Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

ESPOSITO, Michele (1855-1929) - Violin and Cello Sonatas

$
0
0
Ilya Repin - Portrait of writer Vsevolod Mikhailovich Garshin (1884)


- Recordatori de Michele Esposito -
En el dia de la celebració del seu 161è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Ilya Yefimovich Repin [Илья́ Ефи́мович Ре́пин] (Txugúiev, 5 d'agost del 1844 - Kuokkala, 29 de setembre del 1930) va ser un pintor rus, considerat el pintor realista més important de la seva generació al seu país. Va rebre la seva primera formació com a ajudant d'un pintor d'icones, per en els seus anys de joventut passar a estudiar pintura a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg. Posteriorment, va viure a França, on va rebre la influència de l'impressionisme. En general, la seva obra va estar caracteritzada per una tècnica depurada, de dibuix precís i de color excel·lent i va desenvolupar una temàtica pròpia d'escenes quotidianes i de caràcter social en les quals va captar, amb tendresa commovedora, les misèries i injustícies de la pobresa. Aquesta forma de tractar la realitat del seu entorn el va convertir en un dels més destacats representants de la postura crítica al règim de la Rússia tsarista. Després de la Revolució, es va convertir en el model que hauria d'imitar la pintura del realisme crític de mitjans del segle XX no només en les obres de caràcter social, sinó també en el tractament que va concedir als temes històrics, així com als meditabunds retrats de compositors i escriptors russos. La seva obra més coneguda és Els sirgadors del Volga, realitzada el 1873 i conservada al Museu Estatal Rus de Sant Petersburg, en la qual la seva visió crítica i àcida el va portar a mostrar als barquers aparellats com a bèsties de càrrega. Amb aquesta pintura va assolir fama mundial. Va morir a Kuokkala el setembre de 1930.




Parlem de Música...

Michele Esposito (Castellammare di Stabia, 29 de setembre de 1855 - Firenze, 19 de novembre de 1929) va ser un pianista, director, professor i compositor italià. Després de formar-se al piano amb Beniamino Cesi i composició amb Paolo Serrao al Conservatori de San Pietro a Majella de Nàpols, es va establir a París el 1878. El 1882 va viatjar a Dublin on va ajudar en la promoció de la vida musical d'Irlanda. Allà va ser professor de piano a la Royal Irish Academy of Music rebent, el 1905, el doctorat honorari del Trinity College de Dublin pels seus mèrits. Allà va realitzar nombrosos recitals sota el patrocini de la Royal Dublin Society i va fundar una petita orquestra simfònica. El 1899 va fundar també la Dublin Orchestral Society la qual va dirigir fins el 1914. Els darrers anys va seguir vivint a Irlanda fins el 1928 any què va tornar a Itàlia. Un any després va morir a Florència. El seu germà Eugene Esposito (1863-1950) va ser també compositor.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Dierdre (cant, T.W. Rolleston), vs (Dublin, 1897)
The Post-Bag (operetta, 1, A.P. Graves), vs (London, 1902)
The Tinker and the Fairy (op, D. Hyde), op.53, vs (London, 1910)
Roseen Dhu (Graves), Irish vocal suite, 1v, pf, op.49 (London, 1901)
Irish Melodies, 1v, pf, op.41 (Dublin, n.d.)

Instrumental:

Orch:
Irish Suite, op.55 (Dublin, 1915);
2 syms.;
2 pf concs.

Chbr.:
2 str qts:
D, op.33 (Leipzig, 1899);
c, op.60 (London, 1914)

Sonata, D, vc, pf, op.43 (Leipzig, 1899)
Rapsodia irlandese, vn, pf, op.54 (Milan, 1909)
My Irish Sketch Book, pf, op.71 (Dublin, ?1920)

Font: En català: Michele Esposito (1855-1929) En castellano: No disponible In english: Michele Esposito (1855-1929) - Altres: Michele Esposito (1855-1929)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Michele Esposito va néixer molt a prop de Nàpols, una ciutat italiana a la qual hem fet centenars de referències en aquest espai per raons òbvies. No obstant, poques d'elles ens situen en un temps proper al nostre i avui tampoc serà el cas perquè Esposito, tot i rebre formació al Conservatori de San Pietro a Majella, ràpidament va canviar d'aires per a situar-se primer a París i després a Irlanda, país on va viure i treballar la major part de la seva vida. Allà ràpidament es va fer un nom per la seva labor d'intèrpret però especialment per la seva tasca docent i divulgativa. Professor de piano a la Royal Irish Academy de Dublin i compositor, va escriure música en tot el ventall de gèneres existents, des de simfonies, concerts o òperes, destacant tanmateix el gènere de cambra amb el qual va ser àmpliament reconegut. Avui per tant serà convenient recuperar alguns exemples d'aquesta música de cambra que tant èxit l'hi va reportar. Obres com la Sonata No.1 en Sol major opus 32 per a violí i piano que va dedicar al seu professor de violí Guido Papini. Estrenada el 1893 a Dublin i publicada a Londres el mateix any, se'ns presenta amb tres moviments el primer dels quals, a mode d'obertura i amb indicació de tempo Moderato, enllaça amb el moviment central de la sonata, Lento con molto sentimento de perfil apassionat per finalitzar amb un Allegro vivace salvatge i amb temàtica hongaresa. I per no quedar-nos curts en la proposta musical del dia, escoltarem també la Sonata en Re major opus 43 per a violoncel i piano, estrenada el 1899 i condecorada per la London Society of Musicians. També de tres moviments, el perfil general emana potser de la tradició folklòrica irlandesa en una sonata de gran bellesa i que ens demostra que Esposito va ser especialment hàbil a l'hora de compondre obra de cambra. I tot plegat en so d'un compositor desconegut a qui evidentment celebrarem i donarem la benvinguda que sens dubte mereix!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: William Butt (cello); Mia Cooper (violin); Lance Coburn (piano)
PRESTOCLASSICAL: ESPOSITO, M. - Violin Sonatas Nos. 1-3 & Cello Sonata, Op. 43
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ESPOSITO, M. - Violin Sonatas Nos. 1-3 & Cello Sonata, Op. 43



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DYSON, George (1883-1964) - Church and Organ music

$
0
0
Edmund Blair Leighton - Books and art maternity (1917)
Obra d'Edmund Blair Leighton (1852-1922), pintor anglès (1)


- Recordatori de George Dyson -
En el dia de la commemoració del seu 52è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Edmund Blair Leighton (London, 21 de setembre de 1853 - London, 1 de setembre de 1922) va ser un pintor anglès. Es va formar inicialment amb el seu pare Charles Blair Leighton, un respectat pintor de retrats que va exhibir a la Royal Academy of Arts entre els anys 1843 i 1854. Edmund Blair Leighton va estudiar a la University College School, abans d'entrar a la Royal Academy. Va començar a pintar als 21 anys tot començant a exposar a la Royal Academy el 1878. Especialitzat en temàtica històrica i romàntica, el seu dibuix de realisme extrem i la seva artesania meticulosa el van ajudar a convertir-se també en un dels màxims representants del Prerafaelitisme. Tot i exposar durant més de 30 anys a les acadèmies britàniques, va ser un artista lliure desvinculat del món acadèmic. El 1885 es va casar i va tenir dos fills si bé no va deixar mai de pintar fins el dia de la seva mort el setembre de 1922 a Londres.

Font: En català: No disponible En castellano: Edmund Blair Leighton (1852-1922) In english: Edmund Blair Leighton (1852-1922) - Altres: Edmund Blair Leighton (1852-1922)



Parlem de Música...

George Dyson (Halifax, 28 de maig de 1883 - Winchester, 28 de setembre de 1964) va ser un organista i compositor anglès. Membre del Royal College of Organists des dels 16 anys, es va formar a partir del 1900 al Royal College of Music amb Stanford. Allà va obtenir la Beca Mendelssohn el 1904 que el va premiar amb un viatge a Itàlia. Allà va rebre formació de Sgambati i la protecció oficial de Clara Novello, la filla de Vincent Novello. Més tard va viatjar a Viena i Berlín, ciutat on va conèixer a Strauss. Van ser aquells els primers anys en la carrera de compositor de Dyson escrivint el seu Symphonic Poem "Siena" i el seu Evening Service in D (1907). El 1907 va tornar a Anglaterra on va rebre la recomenació pública d'Hubert Parry en el càrrec de director musical del Royal Naval College d'Osborne. Des d'allà va viatjar al Marlborough College el 1911 abans d'assolir la condició de professor del Royal College of Music el 1921. Aquell any també va ser nomenat director musical al Wellington College, establint-se, el 1924 i definitivament, a Winchester, ciutat on va consolidar la seva labor com a compositor. La dècada del 1930 es va convertir en associat del Three Choirs Festival pel qual va escriure nombrosa música. El 1938 va assolir el càrrec de director del Royal College of Music, el 1942 va ser condecorat amb l'ordre de cavaller i el 1952 es va retirar definitivament. En reconeixement, el 1953 va rebre el títol de Royal Victorian Order. Va morir a Winchester el setembre de 1964.

OBRA:

(selective list)

Vocal:

Choral with orch:
In Honour of the City (W. Dunbar), chorus, orch, 1928;
The Canterbury Pilgrims (G. Chaucer), S, T, Bar, chorus, orch, 1931;
St Paul’s Voyage to Melita (Bible: Acts), T, chorus, orch, 1933;
The Blacksmiths (anon., 14th-century), pf, chorus, orch, 1934;
Nebuchadnezzar (Bible: Daniel, Apocrypha), T, B, chorus, org, orch, 1935;
3 Songs of Praise, SATB/unison vv, str (1935);
3 Songs of Courage, 1935;
O Praise God in his Holiness (Ps cl), coronation anthem, SATB, orch/org, 1937;
Quo Vadis?: a Cycle of Poems, 2 pts, SATB soli, chorus, orch, 1939;
Motherland (W. Watson), SATB, orch, 1940;
4 Songs for Sailors, 1948;
Invocation to Science (W. Wordsworth), 1949;
3 Choral Hymns, SATB, str, 1951;
Confortare (Be Strong and of a Good Courage), coronation anthem, SATB, orch, 1953;
Sweet Thames Run Softly (E. Spenser), Bar, chorus, orch, 1954;
Agincourt (W. Shakespeare), chorus, orch, 1955;
Hierusalem (St Augustine), S, chorus, str qt, str, hp, org, 1956;
Let’s Go A-Maying (R. Herrick), SSA, str, 1957;
A Christmas Garland, Mez, SSA, str, 1959

Choral (SATB unless otherwise stated):
c50 works incl. Mag and Nunc in D, 1907;
TeD laudamus, 1914;
To Music, 1919;
Benedicite in D, 1923;
Jubilate, 1924;
Mag and Nunc in D, 1924;
TeD and Benedictus in C (1924);
Song on a May Morning (J. Milton), SA, ob, hp, 1933;
A Prayer for the King, 1937;
O Praise God in his Holiness, 1937;
The Rising Day, unison, 1938;
God Made Us All (J. Keble), 2-pt, 1939;
Vespers, 1939;
Mag and Nunc in F, 1945;
Song for a Festival (C.D. Lewis), B, SATB, 1951;
Live for Ever Glorious Lord (J. Austin), tr vv, SATB, 1952;
Ye Choir Above, unison, 1953;
I Will Worship (Ps lxxxviii), unison, 1954;
Ye That Do Your Master’s Will, 1954;
TeD and Benedictus in F (1955);
Benedicite in F, 1956;
3 Rustic Songs (Herrick), male vv, 2 pf, 1957;
A Spring Garden (Herrick), SA, hp, 1957;
Hail, Universal Lord (Milton), SATB, org, 1958;
Nocturne, 1960;
A Summer Day (A. Hume), suite, SA, pf, 1961;
The Canterbury Pilgrims, choral suite, SSAA, pf, 1964

Orch:
Children’s Suite (after W. de la Mare), 1920;
Prelude, Fantasy and Chaconne, vc/va, orch, 1936;
Sym., G, 1937 (1940);
Vn Conc., 1941;
At the Tabard Inn, ov., 1943;
Conc. da camera, 1949;
Conc. da chiesa, 1952;
Conc. leggiero, pf, str, 1953

Kbd:
The Open Window, 8 pf pieces, op.12a;
6 Lyrics, pf, 1920;
Epigrams: 10 short pieces, op.9, pf, 1920;
Twilight: 4 preludes, op.14, pf, 1920;
My Birthday: 3 Little Pieces, pf, 1924;
Prelude and Ballet, pf, 1925;
Primrose Mount, pf, 1928;
Bach’s Birthday: 4 Fugal Sketches, pf, 1929;
Revelry in D, pf, 1938;
12 Easy Pieces, pf, 1952;
Prelude and Postlude, org, 1956;
Voluntary in D, org, 1958;
Variations on Old Psalm Tunes, org, 3 books, 1959–61;
Fantasia and Ground Bass, org, 1960

Chbr:
In Pixieland: 4 easy pieces, vn, pf 1918, reissued 1999 as Woodland Suite, also arr. str, wind ad lib;
3 Rhapsodies, str qt (1920);
Revery in D, vn, pf, 1924
Songs, educational music, easy vn pieces, children’s pf pieces

Principal publishers: Novello, Oxford, Stainer & Bell, Thames

Literatura:

The New Music (London, 1924, 2/1926)
The Progress of Music (London, 1932)
Fiddling while Rome Burns: a Musician’s Apology (London, 1954)
C. Palmer, ed.: Dyson’s Delight: an Anthology of Sir George Dyson’s Writing and Talks on Music (London, 1989) 

Font: En català: George Dyson (1883-1964) En castellano: No disponible In english: George Dyson (1883-1964) - Altres: George Dyson (1883-1964)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The music of Sir George Dyson has enjoyed something of a renaissance in recent years; in the recording studios at least, if not in the concert hall. Credit for that must go, most of all, to Chandos and Richard Hickox for their estimable series of recordings of Dyson’s larger-scale works. I’ve been delighted to be able to hear for the first time fine works such as the Violin Concerto and Quo Vadis and not just because, like Dyson, I was born in Halifax in what was then the West Riding of Yorkshire. It’s much more than native Yorkshire pride. Dyson’s music is of great interest in its own right. The present CD was something of a pioneering release. It was first issued quite some time ago, long before the Chandos-led rediscovery of Dyson and was engineered by Bob Auger, in itself something of a guarantee of excellence. Auger produced a very satisfying sound, using the acoustic of the college chapel intelligently and atmospherically and integrating the organ well with the choir. The recital benefits not just from good engineering but from fine choral singing. There isn’t a listing of the choir but it sounds to me to be about two dozen strong. The top line is taken by sopranos, not trebles, and at least some of the altos are male. The sopranos and tenors produce a bright sound and the basses, while not heavy, give a solid enough foundation to the ensemble. The singers have clearly been well prepared by Owen Rees for their diction is excellent throughout, balance is always good. The choral tone is forward and clear and rhythms are consistently alert and precise. On top of all this Ian Coleman’s organ accompaniments are thoroughly musical and supportive. Coleman comes into his own in the five solos allotted to him. Four of these are by Dyson himself and it was a nice idea to include the slender tribute by Herbert Howells, an effective organ transcription (by whom?) of one of his clavichord pieces from the collection entitled Howells Clavichord. These organ pieces are nicely contrasted. In particular it’s good to hear the paired Prelude and Postlude together.

The former is a ruminative mood-setting piece while the latter would send any congregation out of the church with a spring in their collective step. As will be noted from the heading, most of the choral works come from the period towards the end of Dyson’s life and they do share for the most part something of a sense of the serenity of old age. Lines are long, harmonies full and satisfying. But I mustn’t give the impression that the music is complacent. The Te Deum, for example, is sturdy and confident, as is the organ piece, A Voluntary of Praise, which dates from the late 1950s. However, most of the music is lyrical in style and I especially enjoyed the flowing, delightful setting of the Benedicite. From the other end of Dyson’s career comes the ‘Mag’ and ‘Nunc’ of 1907. The Magnificat is a fine, four-square, robust setting while its companion is easeful and gentle. It’s rather remarkable that such quintessentially Anglican music should have been written in Dresden while the composer was studying in Germany. All the choral music sounds as if singers will derive great pleasure from the singing of it. It is understandingly written for the human voice and while it is far from bland or facile it does not place extreme demands on the choir. In short it was designed by a skilled and practical musician to be sung by good church choirs rather than to gather dust on the shelves because it made insensitive demands on singers. (As an aside I had a nostalgic moment listening to the final item, Valour. I remember singing this very piece at school and I haven’t heard it since. Dyson gives Bunyan’s words what the annotator rightly calls a “memorably masculine treatment”). I enjoyed this disc very much and strongly recommend it to anyone interested in the English choral tradition. The performances are first class and are well recorded. The notes are succinct but useful and full English texts are provided. And all at a bargain price. Perhaps George Dyson wasn’t a composer of the first rank but he was not an inconsiderable figure and his well-crafted, sincere and enjoyable music is well worth hearing.

John Quinn (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ian Coleman (organ); Choir of St. Catherine’s College, Cambridge; Owen Rees
AMAZON: DYSON, G. - Church and Organ music
SPOTIFY: DYSON, G. - Church and Organ music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KUMMER, Friedrich August (1797-1879) - Cello Duets

$
0
0
Sir Edwin Henry Landseer - Favourites, the Property of H.R.H. Prince George of Cambridge (1834)
Obra d'Edwin Henry Landseer (1802-1873), pintor anglès (1)




Parlem de Pintura...

Edwin Landseer (London, 7 de març de 1802 - London, 1 d'octubre de 1873) va ser un pintor i escultor anglès. Va néixer en el sí d'una família d'artistes i es va formar juntament amb el pintor històric Benjamin Haydon, de qui va aprendre la importància d'estudiar anatomia. Aquesta primera lliçó va proporcionar un dels camins per iniciar la seva carrera artística. Els seus quadres d'animals, per exemple, van ser notablement realistes i van mostrar la seva comprensió de l'anatomia i la psicologia animal. Als 14 anys ja exposava amb regularitat a la Royal Academy of Arts i va ser en aquesta edat quan va ingressar a la prestigiosa acadèmia d'art londinenca. Allà va ser elegit membre de ple dret als 24 anys. Va realitzar molts viatges a les terres altes escoceses i va pintar nombrosos quadres de la regió com El monarca de la carrerada (1851). El client més important de Landseer fou la Reina Victòria. El seu primer quadre per aquesta fou un retrat del gos Dash. Ben aviat la monarquia es va convertir en mecenes de la seva pintura. Landseer va tenir molt d'èxit al llarg de la seva vida, malgrat que va sofrir problemes mentals durant la vellesa. Fou nomenat cavaller el 1850, després d'haver refusat semblant honor vuit anys abans. Malgrat no gaudir de bona salut, va esculpir una de les seves millors obres just al final de la seva vida, els quatre lleons de bronze que envolten l'estàtua de l'almirall Nelson a Trafalgar Square i que es va instal·lar el 1867. En definitiva, va ser un dels principals pintors d'animals de l'Anglaterra victoriana, que sàviament va combinar el contingut emocional amb un enorme realisme. Una característica decisiva de l'obra de Landseer va ser la qualitat antropomorfa d'aquests quadres que sovint al·ludien a un relat dramàtic i emocional, com l'inquietant Una pota de gat (1824), Afecte (1829) i El vell gos pastor de Mourner (1837). Va morir, probablement a Londres, l'octubre de 1873.




Parlem de Música...

Friedrich August Kummer (Meiningen, 5 d'agost de 1797 - Dresden, 22 d'agost de 1879) va ser un violoncel·lista i compositor alemany. Membre d'una família de la noblesa de Saxònia i fill de Friedrich August Kummer (1770-1849), un oboista i compositor a Meiningen i a Dresden, es va formar amb el seu pare i posteriorment amb Friedrich Dotzauer. El 1814 va entrar com a oboista a l'orquestra de la cort electoral de Meiningen especialitzant-se en violoncel després de la mort de Karl W. Höckner, un dels violoncel·listes de l'orquestra. No va ser fins el 1852 que va assumir el càrrec de violoncel·lista principal, en substitució de Friedrich Dotzauer, a la mateixa orquestra en un lloc que va mantenir fins el 1864, l'any de la seva jubilació. En general va viure la major part de la seva vida a Alemanya si bé va realitzar algunes gires a Itàlia i en ciutats alemanyes. També va realitzar interpretacions de cambra en companyia de músics com François Schubert i Karol Lipiński. Va treballar com a professor al Conservatori de Dresden amb alumnes com Bernhard Cossmann i Julius Goltermann. El seu net Alexander Karl Kummer va ser violinista i compositor. Friedrich August Kummer va morir a Dresden l'agost de 1879.

Font: En català: Friedrich August Kummer (1797-1879) En castellano: No disponible In english: Friedrich August Kummer (1797-1879) - Altres: Friedrich August Kummer (1797-1879)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Kummer was an oboist in the Dresden Court Orchestra in his teens, later gravitating to the cello section. Multi-instrumental facility was clearly his but the cello was to be his principal focus and his position in Dresden as performer and pedagogue was an august one. The studies he wrote for his own instrument are still of value to this day, and the Duets he wrote, all undated here, grew from the mid-nineteenth century vogue for Hausmusik. They are elegantly crafted and lyrically delightful, without any pretensions to significance beyond their original function. Kummer drew deeply from the well of baroque inspiration, calling on the shade of Handel in particular, whilst also showing awareness of certain contemporary trends. The notes mention Wagner in this respect but Mendelssohn, whom they also mention and in whose quartet Kummer sometimes played, is a better example as is to a certain extent Schumann. He was not as influenced by Weber as was, say, Kalliwoda. Played on baroque cellos, using gut strings, and therefore at low pitch these are warm performances. The Carrai-Tomkins duo brings out the Schumann influence in Op.22/1 with its instructional undercurrents and they are careful to spin the melody over pizzicati in the Andantino. In Op.156/5 he uses Handel’s See the Conquering Hero as a theme for a series of amiable variations with a slight adagio to give textual and emotive variety. In the Arioso from its opus mate Op.156/3 Kummer ransacks the Water Music for some decorative variational writing shared between the two instruments. The range of influences is expanded by Schubert in Op.22/2 though the most arresting of all the slow movements here is that of Op.103/1. Kummer is not above a degree of humour, quoting from Beethoven’s Fifth Symphony in Op.103/4 where, in the finale, he stretches out enough to include a frolicsome dance finale – with an Iberian tinge. The playing, as suggested earlier, is adroit and appropriate to the material. Sometimes I felt things could go with greater incision but nothing is unnecessarily inflated. The inspiration for the project, Cellos for Chelsea, is a fine one, with all proceeds from the disc going to children’s cancer charities.


