COUPERIN, François (1668-1733) - Messe pour les Couvents

François Couperin, anomenat el Gran (París, 10 de novembre de 1668 - 11 de setembre de 1733), fou un compositor, organista i clavecinista francès. Hereu d'una llarga tradició familiar, se'l coneix com Couperin el Gran per a distingir-lo dels altres membres de la seva família, d'entre els quals destaca el seu oncle Louis Couperin. Juntament amb Jean-Philippe Rameau, és un dels més importants compositors de música barroca francesa en general i de música per a clavecí en particular, destacant especialment pel seu gran virtuosisme a l'orgue i al clavecí.

Originaris de Chaumes-en-Brie, la família Couperin va constituir una de les famílies musicals franceses més nombroses dels segles segle XVII i segle XVIII. El pare de François Couperin, Charles Couperin (1639- 1679), era el germà menor de Louis Couperin i el va succeir com a titular de l'orgue de l'església parisenca de Saint-Gervais. Igualment, va ser professor de clavicèmbal de la duquessa d'Orleans. Couperin va aprendre del seu pare i del seu oncle François Couperin el Vell. No va tenir una educació formal. Els seus coneixements generals i els seus escrits són d'un estil i una ortografia que deixen molt que desitjar. El pare va transmetre el lloc d'organista, fins que el fill pogués fer-se'n càrrec, a Michel Richard Delalande.

Es va perfeccionar després amb Jacques Thomelin, organista de Saint-Jacques la Boucherie. El 1685 es va convertir en organista de l'Església de Saint-Gervais a París, lloc que després cediria al seu cosí Nicolas Couperin. Altres membres de la família ocuparien el mateix càrrec en anys posteriors. En 1693 Couperin va succeir al seu mestre Thomelin com a organista de la Chapelle Royale amb el títol d'organista del rei Lluís XIV. Després va ser mestre de composició del nét del rei, el duc de Borgonya. El 1717 es va convertir en organista i compositor de la cort amb el títol ordinaire de la musique de la chambre du Roi. Les seves tasques a la cort francesa consistien en crear música sacra per a les oracions reals i música de cambra per a delit dels monarques. Amb els seus col·legues, donava un concert totes les setmanes, normalment diumenge. Molts d'aquests concerts tenien la forma de suites per a violí, viola da gamba, oboè, traverso i clavicèmbal, del qual n'era un virtuós intèrpret.

De salut fràgil i caràcter poc mundà, Couperin va realitzar una carrera honesta de músic i professor, apreciat pels grans que només li trobaven un rival, Louis Marchand. Pocs esdeveniments de la seva vida personal mereixen ressenyar-se, a part la desaparició d'un dels seus fills que va abandonar el domicili patern per no tornar més.

La seva extensa obra inclou música instrumental i vocal, tant secular com religiosa. Algunes de les seves composicions li han fet guanyar un lloc destacat entre els compositors francesos de la seva època, entre elles les seves misses per a orgue, les Lliçons de Tenebres per al Dimecres Sant i les seves sonates i concerts reials, on pretenia reunir el gust francès i l'italià. Però va ser la seva obra per a clavecí, que consta de quatre llibres publicats entre el 1713 i el 1730, la que el va fer mereixedor d'una gran reputació fins al punt de ser considerat, juntament amb Rameau, com el gran mestre d'aquest instrument a França. El seu tractat L'Art de toucher le clavecin (L'art de tocar el clavecí), publicat el 1717, és una font valuosa per a l'ensenyament i la interpretació de la música francesa del segle XVIII.