (Viterbo, c. 1590 - Roma, 21 de setembre de 1625) va ser un pintor italià del Barroc, proper al moviment caravaggista, que va desenvolupar part de la seva carrera a Espanya.
Natural de Viterbo, va marxar aviat a Roma, on va ingressar al taller del seu compatriota Tarquinio Ligustri, per després posar-se sota la tutela del Pomarancio. No va trigar gaire a travar relació amb la rica família dels Crescenzi que el van acollir sota el seu patronatge. Giovanni Battista Crescenzi era també pintor i es va dur a Cavarozzi a Espanya quan va ser sol·licitat per col·laborar en les decoracions del Monestir de l'Escorial el 1617. Només va romandre a Espanya uns dos anys, malgrat el gran èxit que hi va aconseguir amb les seves obres de caràcter devocional. La seva Sagrada Família amb Santa Caterina, conservada al Prado, va ser una obra molt apreciada pels seus contemporanis com ho demostren les abundants còpies de l'obra localitzades en diverses col·leccions d'Europa. Atribuïda durant molt de temps a Guido Reni o Orazio Gentileschi, l'expert Roberto Longhi la va tornar al catàleg de Cavarozzi.
De nou a Roma (1619), va començar a pintar les figures en quadres de natures mortes d'altres artistes, sobretot del Mestre de la natura morta Acquavella, bodegonista de gran talent. Cavarozzi va practicar un tenebrisme elegant, amb figures naturalistes però plenes de serenitat i una mica idealitzades. El seu ús d'efectes de llum extrems va deixar una empremta profunda en els artistes espanyols. Va crear uns models que marcarien posterior producció de Zurbarán, fins el punt d'atribuir a l'extremeny algunes obres executades per Cavarozzi durant el seu periple espanyol.
A Cavarozzi se li han atribuït algunes obres de tipus caravaggesco d'autoria dubtosa, com el Tocador de flauta de Cecco del Caravaggio o fins i tot el Sant Joan Baptista de Caravaggio conservat a la Catedral de Toledo.
Font: En català: No disponible - En castellano: Bartolomeo Cavarozzi (c.1590-1625) - In english: Bartolomeo Cavarozzi (c.1590-1625) - Altres: Bartolomeo Cavarozzi (c.1590-1625)
Parlem de Música...
A partir del 1730, també va realitzar composicions per a la ciutat de Sondershausen. Stölzel va realitzar nombroses peces festives i àries per interpretar-les a la cort. L'arxiu de Schloss Sondershausen conserva molts d'aquests manuscrits trobats dins d'una caixa darrere de l'orgue el 1870. L'immediat successor de Stölzel a la cort de Gotha va ser Jiří Antonín Benda i va conservar la major part dels manuscrits d'aquest en l'àtic del castell. Els forats de la teulada van exposar els manuscrits de la pluja i les rates també les van malmetre. Trenta anys després, quan algú es va interessar per aquesta música i va anar a l'àtic de Benda, només hi va trobar uns pocs fragments intactes. De les 80 suites orquestrals compostes per Stölzel no se'n conserva cap. De fet, es creu que la quantitat d'obres de Stölzel és equivalent a les de Bach o Telemann.
Stölzel va gaudir d'una gran reputació al llarg de la seva vida: Lorenz Christoph Mizler el va catalogar a l'altura del gran mestre Johann Sebastian Bach. Johann Mattheson el va situar entre "els mestres de música més equilibrats, cultes i grans" del seu segle. Stölzel era un estilista alemany consumat que va escriure molts dels texts poètics per a les seves pròpies composicions vocals. Les seves obres més importants són: quatre concerts grossi, nombroses simfonies i un concert per a oboè d'amore. Les seves quatre òperes: Narcissus, Valeria, Artemisia i Orion no han sobreviscut i oratoris com la Passió (1725) i l'Oratori de Nadal, per sort, s'han conservat. Dotze cicles anuals complets de cantates així com altres cinc-cents texts seculars s'han preservat completament.
Font: En català: No disponible - En castellano: Gottfried Heinrich Stölzel (1690-1749) - In english: Gottfried Heinrich Stölzel (1690-1749) - Altres: Gottfried Heinrich Stölzel (1690-1749)
Parlem amb veu pròpia...
... Així que en honor a Stölzel, de qui només podria enumerar-ne virtuts, recuperarem el seu Te Deum i la Cantata "Denen zu Zion ein Erloser kommen". Ambdues obres per a cor, solistes i orquestra, en un llenguatge bachià i handelià i en una excel·lent i sorprenent amalgama de veus, sons i colors instrumentals. Stölzel, no dubto que sorprendrà al neòfit que no el conegui. Pels demés, l'haurem de situar en el gegantí i fantàstic pedestal dels contemporanis de Bach!
Informació addicional...
PRESTOCLASSICAL: Gottfried Heinrich Stölzel: Christmas Oratorio
SPOTIFY: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!