Jonathan Woolf(source/font: aquí)

---

Kummer possessed a powerful, beautiful tone and remarkable knowledge of the fingerboard. The outstanding features of his style, reflecting Romberg's and Dotzauer's influences, were its nobility, lack of excessive affectation and the aspiration to penetrate the spirit of the work being performed. His playing might have seemed somewhat stiff and overly academic, but it always remained simple and natural, and never overstepped the boundaries stipulated by the nature of the instrument. K. Miltitz, a music critic who played the cello himself, provided Kummer as the example when speaking of the German way of playing, and specifically, about the trend that featured nobility, seriousness and solidity. Another reviewer wrote: "Kummer is distinguished for his peculiar composure while performing great feats of virtuosity. But the main thing about him is his elegiac playing; how wonderfully Kummer can reveal it, and how often he brings the listener to this mood ... E. van der Straeten considers Kummer one of the greatest German violoncellists of his time, who made an intrinsic contribution to the further development of the art of the cello. A classical style of performance, great and noble tone, and virtuosity were the highlights of his playing, but he was a stranger to the lighter and more brilliant bowing technique of the French and Belgian schools. A similar appraisal of him was made by Wilhelm Wasielewski: "Kummer's playing bore the stamp of great precision and correctness, united to powerful and solid intonation. His technique was in every point thoroughly cultivated, but to acquire the 'finesse' of a virtuoso he was of too simple a nature, which was better calculated to occupy itself with the sphere of music in its intellectual aspects than in brilliant display... His manner of rendering was always strictly objective and according to rule." 

Judging by the Method of the Violoncello published in 1839, the main aim of one learning the cello, according to Kummer, was to achieve a full and powerful, but not stiff tone. He emphasized the character of the instrument's expressive means: "Because of the beautiful sound of the cello, its most characteristic feature is the influence upon the mind and the heart, only when used with mind and heart. As for the intensification and modification of sounds, which is the basis of playing melodious parts, we must follow the example of a good singer. The performance should be simple and natural, one should avoid overloading it with embellishments. Several notes played on the violoncello often have a greater effect than numerous and difficult passages." Kummer's point of view, both as a cellist and an interpreter, on the aims of a virtuoso is very characteristic: "The highest mission of a virtuoso is that he must breathe life and soul into a body which a composer has created out of sound. The force serving this aim is within the artist himself; it is the product of his feelings and is manifest in its highest purity and nobility only when it radiates unadorned, natural simplicity." Kummer warned his pupils of excessive use of expressive means such as vibrato, portamento and rubato, although he did acknowledge they were important tools of expression. Kummer's Method was of more practical significance than the Method of Dotzauer. Its chapter on methods, though, is interesting for its systematic exposition and progressive nature of certain statements. The picture of the position at the instrument furnished in the Method is in many ways similar to that of Dotzauer's; but it is more natural, although the low elbow position is still characteristic (not as low as with Romberg, but lower than with Dotzauer). 

That this type of position was typical of the German violoncello school, at least by the middle of the last century, can be seen from the same picture being repeated in the Method of Sebastian Lee, published in 1845. Kummer was eager to develop a natural position and natural movements. He approached the contemporary idea of the function of certain fingers on the frog of the bow, and considered the freedom of its movement more important than the force of the pressure. When evaluating the role of the arm, Kummer sometimes overestimated wrist movements. Emphasizing the intrinsic influence of strokes on the character of the piece performed, he suggested at the same time that the pupil, where possible, keep to the rule that the downbow be used on the first beat of the bar, though he specified exceptions from this outdated mechanical regulation. Kummer gives fewer stroke variants than does Dotzauer, but they are more carefully selected and methodically arranged. He gives the distribution of the bow needed due attention. Kummer forms the left hand positions on the basis of the C major scale (while Davydov bases his on the diatonic major scale from each string, which is organically connected with the modus thinking). In the chromatic scale, Kummer's fingering, like that of Dotzauer, is more advanced than the Romberg fingering. Kummer gives the fingering of all scales, going through five octaves; the double stopping division is quite subdued. A table of all natural harmonics is presented in the Method and the artificial harmonics Are also described. The music material of Kummer's Method is more interesting musically than that contained in Dotzauer's Method and is presented with the accompaniment of a second cello. 

A great number of melodies-etudes (No. 67-69) appear in the section "Exercises in interpretation." Romantic in spirit (close to Mendelssohn and Spohr), they are good exercises in cantilena. As additional material, Kummer suggested etudes and caprices by Dotzauer, etudes by Merk, caprices by Franchomme as well as GrUtzmacher's exercises. Among Kummer's many other teaching compositions are the Daily Exercises (Op. 71 and 125), the Violoncello duets to be played at sight and a great number of etudes ("Ten melodic etudes" with accompaniment by a second violoncello Op. 57 still retain their pedagogical value). Kummer employed an interesting new form for histeaching material - Repertorium and Orchesterstudien - a collection of fragments from complicated orchestral parts. Now outdated, concert works for the cello reflect the romantic tendencies of his period. Among them were: a Concerto, Concertino, in the form of a vocal scene (analogous to Spohr's violin Concerto in the form of a vocal scene); the concertino Souvenir de Swiss; Konzertstfick for two violoncellos; the Fantasia on themes from Meyerbeer's opera Robert the Devil; variations on themes from the Gounod opera Romeo et Juliette. Kummer wrote a number of pieces on Russian, Czech, Hungarian and Scotch folk song themes, thus undoubtedly following Romberg's example. There was great interest by his contemporaries, especially amateur cellists, in his arrangements of Schubert's lieder-among the earliest cello trancriptions. The Dresden violoncello school in the second half of the 19th century was continued by Grutzmacher-an illustrious German violoncellist, performer and teacher who wrote numerous compositions for the cello and edited the classic works.

CELLIST (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Phoebe Carrai& Tanya Tomkins (cellos)
AMAZON: Kummer - Cello Duets
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Kummer - Cello Duets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BASSANI, Giovanni Battista (1650-1716) - Missa a la Fuga

$
0
0
Nicolaes Pietersz. Berchem - Allegory on the expansion of Amsterdam (c.1663)
Obra de Nicolaes Pietersz. Berchem (c.1621-1683), pintor holandès (1)


- Recordatori de Giovanni Battista Bassani -
En el dia de la commemoració del seu 300è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Nicolaes Pietersz. Berchem (Haarlem, c.1621 - Amsterdam, 18 de febrer de 1683) va ser un pintor neerlandès. Fill de Pieter Claesz, pintor de bodegons, el 1634 i segons una anotació en els registres del Gremi de Sant Lluc, es va formar inicialment amb el seu pare abans de rebre classes de Jan van Goyen i Pieter de Grebber. El 1642 va entrar al Gremi de Sant Lluc com a pintor independent i on va treballar com a professor. El 1646 es va casar amb Catrijne Claes de Groot, filla política del pintor Jan Wils. A partir del 1650 es creu va viatjar a Alemanya on va acompanyar a Jacob Van Ruysdael. Poc després es perd el rastre fins el 1656 any que va tornar a Haarlem abans d'establir-se definitivament a Amsterdam el 1661. Com a pintor va ser notablement productiu amb nombrosos dibuixos, aiguaforts i pintures amb escenes de paisatges en un estil italià i amb especial atenció en els detalls. La seva temàtica va ser variada explorant, a banda del paisatge, la pintura històrica, al·legòrica, de gènere, mitològica i religiosa. Al llarg de la seva vida va tenir molts alumnes entre els quals van destacar Abraham Begeyn, Johannes van der Bent, Karel Dujardin, o Johannes Glauber. Va morir a Amsterdam el febrer de 1683.




Parlem de Música...

Giovanni Battista Bassani (Padua, c.1650 - Bergamo, 1 d'octubre de 1716) va ser un violinista, organista i compositor italià. Va néixer en un any desconegut però sabem que entre els anys 1657 i 1670 va estudiar música a Venècia amb Daniele Castrovillari i a Ferrara amb Giovanni Legrenzi maestro di cappella de l'Accademia dello Spirito Santo. Algunes fonts fins i tot documenten la possibilitat que fos professor de Corelli tot i que no hi ha confirmació contrastada que així ho demostri. No obstant, van estar en contacte a Bolonya entre els anys 1675 i 1677. A partir del 1667 es va associar amb l'Accademia della Morte, Ferrara, on va actuar com a organista i va compondre els seus primers oratoris. El 3 de juny de 1677 es va convertir en membre de la prestigiosa Accademia Filarmonica di Bologna, any en què va publicar el seu Opus 1. El 1680 va assolir el càrrec de mestre de capella a la Cort del Duc Alessandro II della Mirandola. El 9 d'abril de 1682 va ser triat "príncep" de l'Accademia Filarmonica di Bologna. També aquell any va iniciar la seva participació a la celebració anual de l'Accademia Filarmonica de Sancti Giovanni in Monte contribuint amb composicions pròpies fins el 1694. La dècada del 1680-1690 va ser la més productiva de la seva brillant carrera. El 1683 es va convertir en mestre de capella de l'Accademia della Morte, Ferrara, succeint a G.F. Tosi. El 1686 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Ferrara. La vinculació amb aquesta ciutat va ser tant important que allà el coneixien amb el sobrenom del "Bassani di Ferrara". Entre els anys 1710 i 1712 va compondre fins a 76 serveis litúrgics per a la pròpia catedral. El 9 de maig de 1712 va viatjar a Bergamo amb el càrrec de director musical de l'Església Sancta Maria Maggiore sota el braç. També va ensenyar a l'escola de música de la Congregazione di Carità de Bergamo i va continuar en ambdós càrrecs fins a la seva mort, l'octubre del 1716.

OBRA:

Operas:

dmdrama per musica
L'amorosa preda di Paride (dm, 3), Bologna, Publico, 1683
Falarido tiranno d'Agrigento (dm, 3, A. Morselli), Venice, S Angelo, 1685
L'Alarico Rè de' Goti (dm, 3), Ferrara, Conte Pinamonte Bonacossi, Feb 1685
Vitige [Rè de'Vandali] (dm, 3), Ferrara, Feb 1686
Agrippina in Baia (scherzo drammatico, G. Contri), Ferrara, 1687
Gli amori alla moda (scherzo melodrammatico, 3), Ferrara, Bonacossi, 1688, 10 arias in I-MOe
Il trionfo di Venere in Ida (melodramma), Ferrara, 1688
La Ginerva, infanta di Scozia (dm, 3, G.C. Grazzini, after L. Ariosto), Ferrara, Bonacossi, 1690
Le vicende di Cocceio Nerva (dm, 3), Ferrara, Bonacossi, 1691
Gl'amori tra gl'odii, o sia Il Ramiro in Norvegia (dm, 3, M.A. Rimena), Verona, 1693
Roderico, Ferrara, 1696
L'Alarico (F. Silvani), Padua, 1709
Armida al campo, Ferrara, 1711

Oratorios:

L'Esaltazione di S Croce (F. Berni), Ferrara, 7 April 1675
L'Epulone, Modena, 1675
La tromba della divina misericordia (G.B. Rosselli), 4 solo vv, chorus 4vv, insts, Modena, 1676; MOe Mus.G.14
L'amore ingeniero, Mirandola, 1678
Il mistico Roveto (L. Lotti), Mirandola, 1681
Il Davide punito overo La pestilente strage d'Israele (G.V. Snodelli), Bologna, 10 Dec 1682
La morte delusa dal pietoso suffragio (A. Ambrosini), 5 solo vv, chorus 4vv, insts, Ferrara, 1686; MOe; perf. as Nella luna eclissata dal Cristiano valore, Codigoro, 1687, and as La Pietà trionfante della morte, Ferrara 1692 and 1697
Il Giona (Ambrosini), 5vv, vns, va ad lib, Modena, 1689; MOe
Mosè risorto dalle acque, Ferrara, 1694; FEc Cl.I.n.675 (1696 version)
Il conte di Bacheville (F. Frosini), Pistoia, 1696
Susanna, Ferrara, 1697
Gl'impegni del divino amore nel transito della Beata Caterina Vegri detta di Bologna, Ferrara, 1703
Il trionfo della Fede, Ferrara, 1704
La morte delusa, ?orat, Milan, 1703; collab. G.B. Brevi, G.A. Perti, G. Bononcini, A. Scarlatti

Masses:

op.
18[3] Messe concertate, 5 solo vv, chorus 5vv, 2 vn, vle/theorbo, org (Bologna, 1698)
20Messa per li defonti concertata, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 va, vle/ theorbo, org (Bologna, 1698)
-Acroama missale, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, 3 trbn, org, bc (Augsburg, 1709); 6 masses, 3 of these in op.32 without trbn pts.
32[4] Messe concertate, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, org, bc (Bologna, 1710)
-4 other masses and fragments, GB-Lcm; D-Bsb, Dmb, listed in EitnerQ

Altres obres religioses:

-Il trionfo dell'amor divino (Rosselli), sacra rappresentazione, Bologna, 1682 [same lib as the orat La tromba della divina misericordia]
8Metri sacri resi armonici, in [12] motetti, 1v, 2 vn, bc (Bologna, 1690)
9Armonici entusiasmi di Davide overo salmi concertati, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, bc (org) (Venice, 1690)
10[6] Salmi di compieta, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va/vle, bc (org) (Venice, 1691)
11Concerti sacri, [12] motetti, 1–4vv, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1692)
12[12] Motetti, 1v, 2 vn ad lib, bc (org) (Venice, 1692)
13Armonie festive o siano [6] motetti, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1693)
-Motetti per concerti ecclesiastici, 5–12vv (Venice, 1698); listed by Eitner
21Salmi concertati, 3–5 solo vv, chorus 3–5vv, 2 vn, bc (org) (Bologna, 1699)
22Lagrime armoniche ò sià Il Vespro de defonti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va/vle, bc (org) (Venice, 1699)
23Le note lugubri, Concertate ne Responsorij dell'Ufficio de Morti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 va, va/vle, bc (org) (Venice, 1700)
24Davidde armonico, espresso ne' [6] salmi, 2–4vv, 2 vn, bc (org) (Venice, 1700)
25[8] Completorij concenti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
26[4] Antifone sacre … e 2 Tantum ergo, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
27[8] Motetti sacri, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
30Salmi per tutti l'anno, 8vv, vle/theorbo, 2 org (Bologna, 1704)
-Cantata pastorale (F. della Volpe), 2 vv, insts, Imola ?(Ferrara, 1707)
-76 services, most 4 solo vv, chorus 4vv, bc (vle), some with 4 vn, va, 1710–12, I-FEd (8 vols., 3 lost); listed in Cavicchi
-Several sacred works in Bc, MOe, PAc, US-Wc

Secular vocal:

2L'armonia delle sirene, [10] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1680)
3Il cigno canoro, [10] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1682)
-Promoteo liberato (introduzione alla Festa popolare, G.A. Bergamori), Bologna, 24 Aug 1683
4La moralità armonica, [12] cantate, 2–3vv, vle, bc (Bologna, 1683)
6Affetti canori, [6] cantate et [6] ariette, 1v, bc (Bologna, 1684)
-Tributi dell'Eridano, cant, 4vv, insts, Ferrara, 1687
7Eco armonica delle muse, [12] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1688)
-Tributi de Parnaso (macchina musicale, G.C. Grazzini), Ferrara, 1688
-L'Immortalità trionfante, et il Tevere inconsolabile (intramezzo musicale, A.F. Antonini), Ferrara, 1689
14Amorosi sentimenti, 1v, bc (Venice, 1693)
15Armoniche fantasie di [6] cantate amorose, 1v, bc (Venice, 1694)
16La musa armonica, 1v, bc (Bologna, 1695)
17La sirena amorosa, 1v, 2 vn, vle, bc (org) (Venice, 1699)
19Languidezze amorose, [12] cantate, 1v, bc (Bologna, 1698)
28Cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1701)
29Corona di fiori musicali, tessuta d' [24] ariette, 1v, 2 vn, vc (Bologna, 1702)
31[12] Cantate et arie amorose, 1v, 2 vn, bc (Bologna, 1703)

Instrumental:

1[12] Balletti, correnti, gighe e sarabande, vn, vn ad lib, vle/spinet (Bologna, 1677)
5[12] Sinfonie, 2 vn, vc, bc (org) (Bologna, 1683), autograph score in US-Wc
-Sonata, 2 vn, bc (org) 16807
-Several sonatas and organ works in later anthologies listed in Haselbach and DBI (A. Cavicchi)

Font: En català: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) En castellano: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) In english: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) Altres: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716)  



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

D'ençà del seu descobriment, el continent americà ha resultat ser una font inesgotable de sorpreses musicals. I probablement, molts d'aquests regals inesperats ho són en veu de compositors europeus la majoria dels quals van morir sense saber que part del seu llegat es preservaria a milers quilòmetres del seu origen. De fet, va ser la música de centenars d'autors la que pròpiament va fer les amèriques en un territori on les seves gents vivien amb autèntica devoció la música llunyana europea a la qual, sovint, van adornar magistralment amb la calidesa de la música local. De la conjunció d'ambdues realitats en va néixer la música colonial la qual va preservar la naturalesa genuïna dels seus creadors però amb els retocs propis del nou entorn americà. És d'aquesta forma que en aquells territoris es comptabilitzen per milers el nombre de partitures conservades en arxius de tota mena i condició però especialment en les congregacions religioses jesuïtes a les quals hem d'agrair, en perspectiva històrica, la preservació de tant valuós repertori musical. Exemples en trobaríem a centenars però si hi ha un segell discogràfic especialista en aquest material inèdit no pot ser altre que el de K617. Precisament, en una de les edicions del dia hi escoltarem la primera de les misses del dia, la Missa a la Fuga l'origen de la qual és desconegut però amb indicis contrastats que podria ser obra de Bassani, un mestre italià que en vida no va viatjar a les amèriques però que en canvi la seva música si ho va fer. En aquest cas es creu que la missa és un arranjament o una reducció de l'original realitzada per un mestre de capella desconegut de Chiquitos (Bolívia) però en base a la partitura original de Bassani. Propera a la Missa Encarnación del mestre italià i que també escoltarem, mostra una especial pulcritud en el contrapunt, en l'organització formal i en la concordança entre el significat del text i la seva musicalització per la qual cosa ens deixa entreveure clarament que l'autor havia de ser, obligadament, un compositor contrastat com per exemple l'italià. Ambdues edicions, tant de la Missa a la Fuga com de la Missa Encarnación, són de gran qualitat tot construint un autèntic monument de valor incalculable de la música barroca a Bolívia la qual, evidentment, va tenir una estreta connexió amb una Europa que en aparença romania distant però que musicalment no ho va ser tant!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Florilegium; Arakaendar Bolivia Choir
INTERPRETS: Ensemble Louis Berger; Ricardo Massun
CPDL: No disponible.
SPOTIFY: Bolivian Baroque Vol.2



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE BOUSSET, Jean-Baptiste Drouard (1662-1725) - Les fastes de Bacchus

$
0
0
Joseph Parrocel - The Return from the Hunt (c.1700)
Obra de Joseph Parrocel (1646-1704), pintor francès (1)


- Recordatori de Jean-Baptiste Drouard de Bousset -
En el dia de la commemoració del seu 291è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Joseph Parrocel (Brignoles, 3 d'octubre de 1646 - Paris, 1 de març de 1704) va ser un pintor francès. Nascut en una família d'artistes, el seu avi Georges Parrocel (1540-1614) i el seu pare Barthélemy Parrocel (1595-1660) van ser pintors. Es va formar inicialment amb el seu pare abans de rebre classes del seu germà gran Louis Parrocel. Poc després va decidir viatjar a Marsella on va començar a rebre alguns primers encàrrecs. Més tard va viatjar a París on va seguir rebent formació abans de viatjar a Itàlia. Allà va viure a Roma i va ser alumne de Jacques Courtois, pintor especialitzat en escenes de batalla i del qual va adquirir notable influència. També va compartir taller amb Salvator Rosa abans de traslladar-se a Venècia on va viure un assalt bandoler que va motivar el seu retorn a França el 1675. Allà va ser admès com a membre de la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura el 29 de febrer de 1676 sent nomenat acadèmic el 29 de novembre del mateix any. El 1699 va exposar a l'acadèmia i va treballar actívament per al rei Lluís XIV. Va morir a París el març de 1704.

Font: En català: No disponible En castellano: Joseph Parrocel (1646-1704) In english: Joseph Parrocel (1646-1704) - Altres: Joseph Parrocel (1646-1704)



Parlem de Música...

Jean-Baptiste Drouard de Bousset (Asnières, 1662 - Paris, 3 d'octubre de 1725) va ser un cantant i compositor francès. Després d'estudiar amb Jacques Fargeonnel (c.1640-1690), maître de musique a la Ste Chapelle de Dijon, es va traslladar a París a principis de la dècada del 1690. Poc temps després del 1700 va assolir el càrrec de maître de musique de l'Académie Française amb el deure d'escriure i dirigir la interpretació d'un motet anual per la festivitat de Sant Lluís del 25 d'agost acompanyat d'una missa realitzada a la capella del Louvre. A partir del 1702 va ser, també, mestre de música de l'Académie des Sciences i de l'Académie des Inscriptions. Va romandre en aquests càrrecs fins el darrer dels seus dies, morint a París l'octubre de 1725. El seu fill René Drouard de Bousset va ser organista i compositor.

OBRA:

Vocal secular:

Airs sérieux et à boire, 37 bks (Paris, 1690–99)
Airs nouveaux sérieux et à boire, 21 bks (Paris, 1702–25) [bks 1–18 also pubd Amsterdam]
Airs in anthologies: 16 in Ballard's Recueils d'airs sérieux et à boire (Paris, 1698–1701);
2 in Ballard's Airs spirituels des meilleurs autheurs, ii (Paris, 1701)
[3] Cantates françoises (before 4 April 1710): Le prunier; La rose; Ixion

Vocal religiosa:

Grand motet, Deus noster refugium, F-LYm
Petit motet, Quae est ista, V [copied by Philidor in 1697]
Beati omnes qui timent Dominum;
Caeli enarrant gloriam Dei;
Domine ne in furore;
Domine salve fac regem;
Exaudiat;
Laudate Jerusalem Dominum;
Notus in Judea Deus;
Super flumina Babylonis;
Te Deum:

Instrumental:

Instrumental trio Pn [copied by Philidor in 1695]

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jean-Baptiste Drouard de Bousset (1662-1725) - Altres: Jean-Baptiste Drouard de Bousset (1662-1725)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Little of Bousset's sacred output has survived, however, and his main achievements lay elsewhere. About 1692 he emerged as the leading composer of airs sérieux et à boire of his generation. According to Laborde ‘his manner of singing was so delightful that he made a large fortune in Paris, singing airs which no-one composed better than he did’. In the dedication of his last collection of Airs nouveaux (1725) to the Duchess of Orléans, the composer wrote that the taste of the ‘greatest princesses’ of France had shaped his Muse, and that their support had ensured his continuing reputation. Most of the 875 airs sérieux et à boire Bousset published during his composing life of 35 years are for one or two voices with continuo. Titon Du Tillet (Le Parnasse François, 1732) commented with justice upon Bousset's true expression of the words, his noble, natural and pleasing melody, and his variety, astonishing given the size of his output. Bousset followed tradition in keeping mainly to binary form, and his rhetorical approach to text setting shows the influence of both Lully and Lambert. He made use of double technique not only to provide a written-out variation for the whole of a second verse in 46 airs composed between 1690 and 1716, but also throughout his career, to vary repeats of single phrases of text, often combining it imaginatively with techniques of melodic development assimilated from late 17th-century Italian practice. Other italianate features found in his work are chromaticism and sequential writing. Bousset was among the first Frenchmen to experiment with the ritornello principle as a means of unifying an air (1696), and he preceded Campra by two years as the first cantata composer in France to juxtapose French-style recitative with da capo form in airs (1706). His three Eglogues (two of which were published singly as well as in collections) are novel attempts to group solo songs and duets into quasi-dramatic scenas; book 5 of the Airs nouveaux includes a cantata, L'impatience amoureuse. The notion that Bousset was the son-in-law of Christophe Ballard (who printed all his music issued up to 1701), put forth by Papillon in 1742 and repeated in many later accounts of his life, is unfounded: in 1695 Bousset married Marie Marguerite de Séqueville, whose sister was the wife of Chirstophe Ballard’s brother Pierre.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: La Compagnie Baroque
AMAZON: DE BOUSSET, J.B. - Les fastes de Bacchus
SPOTIFY: DE BOUSSET, J.B. - Les fastes de Bacchus



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GÁL, Hans (1890-1987) - Variations Op.9 & Piano Trio Op.18 (1923)

$
0
0
Bernard Buffet - Environs de la Rochepot, Bourgogne
Obra de Bernard Buffet (1928-1999), pintor francès (1)


- Recordatori d'Hans Gál -
En el dia de la commemoració del seu 29è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Bernard Buffet (París, 10 de juliol de 1928 - Tourtour, 4 d'octubre de 1999) va ser un pintor francès. Es va formar a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts i va treballar en l'estudi del pintor Eugène Narbonne. Entre els seus primers companys van destacar Maurice Boitel i Louis Vuillermoz. Contractat en exclusiva per Emmanuel David, i més tard per Maurice Garnier, va realitzar exposicions periòdiques. La seva temàtica fou molt variada amb escenes religioses, paisatges, retrats i natures mortes, entre altres. El 1958 es va casar amb l'escriptora i cantant Annabel Schwob i un dels seus alumnes, Jean Claude Gaugy, va ser el creador de l'expressionisme lineal. El 1973 va ser condecorat amb la Legió d'Honor als seus mèrits. Aquell mateix es va fundar el museu Bernard Buffet al Japó. La seva producció fou descomunal amb més de 8000 obres entre pintures, dibuixos i altres. Els darrers anys, afectat de Parkinson, es va suïcidar a Tourtour l'octubre de 1999.

Font: En català: Bernard Buffet (1928-1999) En castellano: Bernard Buffet (1928-1999) In english: Bernard Buffet (1928-1999) - Altres: Bernard Buffet (1928-1999)



Parlem de Música...

Hans Gál (Brunn, 5 d'agost de 1890 - Edinburgh, 3 d'octubre de 1987) va ser un musicòleg i compositor austríac. Es va formar amb Mandyczewski i Guido Adler a la Universitat de Viena, on també va rebre el doctorat el 1913 amb un estudi de l'estil musical de Beethoven. El 1915 va guanyar un premi en composició i a partir del 1919, i fins el 1929, va treballar al departament de teoria musical de la mateixa universitat. A partir d'aleshores es va dedicar a la composició assolint un primer èxit amb la seva òpera Die heilige Ente. Poc després, el 1928, va guanyar un altre premi amb la seva Sinfonietta assolint també el càrrec de director del Conservatori de Mainz el 1929. L'arribada al poder de Hitler va motivar la seva dimissió del càrrec el 1933 i el seu retorn a Àustria per posteriorment fugir a Anglaterra el 1938. Un any més tard es va instal·lar a Escòcia on va treballar a la Universitat d'Edinburgh. Allà va tenir una vida musical molt activa tant de pianista i director com de compositor. També va ser un dels membres fundadors de l'Edinburgh International Festival. Va morir a la ciutat escocesa l'octubre de 1987.

OBRA:

Vocal:

Operas:
Der Arzt der Sobeide (comic op, prol, 2, F. Zoref), op.4, 1917–18, Breslau, 1919;
Die heilige Ente (ein Spiel, 3, K.M. von Levetzow and L. Feld), op.15, 1920–21, Düsseldorf, 29 April 1923;
Das Lied der Nacht (dramatische Ballade, 3, von Levetzow), op.23, 1924–5, Breslau, 24 April 1926;
Der Zauberspiegel (fairy play, Jaroschek), op.38, lost, Breslau, 1930;
Die beiden Klaas (3, von Levetzow), op.42, 1932–3, perf. as Rich Claus, Poor Claus (trans. A. Fox), York, Rowntree, 22 May 1990

Choral:
Von ewiger Freude (cant., 17th century), op.1, female vv, org, 2 hp, 1912;
Vom Bäumlein, das andere Blätter hat gewollt (F. Rückert), op.2, A, female vv, orch, 1916;
Fantasies (R. Tagore), op.5, a, female vv, chbr orch, 1919;
2 Songs, op.8, male vv, 1914;
3 Songs, op.11, male vv, pf/orch, 1910–11;
3 Songs, op.12, female vv, pf, 1910;
Kinderverse (P. Dehmel), op.14, female vv, c1921;
Motet (M. Claudius), op.19, 1924;
Herbstlieder, op.25, female vv, 1918–25;
Requiem für Mignon (J.W. von Goethe), op.26, vv, orch, 1922
Epigramme (G.E. Lessing), op.27, 1926;
3 Songs, op.31, female vv, pf, 1928;
5 Serious Songs, op.32, male vv (1929);
3 Porträtsstudien (W. Busch), op.34, male vv, pf, 1929;
3 Songs, op.37 (1932);
3 Idyllen (Busch), op.40, male vv, pf (1934);
6 Folksongs, male vv (1930);
Nachtmusik (J.J.C. von Grimmelshausen), op.44, S, male vv, fl, vc, pf, 1933;
Stille Lieder (Summer Idylls) (C. Flaischlen), op.47, female vv, 1935;
De profundis (cant., 17th-century Ger.), op.50, solo vv, chorus, orch, 1936–7;
4 Madrigals (Elizabethan texts), op.51 (1939);
4 Partsongs, op.61, c1953
2 Songs, op.63, male vv, 1954;
Lebenskreise (cant., Goethe, F. Hölderlin), op.70, 4 solo vv, chorus, orch, 1955;
Songs of Youth, op.75, female vv, 1959;
A Clarion Call, op.76, female vv, 1959;
Of a Summer Day (A. Strawbridge), op.77, female vv, str, 1952;
Spättlese, op.91, male vv (1970)

Songs:
2 Songs, op.21, S, b viol/vc, org, 1922;
3 Songs, op.33, Mez/Bar, pf, 1928

Instrumental:

Orch.:
Ov. to a Puppet Play, op.20, 1923;
Sym. no.1 (Sinfonietta), op.30, 1927;
Ballet Suite (Scaramuccio), op.36, 1929;
Vn Conc., op.39, 1932;
Concertino, op.43, pf, str, 1934;
Concertino, op.52, vn, str, 1939;
Serenade, op.46, str, 1937;
A Pickwickian Ov., op.45, 1939–44;
Lilliburlero: Improvisations on a Martial Melody, op.48, c1943;
Sym. no.2, op.53, 1942–3;
Concertino, op.55, org, str, 1948;
Pf Conc., op.57, 1948
Sym. no.3, op.62, 1951–2;
Vc Conc., op.67, 1944;
Meanders, suite, op.69, 1954–5;
Idyllikon, op.79, suite, 1958–9;
Concertino, op.87, vc, str, 1966;
Triptych, op.100, 1970;
Suite, op.102a/b, va/a sax, orch, 1949;
Sym. no.4 (Sinfonia concertante), op.103, 1973

Chbr.:
For 3–8 insts:
Variations on a Viennese ‘Heurigen’ Melody, op.9, pf trio, 1914;
5 Intermezzi, op.10, str qt, 1914, also appeared as 4 Miniatures, op.10a;
Pf Qt, op.13, c1914;
Str Qt no.1, op.16, 1916;
Pf Trio, op.18, 1923;
Divertimento, op.22, 8 wind, 1924;
Str Qt no.2, op.35, 1929;
Serenade, op.41, str trio, 1931;
Little Suite, op.49a, 2 vn, vc, pf ad lib, 1947–8;
Trio, op.49b, pf trio (1949);
Suite, op.59b, 3 mand (1956);
Divertimento, op.68c, 2 rec, gui (1958);
Quartettino, op.78, 4 rec (1960);
Concertino, op.82, rec, str qt/str orch/pf, 1961;
Trio Serenade, op.88, rec/fl, vn, vc (1967);
Huyton Suite, op.92, fl, 2 vn, 1940;
Serenade, op.93, cl, vn, vc, 1935;
Trio, op.94, ob, vn, va, 1941;
Str Qt no.3, op.95, 1969;
Sonata, op.96, 2 vn, pf, 1941;
Trio, op.97, cl, vn, pf, 1950;
Str Qt no.4, op.98, 1971

For 2 insts:
Suite, op.6, vc, pf, 1919;
Sonata, op.17, vn, pf, 1920;
Suite, op.56, vn, pf, 1942;
Sonatina, op.59a, 2 mand (1952);
Suite, op.68a, rec, vn, 1954–5;
6 2-part Inventions, op.68b, 2 rec (1958);
3 Sonatinas, op.71, vn, pf, 1956–7;
Divertimento, op.80, mand, hp/pf (1961);
Sonata, op.84, cl, pf (1965);
Sonata, op.85, ob, pf (1965);
Sonata, op.89, vc, pf, 1953;
Divertimento, op.90/1, bn, vc, c1958;
Divertimento, op.90/2, vn, vc (1968);
Divertimento, op.90/3, vn, va, c1969;
Sonata, op.101, va, pf, 1941

Pf:
Serbische Weiser, op.3, 4 hands, 1916;
3 Sketches, op.7, 1910–11;
Sonata, op.28, 1927;
Tunes from Old Vienna, 1934;
24 Preludes, op.83, 1960

Org:
Toccata, op.29, 1928

Literatura:

The Golden Age of Vienna (London, 1948)
Johannes Brahms (Frankfurt, 1961; Eng. trans., 1964)
Richard Wagner (Frankfurt, 1963)
The Musician's World: Great Composers in their Letters (London, 1965; Ger. trans., 1966)
Franz Schubert, oder die Melodie (Frankfurt, 1970; Eng. trans., 1974)
Schumann Orchestral Music (London, 1979)
Giuseppe Verdi und die Oper (Frankfurt, 1982)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Hans Gál (1890-1987) - Altres: Hans Gál (1890-1987)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Hans Gal (1890-1987)  was born in the small village of Brunn am Gebirge, just outside of Vienna. He was trained in that metropolis at the New Vienna Conservatory where he taught for some time. Later, with the support of such important musicians as Wilhelm Furtwangler, Richard Strauss and others, he obtained the directorship of the Mainz Conservatory. Gal composed in nearly every genre and his operas were particularly popular during the 1920's. Upon Hitler's rise to power, Gal was forced to leave Germany and eventually emigrated to Britain, teaching at the Edinburgh Music Conservatory for many years. "In his Piano Trio in E Major, Op.18, published in 1925, Hans Gal shows that he really knows how to captivate both players and listeners. His ideas are highly poetic and but sometimes appear somewhat exotic, but nonetheless his use of structure and especially harmony is quite straight forward. I can warmly recommend this work for concert performance and it is not beyond the reach of experienced, competent amateur players. The two main themes of the first movement, Tranquillo ma con moto, are both charming and lush. The second movement, Allegro violento, is a highly rhythmic, jagged scherzo with a very appealing and more lyrical middle section. The third movement is actually two in one, beginning with an Adagio mesto, which is a poignant, graceful plaint that eventually shows a sense of closure leading to an upbeat Allegro."---the famous critic Wilhelm Altmann writing in his Handbook for Piano Trio Players. 

EDITION SILVERTRUST (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Doris Adam (piano); Karin Adam (violin); Christoph Stradner (cello)
AMAZON: GAL, H. - Piano Trios
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GAL, H. - Piano Trios



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SPEER, Georg Daniel (1636-1709) - Vierfaches Musikalisches Kleeblatt

$
0
0
Philips Koninck - An Extensive Landscape with a Hawking Party (c.1670)
Obra de Philip de Koninck (1619-1688), pintor holandès (1)


- Recordatori de Georg Daniel Speer -
En el dia de la commemoració del seu 307è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Philip de Koninck (Amsterdam, 5 de novembre de 1619 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1688) va ser un pintor holandès. Fill de l'orfebre Aert de Koninck, va estudiar pintura juntament amb el seu germà gran Jacob de Koninck entre els anys 1637 i 1640. Es creu va ser alumne de Rembrandt la influència de qui va ser notable en la seva obra posterior. Com a pintor va realitzar retrats i nombrosos paisatges amb escenes de gran perspectiva, profunditat i amplitud, alguns d'ells atribuïts erròniament al seu mestre Rembrandt i a Salomon de Koninck. A partir del 1676 va abandonar la pintura per a dedicar-se a altres menesters. Va morir a Àmsterdam l'octubre de 1688.




Parlem de Música...

Georg Daniel Speer (Breslau, 2 de juliol de 1636 - Göppingen, 5 d'octubre de 1707) va ser un musicòleg i compositor alemany. El 1644 es va formar al Maria-Magdalenen-Gymnasium de Breslau en un any en què també van morir els seus pares. A partir d'aquí el seu rastre es va perdre fins el 1664 si bé es creu va rebre formació a Itàlia. Entre el 1664 i el 1666 va ser músic d'església a Stuttgart viatjant a Tübingen poc després i abans d'establir-se a Göppingen el 1667, on va ser professor de la Lateinschule i músic en una església. Allà es creu va usar el pseudònim de Daniel Rutge per firmar les seves obres si bé l'agost de 1668 va haver de renunciar als seus càrrec per ordre del duc Eberhard III. Des d'allà va viatjar a Gross Bottwar, on es va casar el 1669, i després a Leonberg sent en aquesta ciutat on va publicar la seva primera col·lecció de música el 1671. El 1673 va tornar a Göppingen per ocupar novament els càrrecs que havia abandonat el 1668. Durant la dècada següent va gaudir d'un període d'abundant fertilitat musical i literària publicant, entre el 1681 i el 1689, fins a 14 treballs entre col·leccions de música, novel·les, assajos polítics i altres. Precisament, una de les seves crítiques polítiques de les autoritats de Württemberg en relació a la invasió francesa de 1688 va motivar el seu arrest si bé poc després fou alliberat. El 1694 va tornar novament a Göppingen on va ser Kantor de la Lateinschule. A partir del 1700 la seva salut es va deteriorar morint a la ciutat alemanya l'octubre de 1707.

OBRA:

Vocal religiosa:

Musicalisches ABC, oder Auserlesene Sprüche der Heiligen Schrift (Schwäbisch Hall, 1671), lost (cited in Frankfurt book fair catalogue, New Year 1671)
Evangelische Seelengedanken … [erster Theil], 7vv, bc (Stuttgart, 1681)
Evangelische Seelengedanken … [ander Theil], 7vv, bc (Ulm, 1682)
Philomela angelica cantionum sacrarum, 5vv, bc (?Venice, 1688) [pubd under pseud. Res Plena Dei; probably not pubd in Venice]
Süsse Jesus-Freud, oder Jubilum S Bernhardi (Stuttgart, ?1688), lost (cited in Frankfurt book fair catalogue, New Year 1688, also announced in Vierfaches musicalisches Kleeblatt, 1697)
Neuvermehrtes Würtembergisches Gesangbuch (Stuttgart, 1691)
Choral Gesang-Buch auff das Clavir oder Orgel, 2vv, kbd (Stuttgart, 1692)
Jubilum coeleste, oder Himmlischer Jubel-Schall … in lateinischen und teutschen Texten, 6vv, bc (Stuttgart, 1692)
Echo coelestis;
Die ersten 50 Psalmen;
Geistreiche Lehr-, Buss- und Danklieder;
Aeternum Allelujah;
Aeternum Amen;
Musikalisches dreifaches Kleeblatt zu Freud-, Zeit- und Leidbegebnissen;
masses, Vespers, Passion: announced as ready for publication in Vierfaches musicalisches Kleeblatt but possibly never published

Quodlibets:
Recens Fabricatus Labor, oder Neu-gebachene Taffel-Schnitz, a 7 (n.p., 1685) [pubd under pseud. Asne de Rilpe]; 1 ed. in Moser (1933); 7 ed. in EDM, 1st ser., xiv (1941); ed. K. Brown (New York, 1966, rev. 1983); 1 ed. G.P. Smith (London, 1979); 3 ed. G. Balassa (Monteux, 1981)
Musicalischer Leuthe-Spiegel, a 6 (n.p., 1687) [pubd under pseud. Deutscher Spaniol in Griechenland]
Musicalisch Türckischer Eulen-Spiegel, a 6 (n.p., 1688) [pubd under pseud. Dacianischer Simplicissimus zu Güntz]; some ed. in Eitner; ed. J. Albrecht and L. Ballova (Bratislava, 1971–80); ed. G. Balassa (Monteux, 1981); ed. M. Harras (Zürich, 1982)
For lost works see Moser (1960)

Theoretical works:
Grund-richtiger … Unterricht der Musicalischen Kunst (Ulm, 1687) [incl. vocal and inst works; 7 ed. H. Fischer and F. Oberdörffer as ‘Sechs [recte 7] kleine stücke für Anfänger’ in Deutsche Klavier-Musik des 17. und 18. Jahrhunderts, i (Berlin, 1935/R)]
Grunde-richtiger … Unterricht der musicalischen Kunst, oder Vierfaches musicalisches Kleblatt (Ulm, 1697, extensively altered and expanded version of 1687 edn; Eng. trans. in Howey) [incl. vocal and inst works; 4 ed. J. Albrecht (Bratislava, 1982); 2 ed. R.P. Block and H. Howey (London, 1983)]; facs. (Leipzig, 1974) [incl. afterword by I. Ahlgrimm and biographical notes and worklist by F. Burckhardt]

Font: En català: Georg Daniel Speer (1636-1709) En castellano: No disponible In english: Georg Daniel Speer (1636-1709) - Altres: Georg Daniel Speer (1636-1709)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

George Daniel Speer (1636-1707) es un magnífico representante de la música específica para trombón en el periodo barroco. Músico, viajero, tratadista, cantor, ministril o novelista de notable éxito Speer poseía una personalidad inquieta y arrolladora como muestra el que lo encarcelaran en 1689 por motivos políticos al escribir un artículo en contra de la ocupación francesa en Alemania. Son muy populares su sonata para 4 trombones perteneciente al tratado “Neugebackene tafelschnitz” de 1685 y sus sonatas para 3 trombones contenidas en el tratado “Vierfaches Musikalisches Kleeblatt” (Trébol Musical de Cuatro Hojas), que ¬puso este nombre al tratado para reírse de los nombres tan historiados y complejos con los que sus coetáneos bautizaban sus obras de 1697 que es una revisión y re-edición de su tratado “Grund Richtiger Kurtz” de 1687. El conjunto Oniria es el encargado de interpretar la piezas del CD que aparte de para trombones también incluye músicas dedicadas a tríos de bajones (dulcians) y conjunto de violas da braccio (“Viol braccio” o simplemente “brazz” en las partituras originales). Oniria es un conjunto de sacabuches (trombones barrrocos) y percusión especializado en la recuperación, estudio e interpretación de música de entre los siglos XV y XVIII con reproducciones de instrumentos originales.

DISCMEDI (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Oniria; Daniel Anarte
DISCMEDI: SPEER, D. - Trebol Musical de Cuatro Hojas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: SPEER, D. - Trebol Musical de Cuatro Hojas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FIORÈ, Andrea Stefano (1686-1732) - Sinfonie da chiesa (1699)

$
0
0
Andrea Locatelli - Veduta del Colosseo
Obra d'Andrea Locatelli (1695-1741), pintor italià (1)


- Recordatori d'Andrea Stefano Fiorè -
En el dia de la commemoració del seu 284è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Andrea Locatelli (Roma, 19 de desembre 1695 - Roma, 19 febrer 1741) va ser un pintor italià. Fill del pintor Piero Locatelli, qui al seu torn havia estudiat amb el florentí Ciro Ferri, es va formar inicialment amb el seu pare per després estudiar amb el pintor Paolo Anesi. Ràpidament es va especialitzar en pintura de paisatges i de vistes de ciutats o ruïnes clàssiques. El seu estil va ser proper al de Claude Lorrain si bé també va mostrar una certa proximitat amb el també italià Salvator Rosa. Conegut amb el nom d'Andrea Lucatelli, va destacar especialment per les seves vedutes les quals van mostrar una clara influència de les vistes de Jan Frans van Bloemen. Com a professor va tenir nombrosos alumnes destacant notablement el pintor Claude Joseph Vernet. Locatelli va morir a Roma el febrer de 1741.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Andrea Locatelli (1695-1741) - Altres: Andrea Locatelli (1695-1741)



Parlem de Música...

Andrea Stefano Fiorè (Milano, 1686 - Torino, 6 d'octubre de 1732) va ser un compositor italià. Fill del violoncel·lista i compositor Angelo Maria Fiorè, es va formar des de ben petit amb el seu pare. A partir del 1697 es va unir com a musico di camera del duc de Savoia Vittorio Amedeo II, on ja treballava el seu pare. Va ser el mateix duc qui va finançar un viatge de Fiorè a Roma on va estudiar amb G.B. Somis. Aquells anys va començar a compondre publicant la seva primera òpera Engelberta el 1704 a Milà. Els èxits en aquest sentit van motivar el seu ascens com a mestre de capella a Torí el juny de 1707 en un càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. Allà va disposar d'una capella musical de 30 instrumentistes i dels cantants de la Catedral de Torí on també va ser director del cor. Musicalment va ser proper a Benedetto Marcello autor a qui va admirar i amb qui va mantenir contacte gran part de la seva vida. Stefano Fiorè va morir a Torí l'octubre de 1732.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
opere serie unless otherwise stated
Engelberta (5, P. Pariati, after A. Zeno), Milan, Regio Ducal, 1704
La casta Penelope (2, Pariati), Milan, Regio Ducal, carn. 1707
La Svanvita (3, Pariati), Milan, Regio Ducal, 26 Dec 1707
Atenaide [Act 1] (3, Zeno), ?Milan, Barcelona or Vienna, Hof, carn. 1709, A-Wn [Act 2 by A. Caldara, Act 3 by F. Gasparini]
Ercole in cielo (Pariati), Vienna, Neue Favorita, 1 Oct 1710, Wn
Il trionfo di Camilla (3, S. Stampiglia), Reggio nell’Emilia, Publico, fiera 1713
Il trionfo d’Amore ossia La Fillide (favola boschereccia, 2), Turin, Regio, carn. 1715, ? collab. or by G.A. Giai
Arideno (3), Turin, Ducal, 26 Dec 1715
Merope (3, Zeno), Turin, Carignano, carn. 1716
Teuzzone (3, Bursetti, after Zeno), Turin, Carignano, Sept 1716 [Acts 1 and 2 by G. Casanova]
Sesostri, rè d’Egitto (3, Bursetti, after Pariati), Turin, Carignano, carn. 1717, collab. Giai, F-Pn
Il trionfo di Lucilla (3, Zeno: Lucio Vero), Turin, Carignano, carn. 1718
Publio Cornelio Scipione (5, A. Piovene), Milan, Regio Ducal, 6 Feb 1718
Il pentimento generoso (3, D. Lalli), Venice, S Angelo, carn. 1719, perf. with La preziosa ridicola (int); 1 aria D-SWl
L’Argippo (pastoral, 3, C.N. Stampa after Lalli: Il gran mogol), Milan, Regio Ducal, 27 Aug 1722
Ariodante (3, G. Salvi, after L. Ariosto), Milan, Regio Ducal, 26 Dec 1722, 1 aria, F-Pn
L’innocenza difesa (F. Silvani), Turin, 1722, perf. with Gildo e Nerina (int), 12 arias, Pc
Il trionfo della fedeltà (3, Giovanetti), Turin, Ducal, carn. 1723, perf. with Lesbo e Nesa (int), arias Pn
Elena (3, Stampa), Milan, Regio Ducal, Jan 1725
I veri amici (3, Silvani and Lalli, after P. Corneille: Héraclius empereur d’Orient), Turin, Ducal, 1728, arias A-Wgm, F-Pn [Act 1 by Giai]
Siroe, rè di Persia (3, P. Metastasio), Turin, Ducal, 26 Dec 1729, 4 arias Pc; arias, I-Vc
Arias from unidentified operas in A-Wgm, D-RH, SWl, GB-Lbl, Ob, I-Ac

Cantatas:
Di quel sguardo fatal, S, bc, A-Wn, I-Bc
Fileno, idolo mio, S, bc, D-Mbs
Il lasciarti è il mio tormento, S, S, bc, I-Ac
Le retour de Flore, S, bc, D-ROu
Se lungi dal suo bel, S, S, bc, I-Ac
Tortorelle imprigionate, S, bc, cited by Gerber

Doubtful:
Sidonio (3, Pariati), Milan, Regio Ducal, carn. 1706;
L’Anfitrione (5, Pariati), Milan, Regio Ducal, carn. 1707;
Agrippina, Vienna, Hof, 1709, incl. music by Handel and Caldara; Tito Manlio [Act 1], Milan, Regio Ducal, 1710, A-Wn;
Zenobia [Act 2], Barcelona, 1711, perf. with Melissa contenta (int), Wn;
Il Pirro [Act 2], Venice or Bologna, 1719, D-SHs

Vocal religiosa:

[2] Litanie a più voci e strumenti, B , C
Messa, 8vv, insts
Miserere, 8vv, insts
2 Te Deum, vv, insts
Vespro pro defunti, 8vv, insts

Motets:
Benedicite, vv, insts;
Ecce nunc benedicite, 4vv, insts;
Festinate, vv, insts;
Magnus Deus de coelis, vv, insts;
Quantae poenae, vv, insts;
Voce mea, 5vv, insts
[3] Annui Sacrae redunt, vv, insts

Instrumental:

[12] Sinfonie da chiesa a 3, 2 vn, vc, org, op.1 (Modena, 1699)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Andrea Stefano Fiorè (1686-1732) - Altres: Andrea Stefano Fiorè (1686-1732)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Que Andrea Stefano Fiorè va ser un artista realment precoç ens en dóna fe la col·lecció de Sinfonie da chiesa d'avui publicades en el seu dia a Mòdena el 1699, per tant, amb un Fiorè de només 13 anys. Si bé ens reservarem el nostre marge d'escepticisme degut a què Fiorè va romandre durant molts anys proper al seu pare, el compositor i violoncel·lista Angelo Maria Fiorè, i qui molt probablement el va ajudar en la complexa escriptura d'aquestes simfonies [sonates] d'església. No obstant, en cap cas haurem de menystenir un mestre de gran curiositat intel·lectual com va exposar el seu inventari de béns realitzat el 1972 i en què es va demostrar que, i a banda de gaudir d'una posició envejable en el sí de la Cort de Piemont, va acumular un extens catàleg d'obres literàries així com pintures i instruments musicals, entre altres, sent especialment divers el relatiu a literatura musical. Obres d'autors com Palestrina, Monteverdi, Lully o del seu inseparable amic Marcello en van formar part i alhora el van ajudar a instruir-se musicalment a sí mateix. Com a compositor, Fiorè va gaudir d'alta estima i curiosament en països allunyats com Espanya, de fet hi ha la certesa que algunes de les seves òperes es van representar a Barcelona, i Àustria. Format amb G.B. Somis, la influència de qui es deixa notar en aquestes delicades sonates da chiesa, va tenir contacte amb Corelli i amb l'organista Marc-Roger Normand, un cosí de François Couperin, per la qual cosa també podrem escoltar reminiscències de la música francesa. En essència, el d'avui és un d'aquells interessantíssims descobriments que engrandeixen i justifiquen tota recerca musical, la nostra però especialment la dels historiadors, intèrprets i directors que fan possible el poder-ne gaudir de nou!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Isabella Leonarda; Angelo Manzotti
AMAZON: FIORE, A.S. - Sinfonias, Op. 1
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FIORE, A.S. - Sinfonias, Op. 1



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

NANI, Antonio (1842-1929) - Responsori del Giovedi Santo

$
0
0
Jacek Malczewski - Smierc
Obra de Jacek Malczewski (1854-1929), pintor polonès (1)


- Recordatori d'Antonio Nani -
En el dia de la celebració del seu 174è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jacek Malczewski (Radom, 15 de juliol de 1854 - Kraków, 8 d'octubre de 1929) va ser un pintor polonès. Va néixer en el si d'una família burgesa arruïnada. Va rebre les seves primeres classes dels seus pares, que als 13 anys el van enviar a viure amb un oncle seu en una propietat rural. El 1871 es va traslladar a Cracòvia, on va estudiar al liceu i on va assistir com a oient als cursos de l'Escola de Belles Arts. El director de l'escola, Jan Matejko, va admirar el talent del jove Malczewski i el va animar per a continuar els seus estudis d'art a l'Escola de Belles Arts de París. El 1896, Malczewski va tornar a Cracòvia, on va treballar com a professor durant els períodes de 1896 a 1900 i de 1912 a 1921. El 1897 es va adherir a la Stuzka, confraternitat d'artistes de Cracòvia. Des dels seus primers anys, va pintar escenes pastorals, quadres històrics, religiosos i al·legòrics, amb un esperit romàntic. La seva paleta va mostrar la influència d'Artur Grottger, entre altres, i a partir del 1890 es va interessar pel Simbolisme. Tot i viatjar i viure en diversos països, sempre va romandre fidel al paisatge, l'estil i la temàtica del seu país. Va ser un dels principals representants del moviment artístic conegut amb el nom de "Polònia Jove". Va morir a Cracòvia l'octubre de 1929.

Font: En català: No disponible En castellano: Jacek Malczewski (1854-1929) In english: Jacek Malczewski (1854-1929) - Altres: Jacek Malczewski (1854-1929)



Parlem de Música...

Antonio Nani (Valletta, 6 d'octubre de 1842 - Valletta, 25 de febrer de 1929) va ser un compositor maltès. Fill del també compositor Paolo Nani, es va formar inicialment amb el seu pare. Posteriorment va rebre classes de Giuseppe Burlon (1772-1856) i G. Spiteri Fremond i més tard d'Aniello Barbati (1824-1895) i Nicola De Giosa a Nàpols, ciutat on hi va viure entre els anys 1867 i 1879 i on va compondre la majoria de les seves obres, incloent-hi la seva òpera Zorilla (1870). Al seu retorn a Malta es va fer càrrec de la Capella Nani, fundada per Paolo Nani el 1838 i on sovint recuperava precisament la música del seu pare. Allà ràpidament es va fer famós gràcies a la representació de la seva Messa de Requiem (1879), escrita en record de la seva mare i galardonada amb una medalla d'or a la London Universal Exhibition de 1886. Entre els anys 1885 i 1889 també es va fer càrrec de la Royal Opera House de Valletta. El 1903, i fruit del Motu proprio en música religiosa del Papa Pius X es va prohibir l'obra religiosa de Nani per considerar-se "excessiva en orquestració i de perfil teatral". Amb el temps va acceptar aquest precepte i va continuar escrivint música religiosa adaptada als nous postulats imposats. Va morir a Valletta el febrer de 1929.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Stage
Zorilla (comic op, 3, A. Spadetta), 1870; Naples, Rossini, 22 Feb 1872
Agnese Visconti (melodramma, 4, E. Golisciani), 1876; Valletta, Royal Opera House, 13 Jan 1889
I cavalieri di Malta (dramma lirico, prol, 3, Golisciani), 1877; Valletta, Royal Opera House, 16 Jan 1880

Songs:
Bambina mia (anon.), T, pf;
Carminie (E. Golisciani), S, orch;
L'ultimo bacio (A. Gulia), T, pf;
Ritornerà (P. Cesareo), T, pf

Vocal religiosa:

all with orchestra
Masses:
Messa del naufrago, 1871;
Messa de requiem, 1879;
Messa, F, 1908

Psalms:
De torrente, 3 Dixit Dominus, Gloria Patri, 2 Deus in adjutorium, Judicabit, 2 Laudate Pueri, 2 Domine ad adjuvandum, Dominus a dextris

Other sacred vocal:
3 Tantum ergo, Crux fidelis, Responsori del Mercoledì Santo, Responsori del Giovedì Santo, O salutaris hostia, Responsori dei morti, TeD, Antifona Gabriel Angelus; Subvenite, Ave Maria, Justus ut palma, Veritas meas, Domine Deus

Instrumental:

Orch:
Sinfonia, D, 1864;
L'addio; ov.;
The Welcome, waltz

Pf (solo unless otherwise stated):
Il dovizioso, waltz; 3 galops: The Tribute, Malta, The Wellington;
La farfalla, pf 4 hands;
Le rimembranze;
2 nocturnes: Il sogno melanconico, Un estate a Napoli;
2 polkas: La bizarra, L'amore

Other inst:
Fantasia sopra I Lombardi di Verdi, vn, pf;
Melodia, vn, pf;
Notturno, vn, pf

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Antonio Nani (1842-1929) - Altres: No disponible



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Quan pensem en l'illa de Malta ens la imaginem territorialment petita i eminentment turística. Històricament, va ser un port mediterrani prou important com per consolidar diversos nuclis de població de magnitud considerable, també en el camp cultural i especialment en el musical. No insistiré en el fet que en aquest espai ja n'hem fet referència i en seguirem parlant fruit de la gran quantitat de tresors inèdits recuperats els darrers temps. I de fet, Malta devia viure una singular "guerra" de músics i músiques perquè van ser dues les famílies que van dominar els escenaris tant del segle XVIII com del segle XIX. Parlem dels Bugeja, a qui un dia escoltarem, i evidentment dels Nani, aquests últims protagonistes des del naixement d'Angelo Nani (1751-1844) passant per Emmanuele Nani (1769-1860), Paolo Nani (1814-1904) i fins arribar al nostre protagonista d'avui Antonio Nani. Tots ells amb dues característiques peculiars pròpies, l'extensa longevitat de vida i la devoció per la música religiosa. Desconec si ambdues guarden alguna relació esotèrica no obstant ens serviran de punt de partida per entendre el nostre Nani d'avui, un autor el repertori de qui va bascular entre l'òpera i la litúrgia amb interessants prospectives instrumentals ens forma de Simfonia o de música de piano. En tot cas avui ens centrarem en una de les seves obres sacres recuperades, per nom Responsori del Giovedi Santo per a solistes, cor i orquestra i escrita, com fàcilment, deduirem per una Festivitat de Setmana Santa i en un temps anterior al Motu proprio de 1903 del Papa Pius X. Important insistir en aquest Motu proprio que va canviar radicalment les regles del joc pel que fa a la música que s'havia d'interpretar en l'interior dels temples catòlics i que en el cas d'avui ens deixa clar que aquesta partitura va ser escrita en un període anterior al 1903. El perfil teatral, la diversitat de colors i melodies orquestrals així com la seva evident proximitat amb l'òpera italiana ens remeten a un discurs musical posteriorment prohibit i defenestrat per l'ordre de Pius X el qual, des del nostre humil punt de vista, va suposar una devastadora involució de la música religiosa a partir del segle XX limitant-la a la polifonia, al gregorià i a l'acompanyament de l'orgue. El mateix Nani va maleir aquesta imposició però finalment, resignat, es va adaptar i fins i tot va publicar la Missa en Fa adaptada convenientment als nous criteris musicals. Abans i afortunadament, ja havia llegat al món esplèndides mostres de les bondats artístiques del seu art endèmic i genuinament maltès!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Malta Philharmonic Orchestra; Mirabitur Choir & Solists; Michael Laus
PRESTOCLASSICAL: NANI, A. - Tenebrae
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: NANI, A. - Tenebrae



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PAISIBLE, Jacques (c.1656-1721) - Playhouse Aires

$
0
0
Sir Peter Lely - Mary Davis (c.1670)
Obra de Peter Lely (1618-1680), pintor anglès (1)




Parlem de Pintura...

Peter Lely (Soest, 14 de setembre de 1618 - London, 30 de novembre de 1680) va ser un pintor alemany nacionalitzat anglès posteriorment. Peter Lely va estudiar a Harlem en el taller de Pieter de Grebber. El 1641 es va traslladar a Londres, on es va donar a conèixer pintant paisatges amb figures si bé ràpidament es va orientar vers el retrat amb un estil proper al d'Anton van Dyck. El seu èxit el va promocionar com a pintor de cambra de Carles I i després de Carles II. El seu fill Johann Lely va ser també pintor. Peter va morir a Londres el novembre de 1680, mentre realitzava un retrat de la duquessa de Somerset.

Font: En català: Peter Lely (1618-1680) En castellano: Peter Lely (1618-1680) In english: Peter Lely (1618-1680) - Altres: Peter Lely (1618-1680)



Parlem de Música...

Jacques Paisible (c.1656 - London, bur. 17 d'agost de 1721) va ser un compositor francès, actiu principalment a Anglaterra. Familiar de Guillaume Paisible (c.1659-1728) i altres musics de la cort francesa, es va establir a Anglaterra el setembre de 1673 juntament amb el compositor Robert Cambert. Allà va participar com a oboista i flautista en la representació de Calisto de John Crowne. Més tard va ser promocionat com a flautista de la cort de Carles II i el 1685 va assolir també el mateix càrrec al servei de James II. El 1686 va obtenir un altre càrrec a la capella romana catòlica del rei. Aquell mateix any es va casar amb la cantant Mary Davis. El febrer de 1693 es va instal·lar a Londres on va escriure música per a la princesa Anne i el seu espòs el príncep George treballant al seu servei la resta de la seva vida. Va morir a Londres l'agost de 1721.

OBRA:

printed works published in London unless otherwise stated
Rare en tout (comédie-ballet, Mme de la Roche-Guilhen), London, 29 May 1677, lost

Ovs. and act tunes for the following plays:
Pleasure, ?c1679, GB-Lbl, Lcm;
Epsom Wells (T. Shadwell), 1693, Lbl;
Timon of Athens (Shadwell, after W. Shakespeare), ?1694, Lbl, Lcm;
Oroonoko (T. Southerne), 1695, Lbl, Lcm;
Love's Last Shift (C. Cibber), 1696, Lbl, Lcm, LEp, US-LAFinney;
Neglected Virtue, 1696, GB-Lbl;
The Spanish Wives (M. Pix), 1696, Lbl, Lcm;
The Humours of Sir John Falstaff (T. Betterton, after Shakespeare), 1700 (1701);
King Edward III (J. Bancroft), c1700 (?c1700);
Love's Stratagem, c1701 (c1701);
She Wou'd & She Wou'd Not (Cibber), 1702 (1702)

Miscellaneous tunes: for vn, 1687, 1690, 1693, 1700; for vn/rec/flageolet, 1691; for 2 rec, 1694; for ob/rec/vn/other insts, 1695; The Compleat Flute-Master, rec (1695); for 2 rec, 1696
The Queen's Farewell, 2 tr, t, b, 1695
2 sonatas, 2 rec, 1698
At least 1 sonata, 2 rec, 8 sonates à 2 flûtes sans basse (Amsterdam, 1699–1700), lost, listed in E. Roger catalogue
A Set of Ayres … being the 2nd Sett, a 4 (1700)
Pieces, vns, fls, obs, recs, bc, Pièces à 3 & 4 parties (Amsterdam, 1702), lost, listed in Roger catalogue
6 sonates, 2 rec, op.1 (Amsterdam, 1702) [as 6 Sonatas, op.1 (London, c1703)]
2 pieces, 2 rec, A Collection of Aires (1703)
Musick Perform'd Before Her Majesty and the New King of Spain, orch (1704)
Mr. Isacks New Dances Made for Her Majesty's Birth-Day, 1704: the Tunes by Mr. Paisible (1704), lost, mentioned in Walsh and Hare advertisement
Dances pubd separately (1705–18): 19 for Queen Anne's birthday; 1 for Princess Sophia Dorothea's birthday; 1 for George I's birthday; 1 miscellaneous
At least 1 sonata, 2 vn/ob, bc, Sonate da camera (Amsterdam, c1708), lost
At least 1 air, tpt, 2 vn, t, bc, A Collection of 6 Trumpet Airs (1717), lost
6 Setts of Aires, 2 rec, bc, op.2 (1720)
Sonatas, 2 rec, ?bc (1722), lost, listed in Walsh and Hare catalogue
Sonata, 2 tpt/ob, 2 vn, t, bc, GB-Lbl
3 Eng. partitas, tpt, 2 vn, va, bc, D-SWl
13 sonatas, 4 suites, rec, bc, F-Pn
2 sonatas, 2 rec, Pn
Set of dances, GB-Ob (inc., 1st tr pt only)
4 songs, 1682, 1684, Odes and Dialogues, pt 1 (c1699), 1 pubd separately (by 1701)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jacques Paisible (c.1656-1721) - Altres: Jacques Paisible (c.1656-1721)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Paisible was heavily involved with the London theatres. He wrote act tunes for the United Company at Dorset Garden in 1693, then in the 1695–6 season became one of the house composers for Christopher Rich's company at Drury Lane. By the 1702–3 season he was also a member of the Drury Lane band, primarily as a bass violinist but also playing the recorder in numerous interval ‘entertainments’ with John Banister (ii), Gottfried Keller, Gasparo Visconti and others. In January 1708 he became a cellist at the new Queen's Theatre in the Haymarket. The anonymous translator of Raguenet's Paralèle des italiens et des françois (London, 1709), praising the opera band, attested that ‘the famous Mr Paisible’ on the recorder ‘need not give place to any [Masters] at Paris’. In 1710 the German traveller Zacharias Conrad von Uffenbach heard Paisible play the recorder in concert and averred that his ‘equal is not to be found’. By 1715 Paisible was back at Drury Lane at ‘five shillings per diem, and one guinea every time he performs anything upon the stage’; again he played the recorder in the interval entertainments, now in competition with John Baston at Lincoln's Inn Fields. Throughout this period he also played in numerous concerts at York Buildings, Hickford's Room, Stationers' Hall and elsewhere, generally on the recorder but also on the ‘echo flute’ or ‘small echo flute’. The inventory of Paisible's possessions on his death includes 13 musical instruments: ‘three bass violins and one bass viol, a guitar and two cases’, ‘a spinet upon a frame’ and ‘two voice flutes, one consort flute and two small ones, an old hautboy and an old cane flute’ (‘flute’ here always means recorder). Paisible's compositions await a systematic study. His attractive theatrical music, relying heavily on French-style dances, was good enough to have been mistaken for that of Henry Purcell. During the 1690s, perhaps under the influence of Finger, he began to intermix elements of the Italian style in a rather quixotic manner. His 13 mixed-style recorder sonatas – never published, perhaps because of their virtuoso demands – deserve wider recognition. His best-known work is The Queen's Farewell, written for Queen Mary's funeral (1695).

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: The London Oboe Band; Paul Goodwin
AMAZON: PAISIBLE, J. - Playhouse Aires
CPDL: No disponible
SPOTIFY: PAISIBLE, J. - Playhouse Aires



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BOIELDIEU, François-Adrien (1775-1834) - Missa Solemnis (c.1795)

$
0
0
Louis Léopold Boilly - François-Adrien Boïeldieu
Obra de Louis Léopold Boilly (1761-1845), pintor francès (1)


- Recordatori de François-Adrien Boieldieu -
En el dia de la commemoració del seu 182è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Louis-Léopold Boilly (La Bassée, 5 de juliol de 1761 - París, 4 de gener de 1845) va ser un pintor francès. Molt prolífic, és especialment conegut pels seus retrats satírics de la vida i els costums parisenques durant la Revolució i l'Imperi. També se'l reconeix per haver estat pioner en l'ús de la tècnica de la litografia. La carrera artística de Boilly va començar a la primerenca edat de 11 anys. El 1785 es va traslladar a París i va començar a pintar escenes elegants per les quals finalment va arribar a obtenir cert renom. Durant la Revolució Francesa va patir el recel oficial pel tema dels seus treballs, satírics amb la moral contemporània. A fi d'aclarir les seves tendències, va pintar Le Triomphe de Marat, un retrat distorsionat del líder revolucionari Jean Paul Marat pintat des d'una perspectiva francament afavoridora. Aquesta obra li va valer a l'artista l'admissió a la Societat Republicana de les Arts. Durant el Directori i el Consolat, va continuar pintant escenes en les que representava els costums de la seva època. El 1804 va enviar al Saló de París (l'exhibició oficial d'art francès) dos treballs: L'Arrivée d'une diligence dans la cour des Messageries i Le Sculpteur Houdon dans son atelier, i tots dos van merèixer sengles premis. El 1823 va produir les seves primeres litografies, una sèrie humorística titulada Grimaces. Va confeccionar més de 5000 retrats al llarg de la seva vida; aproximadament 500 dels seus treballs constitueixen documents gràfics de la vida de París del seu temps. Va morir en aquesta ciutat el gener de 1845.




Parlem de Música...

François-Adrien Boïeldieu (Rouen, 16 de desembre de 1775 - Varennes-Jarcy, 8 d'octubre de 1834) va ser un compositor francès. Nascut en l'Antic Règim, es va formar inicialment amb el mestre de capella de la Catedral de Notre-Dame de Rouen i després per l'organista del mateix temple. La Revolució no va frenar l'activitat musical del teatre de Rouen, que va continuar estrenant obres de joves autors com Étienne Nicolas Méhul. Durant el Terror, Rouen va ser fins i tot una de les poques ciutats que van conservar una activitat musical d'importància. Boïeldieu va compondre les seves primeres obres sobre texts escrits pel seu pare, La Fille coupable el 1793 i després Rosalie i Mirza el 1795, que van suposar un èxit immediat. Als 18 anys va presentar una de les seves òperes a Rouen, amb tant èxit que va poder anar-se'n a París on, amb l'ajuda del cavaller Erard, constructor d'instruments musicals, es va introduir en els més selectes cercles musicals de la capital francesa. En aquells temps va escriure òperes com El califa de Bagdad (1800) i La dama blanca (1825), que van ser els seus majors èxits a París i que van situar-lo al capdamunt de la història de l'òpera còmica francesa. Allà va rebre formació de Cherubini en contrapunt, fet que el va ajudar a assolir el càrrec de mestre de piano i composició al Conservatori de París, on va substituir a Méhul en la seva càtedra. Cap el 1805, Boïeldieu va ser contractat com a compositor de la Cort de Sant Petersburg i com a director de l'Òpera Imperial. A la seva producció operística, Boïeldieu va afegir algunes sonates per a piano i altres peces de música de cambra. Cap als últims anys de la seva vida el compositor va passar èpoques de malaltia i privacions econòmiques que van ser alleujades, en part, per una pensió del govern. Atès que al llarg de la història la collita d'arpistes virtuosos no ha estat molt abundant, és difícil saber si Boïeldieu va compondre el seu Concert per a arpa amb dedicatòria per algun intèrpret en particular fet, per altra banda, probable. És possible que la seva relació amb el constructor Erard l'hagués posat en contacte amb un bon solista ja que a més d'aquest concert, Boïeldieu va escriure altres peces per a arpa: duos i sonates per a arpa i violí, per a arpa i piano i una sonata per arpa sola que data de 1795 any en què també va compondre el seu preciós concert. Va morir a Varennes-Jarcy l'octubre de 1834.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
first performed in Paris unless otherwise stated
SPHHermitage, St Petersburg
La fille coupable (oc, 2, J.F.A. Boieldieu), Rouen, Arts, 2 Nov 1793, F-R
Rosalie et Myrza (oc, 3, J.F.A. Boieldieu), Rouen, Arts, 28 Oct 1795, lost
La famille suisse (oc, 1, C. de Saint-Just [G. d’Aucourt]), OC (Feydeau), 11 Feb 1797, vs (1797)
L’heureuse nouvelle (oc, 1, Saint-Just and C. de Longchamps), OC (Feydeau), 7 Nov 1797, lost
Le pari, ou Mombreuil et Merville (oc, 1, Longchamps), OC (Favart), 15 Dec 1797, lost
Zoraïme et Zulnar (oc, 3, Saint-Just), OC (Favart), 10 May 1798, vs (1798)
La dot de Suzette (oc, 1, J. Dejaure, after J. Fiévée), OC (Favart), 5 Sept 1798, vs (1798)
Les méprises espagnoles (oc, 1, Saint-Just), OC (Feydeau), 18 April 1799, lost
Emma, ou La prisonnière (oc, 1, V. de Jouy, Saint-Just and Longchamps), Paris, Montansier, 12 Sept 1799, collab. Cherubini, lost except for frag., R
Béniowski, ou Les exilés du Kamtchatka (oc, 3, A. Duval, after A. von Kotzebue), OC (Favart), 8 June 1800, vs (1800), rev. for OC (Feydeau), 20 July 1824, vs (1824)
Le calife de Bagdad (oc, 1, Saint-Just), OC (Favart), 16 Sept 1800, vs (1800)
Ma tante Aurore, ou Le roman impromptu (oc, 2, Longchamps), OC (Feydeau), 13 Jan 1803, vs (1803)
Le baiser et la quittance, ou Une aventure de garnison (oc, 3, L.B. Picard, M. Dieulafoy and Longchamps), OC (Feydeau), 18 June 1803, collab. Kreutzer, Méhul, Isouard, Pn, B-Bc
Aline, reine de Golconde (oc, 3, J. Vial and E. de Favières), SPH, 5/17 March 1804, Pn, RUS-SPsc
La jeune femme colère (oc, 1, Claparède, after C.-G. Etienne), SPH, 18/30 April 1805, vs (1805); OC (Feydeau), 12 Oct 1812
Abderkan (oc, 1, Dégligny), St Petersburg, Peterhof Palace, 26 July/7 Aug 1805, F-R
Un tour de soubrette (oc, 1, N. Gersin), SPH, 16/28 April 1806, F-R, RUS-SPtob
Télémaque (oc, 3, P. Dercy), SPH, 16/28 Dec 1806, vs (St Petersburg, 1807), RUS-SPan
Amour et Mystère, ou Lequel et mon cousin? (oc, 1, J. Pain), St Petersburg, 1807, lost
Les voitures versées (oc, 2, E. Dupaty), SPH, 4/16 April 1808, RUS-SPtob, rev. for OC, 29 April 1820, vs (1820) [orig. called Le séducteur en voyage]
La dame invisible (oc, 1, ? A. Daudet and ?Pain), St Petersburg, 1808, F-R
Athalie (incid music, 5, J. Racine), St Petersburg, 1808, R, RUS-SPtob
Rien de trop, ou Les deux paravents (oc, 1, Pain), SPH, 25 Dec 1810/6 Jan 1811, vs (1811); OC (Feydeau), 19 April 1811
Jean de Paris (oc, 2, Saint-Just), OC (Feydeau), 4 April 1812, vs (1812)
Le nouveau seigneur de village (oc, 1, A.F. Creuzé de Lesser and Favières), OC (Feydeau), 29 June 1813, vs (1813)
Bayard à Mézières, ou Le siège de Mézières (oc, 1, A.R.P. Allisan de Chazet and Dupaty), OC (Feydeau), 12 Feb 1814, collab. Catel, Cherubini, Isouard, vs (1814)
Le béarnais, ou Henri IV en voyage (oc, 1, C. Sewrin), OC (Feydeau), 21 May 1814, collab. Kreutzer, lost
Angéla, ou L’atelier de Jean Cousin (oc, 1, G. Montcloux d’Epinay), OC (Feydeau), 13 June 1814, collab. S. Gail, Pn
Le troubadour (scène lyrique), 2 Feb 1815, lost [lib pubd 1815]
La fête du village voisin (oc, 3, Sewrin), OC (Feydeau), 5 March 1816, vs (1816)
Charles de France, ou Amour et gloire [Act I] (oc, 2, M.E.G.M. Théaulon de Lambert, A. d’Artois de Bournonville and de Rancé), OC (Feydeau), 18 June 1816, vs (1816); Act 2 by Herold
Le petit chaperon rouge (oc, 3, Théaulon de Lambert, after C. Perrault), OC (Feydeau), 30 June 1818, vs (1818)
Les arts rivaux (scène lyrique, 1, Chazet), Hôtel de Ville, 2 May 1821, collab. Berton, F-Pn
Blanche de Provence, ou La cour des fées (op, 3, Théaulon de Lambert and de Rancé), Tuiléries, 1 May 1821, collab. Berton, Cherubini, Kreutzer, Paer, Po
La France et l’Espagne (scène lyrique, 1, Chazet), Hôtel de Ville, 15 Dec 1823, lost
Les trois genres (scène lyrique, 1, E. Scribe, Dupaty and M. Pichat), Paris, Odéon, 27 April 1824, collab. Auber, frag. R
Pharamond (op, 3, F. Ancelot, P.-M.-A. Guiraud and A. Soumet), Opéra, 10 June 1825, collab. Berton, Kreutzer, vs (Paris, [1825])
La dame blanche (oc, 3, Scribe, after W. Scott), OC (Feydeau), 10 Dec 1825, vs (1825)
Les deux nuits (oc, 3, Scribe and J.-N. Bouilly), OC (Ventadour), 20 May 1829, vs (1829)
Marguerite (oc, 3, Scribe), inc., Act 1 sketched 1830, R
La marquise de Brinvilliers (oc, 3, Castil-Blaze [F.-H.-J. Blaze] and Scribe), OC (Ventadour), 31 Oct 1831, collab. Auber, Batton, Berton, Blangini, Carafa, Cherubini, Herold, Paer, vs (1831)
Les jeux floraux (op, 3), inc., frag. R

Choral:
Le preux chevalier (Messence), masonic hymn, chorus, cls, bn, hn (c1810)
Hymne maçonnique (Messence), 4vv (c1810)
Cantata (E. Mennechet) (1821), lost
Les chasseurs d’Afrique (M. de Charlemagne), military scena (c1835)
Phoebé, nocturne, 2vv, ed. in Journal de musique (27 April 1878)
Je pense à toi, nocturne, 2vv, D. Janvier’s private collection, Paris

Romances:
for one voice, piano, unless otherwise stated
Romances published in collections
1er recueil de [6] romances, pf/hp acc. (1794): S’il est vrai; D’une espérance vaine; On me dit; La dormeuse; Tu vas donc t’éloigner; Les femmes justifiées
2ème recueil de [6] romances (Burgot) (1794): Je cherche loin de l’objet; J’aimais un objet; Je veux goûter; Je ne puis plus disposer; Romance sur la véritable Nina; Vous verrai-je toujours
3ème recueil de 6 romances (1794), lost, titles given in Pougin: Insensible aux attraits; L’innocente; De l’amitié, de sa douceur; Peu contente de ses attraits; L’amour et l’amitié; Les beaux yeux de Lucinde
4ème recueil de 6 romances (1794): En vous voyant; Je vous salue; Chant montagnard; Vous qui loin d’une amante; Pour la triste Amélie; Quand j’arrivai
5ème recueil de 6 romances (1795): Désirs brûlants; Mais réponds-moi méchante; Ah! que je suis heureux; Petits oiseaux; Unique objet de ma tendresse; Dans ces affreux déserts
6ème recueil de 6 romances (1795): Quand aux genoux; Charmants oiseaux; Loin de toi, cher objet; On tente peu; Je l’ai perdu, hélas!; Zelmire a trahi ma tendresse
6 romances, oeuvre VII (1795): Du rivage de Vaucluse (J.-F. Marmontel); Compagne tant chérie; Claire au tombeau (C. de Saint-Just); Tant doux plaisirs; Hélas! je voulais être aimé; Le sombre hiver (J.-F. de La Harpe)
8ème recueil de [8] romances nouvelles (1795)
1 ère suite (C. de Longchamps): Quand, par pudeur; Au sein des plaisirs; Dans mes ennuis; O toi qui sur notre existence
2ème suite: De la lune les lueurs sombres (Saint-Just), vn ad lib; Soldat qui garde ces créneaux, vn ad lib; Charmant objet; Ai trop caché le feu, 2 solo vv
6 romances nouvelles, oeuvre IX (1797), lost, announced in Le miroir (4 June 1797)
6 nouvelles romances, oeuvre X (1797), lost, announced in Journal de Paris (29 June 1797)
6 romances, oeuvre XI (1797): identical with 6 romances, oeuvre VII
Recueil de [6] romances, oeuvre XII (Longchamps) (1801): Bois muet, sombre asile; Adieu, bocage frais; Comment ne pas croire; Avant que de l’amour; O vous dont un amant aimable; Il faut partir, adieu ma Laure
13ème recueil de 4 romances (1801): Le pont de la veuve (J. de Florian); Stances (‘Tu plains mes jours troublés’) (C. Colardeau); Quinze ans, Myra (J. Legouvé); Tant douce amie (Saint-Just)
14ème recueil de romances (?1801), lost, announced in AMZ, iv (1801), Intelligenz-Blatt (1801), Sept, p.56
15ème recueil de 4 nouvelles romances (Longchamps) (1803); Quand laissant la cité voisine; Au premiers jours de mon printemps; L’amour, pour prix de ma défaite; Rondeau (‘Mon bon ami, je te conseille’), from Emma, ou La prisonnière
3 romances (1811): Longtemps je crus à la tendresse; Quelque gloire, beaucoup d’amour; Las d’espérer vainement le bonheur

Other romances
Dated:
Le ménestrel (A. de Coupigny) (1795);
L’absence (J. Lablée) (1796), Couplets à une demoiselle (‘Vous m’ennuyez’) (1796);
L’attente (E. Jouy) (1798);
Romance de Pinto (N. Lemercier) (1800);
La chanson et la romance (E. Dupaty) (1800);
Sous un saule au bord du rivage (Longchamps) (1802);
Le billet consolateur de l’absence (Longchamps) (1802);
Quoi! tu m’aimes et me délaisses (Longchamps) (1802);
Romance tirée de Don Quichotte (trans. Florian) (1802);
Vois ce vieux chêne (Longchamps) (1802);
Eh! quoi, tu voulais me quitter (Longchamps), 2 solo vv (1802);
Le vieux ménestrel (Mendouze) (1807);
Ce que je désire (N. Ségur) (1807);
L’abandon (Messence) (1811);
A Zelmire (1812);
Mon Dieu qui seul compte mes pleurs (C. Mollevaut) (1818);
Plus d’illusion (Fontenelle) (1825);
L’enfant perdu (Lorin de Belmontet) (1825);
Te voilà roi! (A. Naudet) (1830);
L’ange des premiers amours (M. Bétourné), 2 solo vv (1830);
Le chemin de Lorette (Naudet) (1834)

Undated, pubd:
Le brave à ses derniers moments (M. Commerson);
Célestine;
Ce que j’aime en toi;
Depuis que j’ai quitté ces lieux;
Les deux jours;
François Ier (Ravrio);
Le ménestrel et le guerrier (Bérard), 1/2vv;
Le rencontre du soir (H. Georgeon)

Undated, unpubd:
Adieu, charmant pays de France (P.-J. Béranger), F-Pn;
Le besoin d’aimer, R;
Ma bouche encore ne sait pourquoi (Longchamps), R;
Fuyez, fuyez de mon âme attendrie, Pn;
Laure à la fleur de sa jeunesse, R;
O mon amante (Longchamps), R;
Tu fuis, cruel (Florian), R

Lost:
Je t’aime, c’est là mon bonheur;
Peux-tu douter;
Quand tu m’aimais (J.-E. Jouy): all 3 arr. 1v, gui by Lintant (n.d.);
Couramé, announced in Journal général d’annonces (26 Aug 1825);
Le père bien malheureux (Bouilly), text in J.-N. Bouilly: Le vieux glaneur (Paris, n.d.);
Arbre charmant qui me rappelle;
O toi que j’aime;
Pauvre Blondel: all 3 mentioned in Gougelot

Instrumental:

Orch:
Pf Conc., F, 1792 (1795);
Hp Conc., C (1801);
6 Waltzes, small orch (1801);
Galop, in Recueil de 6 galops composés pour les bals de l’Opéra (1834)

Chbr:
Pf Trio, op.5 (c1800);
Potpourri, on arias by Mozart, hp, vc, pf (London, n.d.);
Potpourri, hp, vc, pf, D-Dl;
4 duos, hp, pf, no.1 (1796), no.2 (1796), no.3, with polonaise (c1800), lost, no.4 (1802);
Air and 9 Variations, hp, pf (1803), lost;
6 vn sonatas, 3 as op.3 (1799), op.7 (c1807) [based on Duo no.4, hp, pf], 2 as op.8, pf/hp acc. (c1807) [no.2: vn ad lib]
Hp Sonata, in Journal de harpe, ii (1795), lost
9 pf sonatas, 3 as op.1 (1795), 3 as op.2 (c1795), 2 as op.4 (1799), op.6 (c1800);
6 Short Pieces and 8 Easy Exercises (?1800);
Exercises, for A.L.V. Boieldieu, 1827, frag. F-R

Font: En català: François-Adrien Boieldieu (1775-1834) En castellano: François-Adrien Boieldieu (1775-1834) In english: François-Adrien Boieldieu (1775-1834) Altres: François-Adrien Boieldieu (1775-1834) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Si féssim cas del repertori estudiat i classificat de Boieldieu ens adonaríem fàcilment d'una peculiaritat destacable, l'absència d'obra religiosa. Aquest fet, si el protagonista fos un compositor actual, no ens despertaria el menor interès no obstant, i en la plenitud del XVIII i principis del XIX, aquesta circumstància l'haurem d'estudiar amb deteniment fruit de la seva raresa. Perquè, poc o molt, la majoria de grans compositors van compondre música religiosa ja fos per obligació o en molts casos per devoció. Alhora si tenim en compte la formació de Boieldieu a la Catedral de Notre-Dame els interrogants augmenten considerablement. Per tot això i sense documentació prèvia que en doni fe, com podem certificar que el treball d'avui, ni més ni menys que una Missa solemne per a solistes, cor i orquestra i de data anterior al 1800, sigui pròpiament una obra de Boieldieu i no una simple falsificació construïda a l'entorn del seu nom per guanyar "glamour" al seu temps... Malauradament, no serà servidor qui podrà ratificar o desmentir la certesa o el desengany, no obstant, en el quèquicom de la recuperació d'una obra de tal magnitud sempre hi ha un historiador que en silenci però sense descans busca respostes i en el cas que ens ocupa haurem d'anar a la font de la qual en va rajar aquesta inèdita i desconeguda missa. I l'origen de tot plegat té un espai i un temps que localitzarem a Polònia el 2013 i concretament en una congregació de l'ordre dels Dominics per nom Fundacja Dominikański Ośrodek Liturgiczny de Cracòvia on en el seu dia a dia van recuperant partitures litúrgiques oblidades (alguns exemples: Johann Evangelist Brandl (1760-1837) Missa en Re Johann Baptist Schiedermayer (1779-1840) Requiem / Franz Bühler (1760-1823) Missa Pastoritia / Franz Danzi (1763-1826) Missa en Re), i la majoria d'elles recuperades en els arxius de la congregació dels Dominics de Gidle. Allà, entre altres tresors, és on va aparèixer aquesta extensa eucaristia de caràcter monumental on la intuïció i la detallada observació ens permeten delimitar certes similituds musicals amb altres obres de l'autor francès. Musicalment, és una partitura de fenomenologia clàssica, formada per tots els moviments característics si bé en la gravació que he pogut recuperar hi manca, desgraciadament, l'Agnus dei final. En tot cas, la missa i la interpretació resultant són extraordinàries en una obra que mereix, sense discussió possible, una edició i publicació immediata ja que, i en qualsevol cas, certificar-ne l'autor resultaria històric perquè en definitiva estaríem parlant, probablement i de moment, de la única partitura religiosa del gran mestre Boieldieu!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Sonia Warzynska (soprano); Ilona Szczepanska (alt); Krzysztof Kozarek (tenor); Przemyslaw Balka (bass); Zespól Wokalny SINGETOrkiestra kameralnaDawid Kusz OP (conductor)
CPDL: No disponible 
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BORTNYANS'KY, Dmitry (1751-1825) - Sinfonie Concertante (1790)

$
0
0
Benjamin West - Cymon and Iphigenia (1773)
Obra de Benjamin West (1738-1820), pintor nord-americà (1)


- Recordatori de Dmitry Bortnyans'ky -
En el dia de la commemoració del seu 191è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Benjamin West (Springfield, 10 d'octubre de 1738 - London, 11 de març de 1820) va ser un pintor nord-americà. Especialitzat en escenes històriques i retrats, va ser un dels artistes més destacats de la seva època. Es va formar en gran part de forma autodidacta. Va realitzar retrats a Filadèlfia entre 1746 i 1759, any que va marxar a Itàlia, on va adoptar un estil clàssic en la seva pintura degut a l'exhaustiu estudi de les obres de mestres italians com Tiziano i Rafael. El 1763 es va traslladar a Anglaterra país on aviat es va guanyar l'amistat del retratista anglès Sir Joshua Reynolds i la protecció de Jordi III, qui li va encarregar la realització de retrats dels membres de la família reial i, el 1772, el va nomenar pintor de la cort. West va ser un dels fundadors, el 1768, de la Royal Academy of Arts, i es va convertir en el seu president quan va morir Reynolds el 1792. Se'l considera un dels pioners del realisme en trencar la tradició de representar els soldats en les escenes de batalles contemporànies amb vestimentes greco-romanes, com s'aprecia en la seva obra La mort de Wolfe (1771, Galeria Nacional, Ottawa). West va estimular i va influir a molts joves pintors nord-americans que van estudiar al seu taller de Londres, entre els quals cal citar Gilbert Charles Stuart i John Singleton Copley. Entre les obres més destacades de l'artista en destaquen El tracte d'un penic amb els indis (1772, Independence Hall, Filadèlfia) i Mort sobre un cavall pàl·lid (1796, Museu d'Art de Filadèlfia). Va morir a Londres el març de 1820.

Font: En català: Benjamin West (1738-1820) En castellano: Benjamin West (1738-1820) In english: Benjamin West (1738-1820) - Altres: Benjamin West (1738-1820) 



Parlem de Música...

Dmitry Bortnyans'ky [Дмитро Степанович Бортнянський] (Hlukhiv, 1751 - Sant Petersburg, 10 d'octubre de 1825) va ser un cantant, director i compositor ucrainès actiu principalment a Rússia. Es va formar inicialment al cor d'una escola de Hlukhiv abans de viatjar, el 1758, a la Capella de la Cort Imperial Russa de Sant Petersburg. Allà va rebre el suport de l'emperadriu Elizabeth rebent la protecció de la reialesa russa que va finançar la seva formació amb el mestre italià Baldassare Galuppi. Precisament amb l'italià va viatjar a Venècia el 1769 on va publicar les seves primeres obres, entre elles diverses òperes. El 1779 va ser reclamat novament a Rússia on va ser assistent de direcció i compositor i a partir del 1783 assistent de Paisiello. Poc després va assolir el càrrec de Kapellmeister de la Cort de Lesser escrivint gran quantitat de música religiosa ortodoxa si bé no va deixar de compondre òperes, la majoria en un estil còmic. El 1796, i després de la mort de Caterina la Gran i de l'ascenció de Paul I, va assumir el càrrec de director de la capella imperial de la cort on a banda de compondre va realitzar una important feina de divulgació de la música europea convertint Sant Petersburg en un dels centres musicals més importants d'Europa. Posteriorment, la influència de Bortnyans'ky va créixer i es va estendre per Rússia i els països de religió ortodoxa on la seva música va gaudir de gran popularitat fins ben entrat el segle XX. Va morir a Sant Petersburg l'octubre de 1825.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Creonte (dramma per musica, 2, after M. Coltellini: Antigone), Venice, S Benedetto, 26 Nov 1776, P-La
Quinto Fabio (dramma seria, 3, after A. Zeno: Lucio Papirio dittatore), Modena, Ducale, 26 Dec 1778, RUS-Mcm, Glinka Cappella library, St Petersburg
Alcide (dramma per musica, 3, after P. Metastasio: Alcide al bivio), Venice, 1778, GB-Lbl; ed. M. Berdennikov (Kiev, 1985)
La fête du seigneur (comédie mêlée d'aires et des balets, 1, G.I. Chernïshev, A.A. Musin-Pushkin and A.F. Viole, after C.-S. Favart: Annette et Lubin), Pavlovsk Palace, sum. 1786, RUS-SPia, Bolshoya Filarmonia library, St Petersburg; 12 nos. in Muzïkal'noye nasledstvo, iii (Moscow, 1970), 411–57 [music suppl.]
Le faucon (oc, 3, F.-H. Lafermière, after G. Boccaccio and M.-J. Sedaine), Gatchina Palace, 11/22 Oct 1786, GB-Lbl, RUS-SP-Lit*, Ltob; ed. A. Rozanov (Moscow, 1975)
Le fils-rival, ou La moderne Stratonice (oc, 3, Lafermière), Pavlovsk Palace, 11/22 Oct 1787, GB-Lbl, RUS-SPit*, SPtob

Other secular vocal:
Recueil de romances et chansons, 1v, pf (St Petersburg, 1793), edn (Kiev, 1976)
Pesnosloviye, TTB, 1797, RUS-SPsc*
Pevets vo stane russkikh voynov [Bard in the Encampment of Russian Warriors] (V.A. Zhukovsky), 1v, choir, orch, 1813

Vocal religiosa:

Sacred choral concertos:
for SATB unless otherwise stated; numbering follows both editions; all in T iiA
1 Vospoyte Hospodevi pesn' novu [Sing unto the Lord a new song];
2 Torzhestvuyte dnes' [Celebrate this day], 1st movt for SSATB;
3 Hospodi, siloyu tvoyeyu vozveselitsya tsar' [O Lord, in thy strength the king shall be glad];
4 Voskliknite Hospodevi, vsya zemlya [Make a joyful noise unto the Lord, all ye lands];
5 Uslyshit tya Hospod' v den' pechali [May the Lord hear thee in the day of trouble];
6 Slava vo vyshnikh Bohu [Glory to God in the highest];
7 Priidite vozraduyemsya Hospodevi [Come let us rejoice in the Lord];
8 Milosti tvoya, Hospodi, vo vek vospoyu [Of thy mercies, O Lord, shall I sing for ever];
9 Sei den', yeho zhe sotvori Hospod' [This is the day which the Lord hath made]
10 Poyte Bohu nashemu, poyte [Sing praises to our God, sing praises], also in version for 5vv according to Rïtsareva (1979);
11 Blahosloven Hospod', yako uslysha hlas moleniya moyeho [Blessed is the Lord, for he hath heard the voice of my supplication], also in version for 8vv according to Rïtsareva (1979);
12 Bozhe, pesn' novu vospoyu tebe [O God, a new song shall I sing unto thee];
13 Raduytesya Bohu, pomoshchniku nashemu [Rejoice in God, our helper];
14 Otryhnu serdtse moye slovo blaho [My heart overflows with a good word];
15 Priidite, vospoim lyudiye [Come, let us sing, o ye people];
16 Voznesu tya, Bozhe moy, Tsaryu moy [I will exalt thee, O my God, my king]
17 Kol' vozlyublenna seleniya tvoya, Hospodi [How lovely is thy dwelling place, O Lord];
18 Blaho yest' ispovyedatisya Hospodevi [It is good to give praise unto the Lord];
19 Reche Hospod' Hospodevi moyemu [The Lord said unto my Lord];
20 Na Tya Hospodi, upovakh' [In thee, O Lord, have I trusted];
21 Zhiviy v pomoshchi Vyshnyaho [He that dwelleth in the help of the Most High];
22 Hospod' prosvyeshcheniye moye [The Lord is my light];
23 Blazheni lyudiye vedushchii voskliknoveniye [Blessed are the people who know jubilation];
24 Vozvedokh ochi moi v hory [I will lift up mine eyes to the mountains];
25 Ne umolchim nikohda, Bohoroditse [We will never be silent, Mother of God];
26 Hospodi, Bozhe Izrailev [Lord, God of Israel]
27 Hlasom moim ko Hospodu vozvakh [With my voice unto the Lord have I cried];
28 Blazhen muzh, boyaysya Hospoda [Blessed is the man, that feareth the Lord];
29 Voskhvalyu imya Boha moyeho [I will praise the name of my God];
30 Uslyshi, Bozhe, hlas' moy [Hear, O God, my voice];
31 Vsi iazytsy vospleshchite rukami [O clap your hands, all ye nations];
32 Skazhi mi, Hospodi, konchinu moyu [O Lord, make me to know mine end];
33 Vskuyu priskorbna yesi, dusha moya? [Why art thou cast down, O my soul?];
34 Da voskresnet Boh [Let God arise], also in version for 8vv according to Rïtsareva (1979);
35 Hospodi, kto obitayet v zhilishchi Tvoyem? [Lord, who shall abide in thy tabernacle?]

For SATB, SATB; numbering follows both editions; all in T iiB:
1 Ispovemsya Tebe, Hospodi [I will confess to thee, O Lord];
2 Khvalite, otrotsï, Hospoda [Praise the Lord, ye servants of the Lord];
3 Priidite i vidite dela Bozhiya [Come and see the works of the Lord];
4 Kto vzïdet na horu Hospodnyu? [Who shall see the Lord's mountain?];
5 Nebesa povedayut' slavu Bozhiyu [The heavens are telling the glory of God];
6 Kto Boh veliy, yako Boh nash? [Who is so great a God as our God?];
7 Slava v vïshnikh Bohu [Glory to God in the highest];
8 Vospoite, lyudiye, boholepno v Sionye [O people, sing joyfully in Zion];
9 Se nïnye blahoslovite Hospoda [This day praise the Lord];
10 Utverdisya serdtse moye o Hospode [Strengthen thyself my heart, in the Lord]

c23 others: 20 for 4vv, 1 for 6vv, 2 for 8vv, unauthenticated/lost

Liturgical settings and sacred hymns:
for 4vv unless otherwise stated; all in T i:1–3

Obednya [Liturgy], SSA:
Slava i nynyey;
Izhe kheruvimï (Glory to thee) [Cherubic Hymn];
Vyeruyuï (I believe);
Tebye poem (We sing to thee);
Dostoyno yest' (It is truly meet);
Otche nash [Our Father];
Khvalite Gospoda [Praise the Lord];
Prostoe penie (arr. of liturgy), 2vv, 1814

Arkhanhel'skiy hlas [Song of the Archangel], 3 solo vv, 4 vv (for feast day of the Annunciation); Blahoobraznïy Iosif [The noble Joseph];
Da ispravitsya molitva moya [Let my prayer arise], 4 settings, 1 F, 2 d, 3 g, 4 d, all for 3 solo vv;
Da molchit vsyakaya plot' cheloveka [Let all mortal flesh keep silence] SATB, SATB;
Dostoyno yest' [It is truly meet]; Himn Spasiteliu [Hymn to the Saviour] (D.I. Khvostov), 1v, pf;
Hospodi, siloyu tvoyeyu vovzeselitsya Tsar' [O Lord, in thy strength the king shall be glad];
Is polla ye ti, desnota [Many years to you, O master], 3 solo vv, chorus;
Izhe Kheruvimï [Cherubic Hymn], 7 settings for SATB/(1v, pf), 1 E , 2 d, 3 F, 4 C, 5 F, 6 F, 7 D (RUS-SPit), 2 settings for SATB, SATB, 1 c, 2 B ;
Khavalite Hospoda s nebes [Praise God from the heavens] (communion ant), 2 settings, 1 F, 2 C;
Kol' slaven nash Hospod' [How great is our Lord] (M.M. Kheraskov), 2 versions 1 for 1v, 1 for SATB;
Mnohaya lyeta [Many years], 2 versions, Bol'shoye [Greater], Maloye [Lesser];
Molitvy pered obyedom i uzhinom [Prayers before meals];
Nadezhda i predstatel'stvo [Hope and intercessor], 3 solo vv, chorus;
Otche nash [Our Father], RUS-SPsc*;
O tebye raduyetsya, Blahodatnaya, vsyakaya tvar [In thee, O blessed one, all creation rejoices] Predvyechniy i neobkhodimïy [Pre-eternal and uncircumscribed (God)] (IU.A. Isledinsky-Meletsky), 1v, pf;
Raduytesya pravednii o Hospodye [Rejoice ye righteous ones in the Lord], SATB, SATB;
Slava i nïnye, Yedinorodnïy Sïne [Glory to thee, only-begotten son], SATB, SATB;
Slava tebye, Bozhe nash [Glory to thee, our God];
Tebye Boha Khvalim [We praise thee O God], 4 settings for SATB, 1 F, 2 C, 3 F, 4 B ;
10 settings for SATB, SATB, 1 D, 2 C, 3 C, 4 B , 5 C, 6 C, 7 C, 8 D, 9 C, 10 B ;
Tvoryay anhelï svoya dukhi [Thou makest thine angels spirits], SATB, SATB;
Vecheri tvoyeya [Thy supper] (communion ant), SATB, SATB;
Vkusite i vidite [Taste and see] (communion ant), 3 settings, c, for SATB, SATB (later arr. for SATB), E , c, both for SATB;
Voskresniey Bozhe [Rise up, O God], 2 versions, both for 3 solo vv, chorus;
Vo vsyu zemlyu [Of all the earth], 2 settings, 1 C, 2 C, both SATB, SATB;
V pamyat' vyechnuyu [In eternal memory], 2 settings, E , B , both SATB, SATB;
Yavisya blahodat' Bozhiya [The grace of God has appeared], 4 settings, 1 A, 2 E , 3 G, 4 E , all for SATB, SATB;

Other sacred choral:
for 4vv unless otherwise stated; all in T i:1–3
Chant harmonizations and arrs.:
Anhel vopiyashe [The angel announced] (Gk. chant);
Arkhanhel'skiy hlas [Song of the Archangel] (znamennïy chant), 3 solo vv, chorus;
Chertoh Tvoy [Thy bridal chamber] (Kievan chant);
Da ispolnyatsya usta nasha [Let our mouths be filled] (Kievan chant);
Nïnye silï nebesnïya [Today the powers of heaven], 3 settings, E , A (Kievan chant), also in version for SATB, SATB;
Pod tvoyu milost' [Under your mercy] (Kievan chant);
Pomoshchnik i pokrovitel' [Helper and protector] (Gk. chant);
Priidite, ublazhim Iosifa [Come, let us bless Joseph] (unknown chant source);
Slava i nïnye, Dyeva dnes' [Glory be, today the Virgin] (Bulg. chant);
Slava i nïnye, Yedinorodny Sïne [Glory be, only-begotten son] (Kievan chant);
Tyelo Khristovo priimite [Receive the body of Christ] (Communion ant, Kievan chant)

Lat. texts:
Ave Maria, S, A, 2 hn, str, bc, 1775, RUS-SPit*;
Salve regina, A solo, 2 ob, 2 hn, str, bc, 1776, Glinka Cappella library, St Petersburg;
Gloria;
Dextera domini fecit virtutem, SPit, doubtful
Ger. text: Nemetskaya obednya [German Liturgy], SPit*

Instrumental:

Qnt no.2, C, vn, va da gamba, vc, hp, pf, 1787, ed. B. Dobrokhotov (Moscow, 1951) [Qnt no.1 lost];
Concert Sym., B , 2 vn, va da gamba, vc, hp, bn, pf, 1790, edn (Moscow, 1953)
Wind insts: ‘Gatchinsky’ March, B , 1787

Hpd sonatas:
no.1, B , ed. V.A. Natanson and A.A. Nikolayev, Russkaya fortepiannaya muzïka, i (Moscow, 1954), 43–8;
no.2, C, ed. in IRMO, i (1968), 233–47;
no.3, F, ed. L.A. Barenboym and V.I. Muzalevsky, Khrestomatiya po istorii fortepiannnoy muzïki Rossii (Moscow and Leningrad, 1949), 29–37

Doubtful:
Hpd Conc., ?lost

Font: En català: Dimitry Bortnyansky (1751-1825) En castellano: Dimitry Bortnyansky (1751-1825) In english: Dimitry Bortnyansky (1751-1825) - Altres: Dimitry Bortnyansky (1751-1825)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Dimitry Bortnyans'ky va ser compositor ucraïnès nascut a la impronunciable ciutat de Hlukhiv, en un temps en què aquesta formava part de l'antic Imperi Rus. Per tant, ens trobem davant d'un dels primers representants russos del segle XVIII, si més no, que en tinguem constància perquè no dubto en devien ser alguns més. De ben petit el seu talent com a cantor del cor d'església va facilitar el seu ingrés en el cor imperial de la capella de Sant Petersburg. Allà va conèixer al seu mestre, l'extraordinari i estimat Baldassarre Galuppi, qui en aquell temps treballava i componia al servei de la cort imperial russa i lluny de la seva Venècia natal. Convertit en el seu alumne i en protegit del mestre italià, quan aquest va tornar a Itàlia ho va fer juntament amb Bortnyans'ky. Allà va cultivar, amb considerable èxit, el gènere teatral fet que el va ajudar a encarar la seva carrera definitivament i especialment en el seu retorn a Sant Petersburg, on va ser realment productiu però sobretot creatiu, donant vida a diverses òperes escrites en francès, sonates per a piano, quintets, concerts i obres litúrgiques ortodoxes, la majoria a capella. Tant d'èxit el va promocionar a l'hora de ser nomenat mestre i director del cor imperial de la capella de Sant Petersburg, càrrec que havia ocupat el seu mestre Galuppi i a qui va substituir amb solvència. Posteriorment, la seva música va caure en l'oblit fins que el geni de Tchaikovsky va redescobrir i editar novament, l'any 1882, les obres litúrgiques de Bortnyans'ky. El retorn triomfal del seu nom i repertori va motivar l'exploració integral del mateix facilitant l'accés al seu opus instrumental, sensiblement menor en quantitat que el vocal. No obstant, l'existent, com aquesta Obertura d'Alcides o la Simfonia Concertant en Si bemoll major per a clavecí, arpa, dos violins, viola de gamba, fagot i violoncel que escoltarem, fan vertigen pel seu ritme desenfrenat, el seu cromatisme orquestral i la seva bellesa melòdica tot demostrant que si Bortnyans'ky ho hagués desitjat també hauria estat un geni instrumentalment parlant. El seu escàs repertori en aquest sentit així ens ho demostra i ens recorda que la seva música també va ser l'alegria de Rússia!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Musica VivaAlexander Rudin (conductor)
AMAZON: BORTNYANSKY, D. - Musica Viva
SPOTIFY: BORTNYANSKY, D. - Musica Viva



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

WESLEY, Samuel (1776-1837) - Symphonies

$
0
0
Barend Cornelis Koekkoek - Bosgezicht (1848)
Obra de Barend Cornelis Koekkoek (1803-1862), pintor holandès (1)


- Recordatori de Samuel Wesley -
En el dia de la commemoració del seu 179è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Barend Cornelis Koekkoek (Middelburg, 11 d'octubre de 1803 - Kleve, 5 d'abril de 1862) va ser un pintor holandès. Conegut al llarg de la seva vida amb l'etiqueta del "príncep de la pintura de paisatge", es va formar amb el seu pare Johannes Hermanus Koekkoek. El 1817 es va matricular a l'Acadèmia de Dibuix de Middelburg on va rebre formació d'Abraham Krayestein. El 1822 es va traslladar a Amsterdam on va estudiar 4 anys a la Koninklijke Academie van Beeldende Kunsten iniciant la seva carrera de pintor a partir del 1824. Ràpidament es va especialitzar en pintura de paisatges concentrant-se en les diferents estacions de l'any i en com aquestes modificaven l'entorn natural. Sovint va emfatitzar la grandesa de la naturalesa vers petites figures humanes en un clar sentit al·legòric romàntic. Guardonat en diverses ocasions, va gaudir d'ampli reconeixement al seu país i va treballar pel rei Friedrich-Wilhelm IV de Prussia, pel Tsar Alexander II i pel rei Willem II. Els seus germans Hermanus Koekkoek i Marinus Adrianus Koekkoek van ser pintors. Barend Cornelis va morir a Kleve l'abril de 1862.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Barend Cornelis Koekkoek (1803-1862) - Altres: Barend Cornelis Koekkoek (1803-1862)



Parlem de Música...

Samuel Wesley (Bristol, 24 de febrer de 1766 - London, 11 d'octubre de 1837) va ser un organista i compositor anglès de l'època georgiana tardana. Fill del conegut metodista i escriptor d'himnes Charles Wesley, nét de Samuel Wesley (poeta de l'últim període de Stuart) i nebot de John Wesley, el fundador de l'església metodista, va mostrar bon talent musical des de ben petit. Tocava el violí i l'orgue i va treballar com a director d'orquestra i professor de música. Moltes de les seves composicions més conegudes van ser escrites per a l'església, incloent el motet In exitu Israel. Les seves composicions seculars inclouen madrigal en cinc parts O singe unto mie roundelaie basat en el poema ben conegut de Thomas Chatterton. El 1788 Wesley va ser iniciat en la maçoneria en la Lògia d'Antiguitat. El Duc de Sussex el va nomenar Gran Organista el 1812, però va renunciar al càrrec el 1818. El seu fill, Samuel Sebastian Wesley, va ser també compositor i, com el seu pare, es va especialitzar en la música d'orgue i d'església. Al llarg de la seva vida va ser anomenat per alguns com "el Mozart anglès" tot i que amb aquesta etiqueta també es va conèixer a Linley Jr. Samuel Wesley va morir a Londres l'octubre de 1837.

OBRA:

Vocal secular:

Secular choruses, glees, partsongs:
for 3 voices, unaccompanied, unless otherwise stated
Adieu ye soft scenes of delight, glee, 1781, Lbl*, US-NYpm*
Begin the noble song (S. Wesley, 1662–1735: Ode to St Cecilia), 4vv, orch, 1799, GB-Lbl, Lcm; ed. F. Routh (1997)
Beneath, a sleeping infant lies (S. Wesley, 1691–1739), c1798, Lcm*
Beneath these shrubs (Epitaph on a Favourite Dog), 1800, Lcm*
Beneath yon grassy hillock, 1818, Lbl*
Blushete me, Carolos, 1798, Lcm*
But if his teeth so far are gone, 1824, Lcm*
Circle the bowl with freshest roses, 4vv, 1782, Lbl*, US-NYpm*
Father of light and life (J. Thomson: The Seasons), 4vv, 1801, GB-Lbl* (1820)
Goosy goosy gander, c1781, GB-Lbl*, US-NYpm* (c1800)
Happy the man and happy he alone (J. Dryden, after Horace), 1800, GB-Lcm*
Harsh and untuneful are the notes, glee (L. Sterne: Tristram Shandy), 1783, Lcm*, US-NYpm*
Here shall the morn (A. Pope), 4vv, c1807, GB-Lbl*, Lcm*
Hilaroi piomen oinon (Anacreon), 1800, Lbl*
Hurly burly, blood and thunder (E. Thurlow: The Asylum for Fugitive Pieces), 1810, Lbl, Lcm
If in fighting foolish systems, 1807, Lbl*
Integer penis (Imitation of Horace), c1798, Lcm*
I walked to Camden Town, burlesca, c1807, Lcm*
Life is a jest, 4 male vv, 1807, Lbl*, US-Wc*
Mihi est propositum (W. Mapes), 4vv, 1794, GB-Lbl*
Nella casa troverete, c1781, Lbl*, US-NYpm*
Now the trumpet's martial sound (W.B. Kingston), 4vv, 1815, GB-Lbl*
O Delia, ev'ry charm is thine, 4vv, Lcm
Old King Cole, 1813, Lbl*
On the salt wave we live, Lbl*
O sacred bird (M. Akenside: Ode to a Nightingale), 1800, Lcm*
O sing unto mie roundelaie, madrigal (T. Chatterton), 5vv, 1812, Lbl (1813)
Qualem ministrum, ode (Horace), 6vv, 1785, Lbl*
Roses, their sharp spines being gone, 1798, Lbl*, Lcm*
Say, can pow'r or lawless wealth, 1791, Lbl*
Sol do re me, 3vv, Lbl*
The glories of our birth and state (after W. Shirley), 4vv, 1799, Lbl*, Lcm*, Dorking, Royal School of Church Music
The Macedon youth, 1800, Lbl*
There are by fond mama supplied, 2 S, A, b, c1778, Lbl*, US-NYpm*
Thou happy wretch (E. Young: Night Thoughts), 1783, GB-Lcm*, US-NYpm*
Three bulls and a bear, catch, c1775, GB-Lbl*
Thus through successive ages stands, 4vv, orch, Lbl*
Tobacco’s but an Indian weed, 1800, private collection* (1800)
Unde nil maius (Eulogium de Johanne Sebastiano Bach) (after Horace), 1810, Lbl*
What bliss to life can autumn yield (S. Johnson), 1807, Lbl*
When Bacchus, Jove's immortal boy, 1806, Lbl* (1806)
When down his throat (M. Madan), c1798, Lcm
When first thy soft lips, glee, 1783, Lcm*, US-NYpm*
When friendship, love and truth abound, glee, GB-Lbl
When Orpheus went down, ?1781, Lbl*, US-NYpm*
While ev'ry short-liv’d flower of sense, 4 vv, 1822, GB-Cfm*, Ge*, Lbl*
While others, Delia, use their pen (The Rights of Men), 1800, Lbl, Dorking, Royal School of Church Music
While Prussia's warlike monarch blusters, 4vv, 1782, Lbl*
Whoes there? a granidier, catch, c1775, Lbl
Why should we shrink from life's decline? (Harvest Cant.), S, T, orch, 1813, Lbl
You are old, Father Dennis (after R. Southey), 1799, Lcm*

Songs, duets:
for solo voice with bass instrument unless otherwise stated
Adieu, ye joyful youths (W. Shenstone), 1783, GB-Ob*, US-NYpm*
Alack and alack (Derdam Downs), 1v, orch, c1775, GB-Lbl*
Alone on the sea-beat rock (Ossian: Armin's Lamentation), 1v, orch, 1784, Lbl*, US-NYpm*
And is he then set free (On the Death of William Kingsbury), 2vv, 2 vn, b, 1782, GB-Lbl*
An election’s a comical plan, c1777, Lbl
Autumnus comes (T. Percy), 1v, kbd, ?1778, Lbl, in D. Barrington: Miscellanies (1781)
Come all my brave boys who want organists' places (The organ laid open), 1798, Cfm*, Lbl* (1798)
Come, Stella (S. Johnson), 1801, Lbl*
England, the spell is broken, Lbl*
Eyes long unmoisten'd wept (Elegy on the Death of Malibran), recit and aria, 1v, pf (1836)
Fairy minstrels (W.B. Kingston), S/T, 2 fl, pf, Lbl [new words to Gentle warblings in the night]
Farewell! if ever fondest prayer (Byron), 1v, pf, Lbl*
Flutt'ring spread thy purple pinions (J. Swift), 1783, Lcm*, US-NYpm*
Gentle breath of melting sorrow, 1v, orch, c1780, GB-Lbl*
Gentle warblings in the night, S/T, 1799, 2 fl, pf, Lbl*
Go, minstrel, go (On Cramer's Leaving England), 1v, pf, c1835, Lbl*
Hark! his hands the lyre explore (T. Gray: Ode to the Progress of Poesy), S, pf, 1790, Lbl*, Lcm*
Hope away! enjoyment's come, aria, S, 2 vn, b, 1793, Lbl*
In gentle slumbers (M. Madan), 1v, orch, c1773, Lbl*
In radiant splendor (J. Davies), 1v, pf, 1816, Lbl*, Lcm* [on the marriage of Princess Charlotte]
La belle Gabrielle (Chanson d’Henri quatre), 2vv, b, 1792, Lbl*
Little tube of mighty power (Address to a Pipe), 1798, Lcm*
Louisa, view the melting tears, S, b, c1783, Lbl*, US-NYpm*
Love and folly were at play, 1v, pf (c1800)
Love, like a cage-contented bird, 1v, pf, GB-Lcm*
Love's but a frailty of the mind, 1783, Ob*, US-NYpm*
Near Thame's fam'd banks, 1v, 2 vn, b, 1799, Lbl
Not heav’n itself (J. Dryden, after Horace), 1804, Lbl
Of all the joys were e'er possest, 2vv, b, 1801, Lbl*
O how to bid my love adieu, arietta, 1783, Lcm*, US-NYpm*
One kind kiss before we part, c1783, GB-Ob*
Orpheus could lead the savage race (Dryden: A Song for St Cecilia's Day), 1v, pf, 1836, Lbl
O! that I had wings like a dove, ?1800, Lcm*
Pale mirror of resplendent light, arietta, 1783, Lcm*, US-NYpm*
Parting to death we will compare, arietta, 1783, GB-Lbl*, Lcm*, US-NYpm*
Phere moi kupellon (Anacreon), 1797, GB-Lbl*
Phere moi kupellon (Anacreon), 1829, Lbl*
See the young, the rosy spring (T. Moore, after Anacreon), 2vv, pf, 1809, Lbl, Lcm
Since pow'rful love directs thine eye, 2vv, b, 1783, Ob*, US-NYpm*
Sweet constellations, 2vv, b, 1782, GB-Lbl*, US-NYpm*
Tergi il pianto, idolo mio, rondo, 1v, orch (c1785)
There was a little boy, 2vv, pf (c1800)
The rising sun of freedom, 1v, 4vv, b, ?1798, Gb-Lcm*
The white robed hours, arietta, 1783, Lcm*, US-NYpm*
The world, my dear Mira, is full of deceit, 1v, hpd, 1784, NYpm*
Think of me, 1v, pf, 1837, GB-Lbl*
This is the house that Jack built, 1809, Lbl*
Too late for redress, arietta, 1783, Lcm*, US-NYpm*
’Twas not the spawn of such as these (after Horace), 1v, pf, 1825, GB-Lbl*, Lcm*
What a folly it is, 1836, Lbl*
What are the falling rills (cant.), 1v, orch, c1775, Lbl*
What shaft of fate's relentless pow'r, 1v, pf, c1795, Lbl*, Lcm*; ed. in MB, xliii (1979)
When all around grew drear and dark, 1v, pf, 1837, private collection*
When this life unblest we rove, 1v, pf, 1837, Lbl*
When we see a lover languish, aria, 1783, Lcm*, US-NYpm*
Within a cowslip's humble bell, c1808, GB-Lbl*
Yes, Daphne, in your face, 1v, kbd, 1781, Lbl, Ob*, US-NYpm*
Various vocal canons, Gb-Lbl

Vocal religiosa:

Masses:
Missa de Spiritu Sancto, 5 solo vv, 4vv, orch, 1784, GB-Lbl*, Cfm*; ed. F. Routh (1997)
Missa ‘In duplicibus’, plainchant, bc, 1789, Lbl (1816)
Missa ‘Pro angelis’, 4 solo vv, 4vv, org acc., 1811–12, Lbl, Lcm
Missa de sanctissimo Trinitate: Ky, Gl, Cr (inc.), 4vv, Lbl
Missa defunctorum, plainchant, org acc., Lbl
Requiem [int only], 4vv, 1800, Lbl, Lcm

Oratorios:
Ruth, 1774, GB-Lbl*
The Death of Abel, 1779, Lbl*

Service music and anthems:
Morning and Evening Service, F, 4vv, org (1824): TeD, Jub, 1808, GB-Lbl; Ky, San, Lbl*; Mag, Nunc, 1822, Lcm*
Evening Service, G (1897)
Nunc dimittis, G, S/T, org acc., c1775, Lbl
Litany responses, A, 4vv, 1806, Lbl
Kyrie, E, 4vv, 1827, Lcm;
Sanctus, E , 4vv, Lcm
Kyrie, 4vv, org acc., c1780, Lbl
Agnus Dei, 2vv, bc, Lcm

Other Latin:
Amavit eum Dominum, 2 female vv, org acc., c1780, Lbl*
Anima nostra erepta est, 5vv, c1798, Lbl*, Lcm*
Ave maris stella, 2 female vv, orch, 1786, Lbl*; ed. J. Marsh (1977), ed. F. Routh (1984)
Ave regina caelorum, 2 female vv, org acc., c1781, Lbl*
Ave regina caelorum, 5vv, org acc., Lbl* (c1840); ed. G. Webber (1997)
Ave verum corpus, 2 female vv, org acc., 1781, Lbl*
Ave verum corpus, 3vv, org acc., 1812, Lbl*
Beati omnes qui timent Dominum, 2vv, org acc., 1801, Lbl*
Benedicamus Deo, 4vv, Lbl* (1811)
Christe eleison, 4vv, 1810, Lbl
Collaudate Dominum, 3 male vv, 1830, Lcm*
Confitebor tibi, Domine, 4 solo vv, 5vv, orch, 1799, Lbl*; ed. in MB, xli (1978), ed. F. Routh (1984)
Constitues eos principes, 5vv, 1814, Lbl*; ed. J. Marsh (1974)
Credo in Deum, 3vv, c1780, Lbl
De profundis clamavi, 3 male vv, c1800, Lbl*
Deus majestatis, 8vv, orch, 1799, Lbl*, US-Wc*
Deus noster refugium, 3vv, 1807, GB-Lbl*
Dixit Dominus, 4vv, 1782, Ob*
Dixit Dominus, 8vv, org acc., 1800, Lbl*, Lcm*
Dixit Dominus, 3vv, 1806, Ge*, Lbl*
Domine salvam fac reginam nostram Mariam, 4vv, org acc., Lcm (1811)
Domine salvum fac regem nostrum, 3vv, org acc., 1780, Lbl*
Domine salvum fac regem nostrum, 2 female vv, org acc., 1780, Lbl*
Ecce iam noctis tenuatur umbra, 3 male vv, org acc., 1801, Lbl*
Ecce iam noctis tenuatur umbra, 5vv, org acc., 1808, Lbl*
Ecce Maria genuit nobis, 3 female vv, org acc., 1780, Lbl*
Ecce panis angelorum, 4vv, 1813, Lbl*; ed. G. Webber (1998)
Ecce sic benedicetur, 3 male vv, 1801, Lbl*
Emitte lucem tuam, 2 female vv, org acc., c1781, Lbl*
Exultate Deo, 5vv, orch/org acc., 1800, Lbl* (1830)
Gloria et honore, T, org acc., US-Wc* (1842); ed. J. Schwarz (1988)
Gloria Patri, B , 2 female vv, org acc., c1780, Lbl*
Gloria Patri, F, 2 female vv, org acc., ?1780, GB-Lbl*
Gloria Patri, 4vv, org acc., 1780, Lbl*
Gloria Patri, 3 male vv, c1800, Lbl*
Hodie Beata Virgo Maria, 3 female vv, org acc., 1780, Lbl*
In exitu Israel, 8vv, org, 1810, Lcm* (1885)
In manus tuas Domine, 4vv, Lbl*
In te, Domine, speravi, unison S, org acc., 1798, Lbl*, Lcm*
Justus ut palma florebit, 3vv, org acc., Lbl
Levate capita vestra, 4 male vv, 1798, Lbl*, Lcm*
Magnificat anima mea, 3 female vv, org acc., 1783, Lcm*
Magnificat anima mea, 4vv, org acc., 1821, Lbl*
Miserere mei, Deus, 2vv, org acc., 1792, Lbl*
Nocte surgentes, 3 male vv, 1801, Lbl*
Omnes gentes plaudite, 3 female vv, org acc., Lbl*
Omnia vanitas (Carmen funebre), 5vv, 1824, Lbl*, Lcm*, US-AUS; ed. in S.S. Wesley: A Dew Words on Cathedral Music (1849); ed. S. de B. Taylor (1952)
Ostende nobis, Domine, 4vv, 1827, GB-Lcm*
Pro peccatis suae gentis, 3 vv, 1792, Lbl*, Lcm*
Qui tollis peccata mundi, unison S, org acc., 1781–2, Lbl*, Lcm*
Sacerdos et pontifex, 4vv, c1780, Lbl*
Salve regina, 3vv, org acc., 1799, Lbl*, Lcm* (1826)
Sanctus Dominus Deus Sabaoth, 4vv, Lcm
Sit nomen Domini, 3vv, 1801, Lbl*
Sperate miseri, 2 female vv, org acc., 1783, Lbl*
Stabat mater, 1v, bc, Lcm
Stabat mater, 4vv, Lcm
Tantum ergo, Lcm*
Te decet hymnus, 4vv, 1798, Lcm*
Tota pulchra es, 2vv, org acc., 1812, Lbl*
Tu es sacerdos, 4vv, 1814, Lbl*; ed. J. Marsh (1974)
Tu es sacerdos, 6vv, 1827, Lcm*; ed. in S.S. Wesley: A Few Words on Cathedral Music (1849)
Ut queant laxis, 3 male vv, ?1812, Lcm*
Several antiphons, plainchant, bc, Lbl

Other English:
All go unto one place, B solo, 4vv, org acc., 1834, Lbl (c1837) [funeral anthem for C. Wesley (ii)]
All the earth doth worship thee, 4vv, org acc., 1801, Lbl*
Behold how good and joyful, G, S/T, 4vv, orch, org acc., c1775, Lbl*
Behold how good and joyful, B , 3 male vv, org, 1813, Lbl*
Behold, I was shapen in wickedness, S/T, org acc., c1775, Lbl*
Be pleased, O Lord, to deliver me, 3vv, c1802, Lbl*
Go not far from me, O God, S, S, org acc., c1825, Lbl*, Lcm*
Hear, O thou shepherd of Israel, 2 solo vv, 4vv, org acc., ?c1800, Lbl*
Hide thy face from my sins, S/T, org acc., c1775, Lbl*
In the multitude of the sorrows, 3 male vv, 1801, Lbl*
I said, I will take heed, A solo, 4vv, org acc., 1776, rev. 1797, in Page's Harmonia sacra, ii (1800)
I will arise and go to my Father, S/T, org acc., ?1837, Lbl*
Lord of the earth and heavens sublime, S/T, unison S, org acc., c1834, Lbl*
Mansions of heav’n your doors expand, 2 S, unison S, org acc., 1835, Lbl*
My delight shall be in thy statutes, S, org acc., 1816, Lbl*
Now the strife of death is over, 2 S, orch acc., ?1837, Lcm*
O deliver me, 2 S, org acc., Lcm, ed. S.S. Wesley, The European Psalmist (1872)
O give thanks unto the Lord, E, S, S, unison S, org acc., c1835, Lbl*
O give thanks unto the Lord, D, 4vv, org, 1837, Lcm* [coronation anthem]
O Lord God most holy, 4vv, 1800, Lbl*, US-Bp*
O praise the Lord, all ye heathen, S/T, org acc., c1775, GB-Lbl*
O praise the Lord of heaven, S, B, 4vv, org acc., c1775, Lbl*
O praise the Lord, ye that fear him, 4vv, org acc., c1825, Cfm
O remember not our old sins, 2 S, org acc., 1821, Lbl*, Lcm*, ed. S.S. Wesley, The European Psalmist (1872)
O ye that love the Lord, S/T, org acc., c1775, Lbl*
Praise the Lord, O ye servants, S/T, org acc., c1775, Lbl*
Praise the Lord, ye servants, T, SATB, c1810, Lbl*
Praise ye the Lord, ye immortal quires, S/T, B, 4vv, 1775, Lbl*
Sing praises unto the Lord, 4vv, org, Lbl*
The Lord is my shepherd, F, S/T, org acc., 1774, Lbl*
The Lord is my shepherd, B , S, A, 2 female vv, org acc., 1834, Lbl*
This shall be my rest for ever, 3vv, 1800, Lbl*, Lcm*
Thou, O God, art praised in Sion, 4vv, 1824, Lcm*, in A. Pettet: Original Sacred Music (1825) [Eng. version of ‘Te decet hymnus’]
Thou shalt make me hear of joy, 3vv, c1775, Lbl*
Who can tell how oft he offendeth?, S, org acc., 1823, Lbl*

Hymn tunes and sacred songs:
Original Hymn Tunes Adapted to Every Metre in the Collection by the Rev. John Wesley (1828)
57 original hymns in The Psalmist (1835–42)

Individual pieces:
And now another day is done (I. Watts), S, unison S, org acc., c1775, GB-Lbl*
Awake my glory, harp and lute, S, org acc., 1827, Lcm*
Come, Lord, from above, 2 S, org acc., c1775, Lbl*
Eternal father of mankind, 2 S, org acc., 1799, Lcm*
Far above their noblest songs (C. Wesley (ii)), 4vv, c1792, Lbl*
Father, I know my end is nigh, 1v, org acc., Lbl*
Father of me and all mankind (C. Wesley (ii)), S, org acc., c1825, Lcm*
Gentle Jesus, meek and mild (C. Wesley (ii)), S, pf/org acc., 1808, Lbl, ed. R. Langley (1997)
God of almighty love (C. Wesley (ii)), S/T, org acc., c1775, Lbl*
Hark! In the wilderness a cry (W. Shirley), 3vv, org acc., c1775, Lbl*
He’s blest whose sins have pardon gain’d (‘Bristol’), S, org, acc., 1806, Lbl* (1808)
How are thy servants blest, O Lord (J. Addison), S, 3vv, orch, c1804, Lbl*
In dreary waste where horror dwells (C./J. Wesley), 3vv, org acc., c1775, Lbl
Let all that breathe Jehovah praise, S, org acc., c1828, Lcm*
Let earth and hell their powers employ, 1v, bc, c1773, Lbl*
Lord, if with thee part I bear, S, S, org acc., c1775, Lbl*
Meet and right it is to praise God, S, org acc., c1828, Lcm*
Might I in thy sight appear (C. Wesley), S/T, pf/org acc., 1807, Lbl*; ed. S.S. Wesley, The European Psalmist (1872); ed. in MB, xliii (1979)
Music as first by heav'n designed, S/T, org acc., c1775, Lbl*
O Jesus our King, 1v, org acc., 1777, Lbl*
O Lord, my rock (‘Hertford’), 1v, org acc., 1806, Lbl*
O ’tis like ointment on the head, 2vv, org acc., c1828, Lcm*
Praise God from whom all blessings flow (T. Ken), S/T, org acc., c1775, Lbl*
Praise the Father for his love, S/T, org acc., c1775, Lbl*
Shepherd of souls, with pitying eye (C./J. Wesley), S/T, org acc., c1775, Lbl*
Shout, sons of heaven, your voices raise, 2 S, 2 female vv, org acc., 1834, Lbl*
Sweet were the sounds of heavenly love, 2 S, unison S, org acc., c1835, Lbl*
The sacred minstrel plays and sings, S/T, org acc., c1775, Lbl*
The supremely good, supremely great, S/T, org acc., 1807, Lbl*
Thou, Jesu, art our King (J. Wesley, after J. Scheffler), 4vv, 1798, Lbl*, Lcm*
Thus saith the Lord (C./J. Wesley), S/T, org acc., c1825, Lcm*
Thy royal seat, O Lord, S/T, org acc., Lcm*
To God the Father, God the Son, 3vv, 1774, Lbl*
To thee great Author of all good, SS, org acc., c1775, Lbl*
We sing the wise, the gracious plan (‘Hooke’), in J. Major: A Collection of Sacred Music (c1824)
What hymns, O Lord, of grateful joy (Christmas Hymn), S, unison S, org acc., c1835, Lbl*
What tho’ my frail eyelids refuse (‘Protecting Love’), S, org acc., 1807, Lcm*
When shall the poor, the child of grief, S, org acc., 1807, Lbl*
With pleasure I obey, S, org acc., c1775, Lbl*
Who is the trembling sinner (C. Wesley (ii)), S/T, pf/org acc., 1821, Lcm*, ed. S.S. Wesley, The European Psalmist (1872)
Many separate tunes and chants, Lbl, Lcm

Instrumental:

Orch.:
3 ovs., GB-Lbl*: G, 1775, D, 1778, C, 1780
4 syms., Lbl*: D, 1784, ed. R. Platt (1976), E , 1784, A, c1784, B , 1802, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. E, iii (New York, 1983)
2 hpd concs., c1774, Lbl*: G, F
3 org concs.: A, 1787, D, 1800, rev. 1809, Lbl*; C, 1814, rev. 1816, private collection*, Lbl*
8 vn concs., Lbl*: C, 1779, A, ?1780, D, 1781, E , c1781, E, 1782, B , 1782, G, 1783, B , 1785
Sinfonia obbligato, vn, org, vc, D, 1781, Lbl*, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. E, iii (New York, 1983)

Chbr.:
Str Qt, C, 1779, GB-Lbl*;
Str Qt, G, c1779, Lbl*;
Str Qt, E , ?c1825, Lbl, ed. F. Routh (1984)
Fugue on a theme from Haydn’s Creation, B , 1800, Lbl*;
Minuet in Haydn's Manner, F, 1800, Lbl*;
Minuet and Trio, c, 1807, Lbl*, Lcm*;

Trios:
G, 2 vn, b, ?1774, Lbl*;
3 for 2 vn, b: C, c1775, ‘Catherine Hill’, 1776, ‘Warwicks Bench’, 1776, all Lbl*;
Fugue, B , 3 ?str insts, c1780, Lbl*;
A, ob, vn, vc, ?c1780, Lbl*;
D, 3 pf, 1811, Lbl*;
F, 2 fl, pf, 1826, Lbl (c1830);
Quodlibet, 3 insts, Lbl;
Trio, 3 insts, Lbl;
Fantasia, 3 insts, Lbl

Sonatas:
G, vn, b, ?1774, Lbl;
F, vn, hpd, ?1775, Lbl;
E , vn, b, 1778, Lbl;
A, vn, b, 1778, Lbl;
2 Sonatas, G, C, pf/hpd, vn, op.2 (c1786);
Duet for Solomon, F, vn, pf, 1797, Lbl*;
3 Sonatas, D, A, B , pf/hpd, Mr*
March, D, 2 ob, 2 hn, 2 bn, serpent, 1777, Lbl (c1880);
Glee, 4 vn, Lbl;
Duos, 2 vn, Lbl, Mr

Organ:
published
12 Voluntaries, op.6 (1802–17): D, C, c, G, D, C, E , D, g, F, A, F; no.9, g, US-Wc*, no.10, F, GB-Lbl*; all ed. F. Routh (1982–3), G. Atkinson (2000)
Duet in 3 Movements, C, 1812, Lbl* (1836); ed. W. Emery (1964)
12 [recte 13] Short Pieces with a Voluntary Added (1816), Lcm*: G, G, G, a, a, a, F, F, F, D, D, D, D, d; ed. in Tallis to Wesley, vii (1967)
Variations on ‘God Save the King’, Lcm*, in Beauties for the Organ, i (1820)
Variations on ‘Rule Britannia’, Lcm*, in Beauties for the Organ, i (1820)
3 Voluntaries, ded. J. Harding, bk 1 (c1824): D, F, D
3 Voluntaries, ded. J. Harding, bk 2 (c1824): e, C, B
A Voluntary, ded. W. Linley, g (c1825)
A Short and Familiar Voluntary, A (1827)
2 Preludes and Fugues, ded. T. Adams, c, 1826, Lcm, G (1838)
A Voluntary, ded. H.J. Gauntlett, G (c1827)
A Voluntary, ded. W. Drummer, D (1828)
A Voluntary, ded. T. Attwood, B , 1829, Lcm (1830)
6 Introductory Movements and a Loud Voluntary with Introduction and Fugue, D, E, F, A, C, e, D, Lbl (1831)
6 Voluntaries for the Use of Young Organists, F, A, G, B , D, C, op.36 (c1831)
6 Short Voluntaries with Introductions for Young Organists, D, B , F, F, E , C, c1834, Lcm (c1837)
Fugue, ded. Mendelssohn, b, 1837, Lbl, Lcm* (1837); ed. in, Tallis to Wesley, xiv (1962)

Unpublished:
12 voluntaries: C, 1 movt, c1774, Lbl*; D, B , C, 1817, Lbl*; D, A, D, D, C, D, F, c1836, Lbl*; B , Lbl
Preludes throughout the octave, 1797, Lbl, Cfm
4 short preludes, ?1825, Lbl: C, G, D, A; prelude, G, c1833, Lbl*
Introduction to Bach's ‘St Anne’ fugue, c, 4 hands, 1812, Lbl*, Lcm*
3 introductions and fugues, Lbl: G, G, c1833, d, c1833 [fugue after Mozart's Requiem]
12 fugues, Lbl*: B , D, d, G, 1774; C, B , C, D, D, 1800; G, c1833; D, C, c1836
Many other miscellaneous pieces, Lbl*, Lcm*

Other keyboard:
published
in LPS, viii (1984)
8 Sonatas [op.1] (1777): B , D, F, C, A, E, †G, E
3 Sonatas, op.3 (?1789): C, F, D
12 Sonatinas, op.4 (1799): C, F, D, B , D, A, E , B , F, G, g, E
4 Sonatas and 2 Duets, op.5 (1801): A, B , D, E , F, D
March, 4 hands (c1807)
†Sonata in which is Introduced a Fugue on a Subject of Mr. Salomon, d (1808)
Sonata ‘The Siege of Badajoz’, D (1812)
The Sky Rocket, a Jubilee Waltz (1814)
Cobourg Waltz (1816)
Hornpipe and Variations from a Favorite Organ Concerto, D (1820)
Fugue, ded. J.B. Logier, D, 1825, private collection* (1828)
Grand Coronation March (1837)
5 variation sets: The Bay of Biscay (1813), Sweet Enslaver (1816), Scots wha hae wi' Wallace bled (1824), A Favorite Italian Air, Lbl*, Mr* (1827), Jessy of Dunblane, c1830–34, Dorking, Royal School of Church Music* (c1837)
14 rondos: Old Towler (c1795), Le melange (1800), Off she goes (c1802), A Favourite Polish Air (1808), Will Putty (?1809), †Widow Waddle, Lbl (c1810), Jacky Horner (c1810), †The Deserter's Meditations (1812), †A Christmas Carol (1814), †Moll Pately (1815), Bellissima signora (c1815), Kitty Alone and I (An Old English Air), Lbl (1830), I attempt from love’s sickness to fly (Purcell), 1830, Lbl* (c1830) Polacca, Lbl (c1880)

Unpublished:
Andante, D, and Presto, G, 4 hands, 1791, Lbl [on operatic themes]
Duet, G, 4 hands, 1791, Lbl
War Song, 1814, Lbl
The Duke of Wellington's Return, C, 1816, Lbl
8 pieces, 4 hands, c1831, Lbl: D, G, F, A, G, B , B , G
Sonata, G, 4 hands, 1832, Lbl
3 Variations on God Save the King, D, 4 hands, 1834, Lbl, Lcm
6 sonatas, G, g, B , G, F, 1774, Lbl; C, 1813–31, Lbl* (c1880)
5 rondos: del Signor Sporini, F, 1833, Lcm; [untitled], A , c1836, Lbl*; Drops of Brandy, 1837, Lbl*; A frog he would a-wooing go, Lbl*; The Lass of Richmond Hill, 1837, Lbl
3 variation sets: Happy were the days, c1800, Lbl; Le diable en quatre, 1801, Lcm; College Hornpipe, c1836, Lbl
Many other miscellaneous pieces, Lbl*, Lcm*

Editions and arrangements:
(selective list)
G.F. Pinto: 4 Canzonets and a Sonata [recte 2 sonatas] (London, 1807), collab. J. Woelfl
J.S. Bach: 6 Trio Sonatas bwv525–30 [org], adapted for pf 3 hands (London, 1809), collab. C.F. Horn
J.S. Bach: Das wohtemperirte Clavier (London, 1810–13), collab. Horn
G.F. Handel: 3 Hymns [in GB-Cfm], Lcm (London, 1826); ed. D. Burrows (1987)
Other Bach works, Lcm, US-NYp*; Handel duets and arias, GB-Lbl*, Lcm*

Literatura:

Lectures on music, GB-Lbl
An Exploration of the Gregorian Chant, Lbl
Reminiscences, 1836, Lbl
Letters (principal collections only): Cfm, Lbl, Lcm, Mr, US-ATu
E. Wesley, ed.: Letters of Samuel Wesley to Mr Jacobs (London, 1875); facs. repr. as The Wesley Bach Letters (London, 1988)
P.J. Olleson, ed.: The Letters of Samuel Wesley: Professional and Social Correspondence, 1797–1837 (Oxford, forthcoming)

Font: En català: Samuel Wesley (1766-1837) En castellano: No disponible In english: Samuel Wesley (1766-1837) Altres: Samuel Wesley (1766-1837) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Wesley's reputation in his lifetime was chiefly as an organist. He was particularly noted for his improvisations, the brilliance and originality of which are recorded in a number of rapturous first-hand accounts. According to his obituary in The Times, ‘his resources were boundless, and if called upon to extemporize for half-a-dozen times during the evening, each fantasia was new, fresh, and perfectly unlike the others’. Edward Hodges, hearing him play at Bristol in October 1829, described his performance as ‘truly astounding … the most wonderful I ever heard, more even than I had before been capable of conceiving; the flow of melody, the stream of harmony, was so complete, so unbroken, so easy, and yet so highly wrought that I was altogether knocked off my stilts’. Wesley's music reflects the wide range of influences to which he was exposed during his early years: the ‘ancient’ style of Corelli, Handel and other late Baroque composers heard during his childhood, the more ‘modern’ style of J.C. Bach and C.F. Abel, which he encountered after the move to London, and Gregorian chant and the idioms of continental Roman Catholic church music, which he heard at the embassy chapels. To these were added at various later stages the Haydn of the London symphonies and The Creation, and as much of the music of J.S. Bach as was available: the keyboard works, the solo and accompanied violin sonatas, and the Credo of the B minor Mass. 

A large proportion of Wesley's instrumental music dates from the early 1780s, a particularly prolific period when the family concerts provided a regular outlet for new compositions of all kinds. Apart from the later organ concertos, his one mature orchestral composition is the splendid Symphony in B  of 1802, written for an unsuccessful concert series and apparently never subsequently performed in his lifetime. It is an ambitious and wholly original work, which in the richness of its wind scoring and its well-integrated use of counterpoint nonetheless shows how much Wesley had learnt from the London symphonies of Haydn. The Overture in E formerly ascribed to him is now thought to be by his son Samuel Sebastian. Given Wesley's fame as a keyboard player, it is not surprising that keyboard music should form an important part of his output, and the largest category of his music published in his lifetime. Despite a good deal of recent publishing activity, however, only a small proportion of his keyboard music is available in modern editions. In the organ music, Wesley's grand manner is heard at its best in the op.6 voluntaries, while a more intimate and miniaturist side to his musical character is apparent in the Twelve Short Pieces. The piano music, written for a burgeoning domestic market, divides into two categories: unashamedly opportunistic potboilers such as the battle-piece The Siege of Badajoz and the jubilee waltz The Sky Rocket on the one hand, and more serious and substantial works such as the Sonata in D minor and many of the rondos and variation sets on the other.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Milton Keynes Chamber Orchestra; Hilary Davan Wetton
RECICLASSICAT: WESLEY, Samuel (1776-1837)
AMAZON: WESLEY, S. - Symphonies
SPOTIFY: WESLEY, S. - Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

NEUBAUER, Franz Christoph (c.1760-1795) - Stabat Mater (1781)

WEINRAUCH, Ernestus (1730-1793) - Grosse Messe (c.1780)

$
0
0
Bernardo Bellotto, called Canaletto - Vienna, Dominican Church (1760)
Obra de Bernardo Bellotto (1721-1780), pintor italià (1)


- Recordatori d'Ernestus Weinrauch -
En el dia de la celebració del seu 286è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Bernardo Bellotto, o "Canaletto el jove" (Venezia, 30 de gener de 1721 - Warszawa, 17 d'octubre de 1780) va ser un pintor i gravador vedutista italià. Nebot de Canaletto, Bellotto va començar la seva formació artística als 15 anys al taller del seu oncle Giovanni Antonio Canal i no només va adoptar la seva especialitat, la pintura de veduta, sinó també el seu estil i fins i tot el nom Canaletto. Com el seu oncle, va viure a Venècia fins al 1742, data en què es va traslladar a Roma i potser també a la Toscana. Va treballar en diferents llocs d'Itàlia, a Llombardia i a Torí abans de viatjar a Anglaterra el 1746. Un any després va ser rebut a Dresden per l'aleshores Príncep Elector Frederic August II el Fort, que va mostrar un viu interès per la seva obra. A Viena va treballar per a María Teresa I i l'aristocràcia austríaca, passant per Munich, i retornant el 1762 a Dresden, on després de perdre el seu lloc a la cort, va treballar com a professor de perspectiva a l'acadèmia fundada el 1764. Bellotto no es va establir definitivament fins el 1768, any en què va ser nomenat pintor de la cort d'Estanislau II Poniatowski a Varsòvia. L'estreta col·laboració entre oncle i nebot fan difícil la delimitació entre les obres de joventut d'un i les de maduresa de l'altre. Les obres personals Bellotto es va diferenciar de les de Canaletto per un cromatisme més fred, per un predomini del clarobscur i per una realista precisió topogràfica. Les seves obres principals, com les 14 vedute de Dresden i la Vista de Varsòvia, van mostrar una qualitat semblant a les del seu oncle. Les seves vistes de capitals europees van constituir, per la seva precisió i fidelitat a l'original, una important font històrica, fins el punt que es van utilitzar per a la reconstrucció d'edificis històrics de Dresden i Varsòvia que havien patit danys durant la Segona Guerra Mundial. Va morir a Vàrsovia l'octubre de 1780.




Parlem de Música...

Ernestus [Faustinus] Weinrauch (Donauwörth, 17 d'octubre de 1730 - Zwiefalten, 9 d'abril de 1793) va ser un organista i compositor alemany. Fill d'artesans, el 1748 va entrar al Monestir Benedictí de Zwiefalten on va rebre formació teològica i musical. Allà hi va servir durant 30 anys com a organista, Regens chori i a vegades com a sotsprior. Com a compositor va escriure gran quantitat de música religiosa entre la que va destacar la passió Die Geisslung, l'oratori Kain und Abel i nombroses misses i rèquiems. I tot i que la majoria de les seves obres van romandre en manuscrit es van localitzar còpies dels seus treballs en diverses zones d'Alemanya. Va treballar com a professor amb alumnes com Konrad Back, Conradin Kreutzer i J.L. Schubaur. Va morir a Zwiefalten l'abril de 1793.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Ernestus Weinrauch (1730-1793) - Altres: Ernestus Weinrauch (1730-1793)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Ernestus Weinrauch, sotsprior i membre de la capella musical del Monestir Benedictí de Zwiefalten, va ser un dels millors testimonis per entendre el poder de la música ja que nombroses congregacions religioses van cercar l'excel·lència en aquest sentit per estendre la seva influència. I així va ser en una àmplia regió geogràfica que avui situaríem al Sud d'Alemanya en un paisatge de mosaics agroforestals on la música religiosa hi va viure una edat d'or en els segles XVII i especialment XVIII i fins a la desintegració de l'Imperi Romanogermànic i la posterior secularització de 1806. Abans no obstant, Weinrauch, conegut per la seva destresa en el contrapunt i també com a organista i compositor, va llegar un repertori íntegrament religiós amb oratoris, misses i rèquiems com a material més important. De fet, va ser a partir del 1760 quan va iniciar la seva labor com a mestre de capella i del cor del Monestir i quan va compondre la majoria de les seves obres, entre elles, aquesta Grosse Messe en Do major per a solistes, cor i gran orquestra de data desconeguda però probablement situada a l'entorn del 1780. Propera a la filosofia de Johann Michael Haydn (escoltar aquí), autor amb qui es va emmirallar per estil i per proximitat, l'extensió de la missa la converteix en una obra solemne i monumental. I si bé el seu repertori no es va publicar ni imprimir el cert és que s'han trobat còpies de moltes de les seves partitures arreu fet que demostra, i més enllà del que avui certificarem, que el seu nom va ser àmpliament conegut i admirat, sent sol·licitat com a professor per alumnes provinents d'arreu d'Alemanya, entre ells, pel famós Conradin Kreutzer (escoltar aquí). Pel que fa a la missa, introduïda instrumentalment amb el Kyrie abans de l'entrada d'un cor solemne, presenta un esplèndid ventall de possibilitats de les que destacaria l'ús de la instrumentació i de les diferents veus de l'orquestra mostrant un domini acadèmic i precís del llenguatge orquestral. L'edició on la trobarem és superba en totes direccions i ho és evidentment per la combinació de qualitat i repertori, en el cas d'avui, meravellós i insuperable!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Annette Ruoff (soprano); Birgit Huber (alto); Hans-Jürgen Schöpflin (tenor); Reinhard Hagen (bass); Matthias Eisenberg (orgue); Chor der Uni Tübingen; SWR Sinfonieorchester; Alexander Sumski (conductor)
JPC: Ernest Weinrauch: Große Messe
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ZIPOLI, Domenico (1688-1726) - Sonate d’intavolatura (1716)

$
0
0
Antiveduto Grammatica - S. Cecilia, XVI-XVII sec
Obra d'Antiveduto Grammatica (1571-1626), pintor italià (1)


- Recordatori de Domenico Zipoli -
En el dia de la celebració del seu 328è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Antiveduto Grammatica (Siena, 1571 - Roma, 1626) va ser un pintor italià i un dels precursors de l'estil Barroc. Segons Giovanni Baglione, el curiós nom de l'artista ‘Antiveduto’ (vist abans d'hora en un sentit de profecia) li va ser donat pel seu pare, qui havia tingut una premonició del seu naixement mentre viatjava de la seva Siena natal cap a Roma, ciutat on el seu fill va ser batejat i on va créixer i va desenvolupar la seva carrera. Es va formar amb Giovanni Domenico Angelini, qui el va educar en artesania a petita escala i principalment sobre coure. No obstant i ben aviat es va guanyar el títol de 'Gran Capocciante' degut a l’especialització en la pintura de caps d'homes cèlebres. A partir del 1591 es va independitzar com a artista. El 1593 va ingressar a l'Accademia di San Luca des d’on va promocionar el seu nom fins assolir el mecenatge dels cardenals Federico Borromeo i Francesco María del Monte. No obstant i després d’assolir la condició de ‘príncep’ de l’Acadèmia, fou destituït per una disputa amb el seu col·lega Tommaso Salini. Aquell any va entrar en contacte breument amb Caravaggio, amb qui probablement va col·laborar abans de morir a Roma el 1626.

Font: En català: No disponible En castellano: Antiveduto Grammatica (1571-1626) In english: Antiveduto Grammatica (1571-1626) - Altres: Antiveduto Grammatica (1571-1626) 



Parlem de Música...

Domenico Zipoli (Prato, 17 d'octubre de 1688 - Córdoba, 2 de gener de 1726) va ser un compositor italià, considerat el músic més famós de l'Amèrica colonial i un dels més destacats de les missions jesuítiques al continent. A partir del 1707 va estudiar a Florència, probablement amb Giovanni Maria Casini, sota el patronat de Cosme de Médicis, Gran Duc de Toscana. Durant un breu període, va estudiar a Nàpols amb Alessandro Scarlatti, per traslladar-se després a Bolonya, on va treballar a les ordres del pare Felipe Lavinio Vannucci. El 1709 va completar la seva formació musical amb Bernardo Pasquini a Roma per poc temps, fins a la mort d'aquest últim. Després va romandre a la ciutat, on va ocupar diversos càrrecs, el més important dels quals va ser com a organista de la Chiesa del Gesú. Durant els primers mesos de 1716, Zipoli va viatjar a Sevilla, on va ingressar directament a la Província jesuítica del Paraguai l'1 de juliol i va començar el seu noviciat. Es va traslladar a Sud-Amèrica durant l'any següent, establint-se a Córdoba. Allà va completar els seus estudis en teologia i filosofia, com a preparació per a ser ordenat sacerdot. Degut a què la seu bisbal de Córdoba es trobava vacant, la cerimònia mai es va realitzar. Va morir el gener de 1726 a causa d'una malaltia infecciosa d'origen desconegut.

OBRA:

Vocal religiosa:

Oratorios:
only librettos extant
Sara in Egitto (D. Canavese), Florence, Compagnia di S Marco, 1708, collab. others
S Antonio di Padova (C. Uslenghi), Rome, Oratorio della Chiesa Nuova, 1712
S Caterina vergine, e martire (G.B. Grappelli), Rome, Oratorio S Girolamo della Carità, 1714

Sacred Latin:
Missa, SAT, 2 vn, org, bc, Sucre, Archivo Nacional, Música 1208 [?pasticcio, copied 1784]; contains concordances with a Missa brevis (ky and Gl) and Misa de San Ignacio (Cr and San), both Concepción, The Apostolic Vicariate of Ñuflo de Chávez, Bolivia
Messa concertata, 8vv, insts, lost, mentioned by G.B. Martini, see MGG1
Ave maris stella, S, vn, bc (odd verses), SAT, vn, bc (even verses);
Beatus vir, S, SAT, 2 vn, bc;
Confitebor tibi Domine, A, SAT, 2 vn, bc;
Deus ad adjutorium, SAT, 2 vn, bc;
Deus ad adjutorium, S, T, SATB, vn, bc;
Dixit Dominus, S, T, SATB, vn, bc;
Laudate Dominum omnes gentes, SATT, vn, bc: all Concepción, The Apostolic Vicariate of Ñuflo de Chávez, Bolivia
Letania, Tantum ergo, see Claro

Cants.:
Dell’offese a vendicarmi chiamo all’armi, Bar, bc, D-Bsb;
Mia bella Irene, S, bc, GB-Lcm

Instrumental:

Sonate d’intavolatura, org, hpd, parte prima (?Rome, 1716; 2/c1722 as A Third Collection of Toccates, Vollentarys and Fugues … with particular Great Pieces for the Church), parte seconda (?Rome, 1716; 2/1725 as Six Suits of Italian Lessons … with great Variety of Passages and Variations, hpd/spinet, op.1); ed. in I classici della musica italiana, xxxvi (Milan, 1919); ed. L.F. Tagliavini (Heidelberg, 1959)
Sonata, vn, bc, D-Dl; ed. in Erikson-Bloch
Retirada del emperador de los dominios de S[ua] S[antidad], kbd, Concepción, The Apostolic Vicariate of Ñuflo de Chávez, Bolivia; other works, kbd, org (incl. ?earlier versions of some in 1716 vol., ?autograph), I-MAC

Font: En català: No disponible En castellano: Domenico Zipoli (1688-1726) In english: Domenico Zipoli (1688-1726) Altres: Domenico Zipoli (1688-1726) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The charm and winsomeness of Zipoli’s 1716 keyboard works inspired their republication in London by Walsh and in Paris (1741; the harpsichord music only). The first part, for organ, consists of a brilliant prefatory toccata followed by five sets of short versos, each set ending with a canzona (of which much the most elaborate is the last in G minor), two elevations, a post-communion, an offertory and a folklike pastorale. The second part, for harpsichord, contains four short dance suites and two partitas (or variations). Zipoli moved freely between keys, timed his modulations exquisitely, never laboured an imitative point, made a virtue of concision, and wrote melodies instead of mere contrapuntal lines. His South American mass, copied at Potosí in 1784, closing with the ‘Osanna’, exhibits similar virtues. He was the most renowned Italian composer to go to the New World in colonial times and the most famous to have chosen the Jesuit order.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Carlo Guandalino (orgue)
SPOTIFY: ZIPOLI, D. - Complete Keyboard Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GOUNOD, Charles (1818-1893) - Suite concertante (1885)

$
0
0
Henri-Jules-Jean Geoffroy dit Géo - Qui casse les verres les paie (1881)
Obra d'Henri Jules Jean Geoffroy (1853-1924), pintor francès (1)


- Recordatori de Charles Gounod -
En el dia de la commemoració del seu 123è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Henri Jules Jean Geoffroy (Marennes, 1 de març de 1853 - París, 15 de desembre de 1924) va ser un pintor francès. Als 18 anys va començar a estudiar amb Eugene Levasseur abans d'entrar a l'Escola de Belles Arts de París on va rebre formació de Leon Joseph Bonnat i d'Eugene Adan. Allà es va especialitzar en temàtica de gènere i especialment en personatges infantils en situacions diverses treballant, en aquest sentit, com a il·lustrador de llibres i contes. Poc després va començar a rebre encàrrecs de les classes altes per tal que immortalitzés els seus fills motiu que el va ajudar a consolidar la seva carrera. Com a pintor va exposar al Saló de París durant molts anys rebent, fins i tot, una medalla de plata el 1886. Un any abans havia estat condecorat amb la Legió d'Honor pels seus mèrits patriòtics durant la Guerra Francoprussiana. Els darrers anys va continuar pintant fins el desembre de 1924, l'any de la seva mort a París.

Font: En català: Henri Jules Jean Geoffroy (1853-1924) En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Henri Jules Jean Geoffroy (1853-1924)



Parlem de Música...

Charles Gounod (Paris, 17 de juny de 1818 - Saint-Cloud, 17 d'octubre de 1893) va ser un organista i compositor francès. Després de la mort prematura del seu pare, Charles va rebre formació de la seva mare pianista. Més tard va entrar al Lycée Saint Louis on va mostrar ràpidament el seu talent. Als 13 anys va assistir a la representació de diverses òperes de Rossini i Mozart a París causant una gran impressió en el jove Gounod. A partir d'aquí va entrar al Conservatori de París on va rebre classes de teoria de Reicha i Lesseur i també de contrapunt i composició amb Halévy i Paer respectivament. El 1837 va compondre la seva primera obra, un Scherzo simfònic i la Cantata Fernand de 1839 el va fer mereixedor del Prix de Roma viatjant a Itàlia i més tard a Viena. Aquest viatge a Roma va determinar la seva posterior devoció per la música religiosa sent aquest gènere un dels més importants del seu repertori. El 1842 va tornar a París on va treballar com a mestre de cor a l'església de les Missions Extrangeres en un càrrec que va mantenir fins el 1846. Allà, tot i mostrar una profunda devoció religiosa, va decidir explorar el gènere teatral amb llibrets d'autors com Emile Augier, Jules Barbier i Michel Carré. De fet, entre els anys 1851 i 1881 va compondre una dotzena d'òperes, algunes d'elles amb gran èxit de públic i crítica. La Guerra Francoprussiana va provocar el seu exhili a Londres on hi va viure fins el 1875 i on va orientar la seva carrera vers la música religiosa escrivint el seu famós Ave Maria en base a una melodia de Bach. Gounod va viure els darrers anys a Saint-Cloud, ciutat on va morir l'octubre de 1893.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Sappho (1851)
La nonne sanglante (1854)
Le médecin malgré lui (1858)
Faust (1859)
Philémon et Baucis (1860)
La colombe (1860)
La reine de Saba (1862)
Mireille (1864)
Roméo et Juliette (1867)
Cinq-Mars (1877)
Polyeucte (1878)
Le tribut de Zamora (1881)

Secular partsongs:
Choeur de chasseurs, ‘Où sommes-nous?’ (1855);
Hymne à la France (A. Baralle) (?1856, 2/1879); L'enclume (E. Barateau) (1856);
Vive l'empereur (Lefranc), chant national (1856), also for 6vv [middle section, Prière, repubd as Tantum ergo (1883)];
La cigale et la fourmi (La Fontaine) (1856);
Le corbeau et le renard (La Fontaine) (1857);
Le retour des guerriers, in La musique populaire, i (1863);
La chasse, ‘Au fond des bois’ (1867): all TTBB, unacc., most repubd for 3 equal vv, pf ad lib
Le vin des gaulois et la danse de l'épée, légende bretonne, TTBB, unacc. (1854), arr. SATB, orch (1879/80) [as 4 grands choeurs no.4], arr. pf solo (1878); with new text Chant des compagnons (4 grands choeurs no.3), TTBB, orch/pf (by 1858), arr. SATB, orch (1859/60)
La nuit (Crèvecoeur), T, SATTBB, unacc. (1867, 2/1868 with pf acc.)
L'affût (A. de Ségur), TTBB, unacc./pf, in 12 choeurs et une cantate (1869)
Matinée dans la montagne (E. Tourneux), solo vv, SATB, pf, in 12 choeurs et une cantate (1869)
A la frontière (J. Frey), chant patriotique, solo vv, chorus, orch, Paris, Opéra, 8 Aug 1870, unpubd, F-Po
6 New Part Songs (London, 1872 or 1873): [1 Omnipotent Lord (J. Mason), sacred ps, SATB, pf]; 2 Little Celandine (Wordsworth), SATB, pf [pubd as solo duet (1872)]; 3 Gitanella (F.E. Ashley), SATB, pf; 4 Bright Star of Eve, 2 choruses SATB, pf; 5 My true love hath my heart (P. Sydney), SATB, pf [also pubd as solo song]; 6 Take me, Mother Earth (Mrs Jameson), SATB, pf
6 New Part Songs, 2nd ser. (London, 1872 or 1873): 1 The Farewell (T. Hood), TTBB, pf; 2 Go, lovely rose (E. Waller), SATB, pf; 3 The Bell (I. Bröchner), 2 choruses SATB, pf; 4 Far from my native mountains (Miss Horace Smith, after Gounod), SATB, pf [arr. from solo song Loin du pays]; [5 Adam could find no solid peace, SATB, pf]; 6 Le loup et l'agneau (La Fontaine, with Eng. trans.), TTBB, pf
En avant! (P. Deroulède), chanson militaire, solo vv, vv, pf 2/4 hands (1875), many arrs.
Cantate pour la fête du T-C Frère Libanos (Fr. A. Marie), SATB, pf (by 1876)
La liberté éclairant le monde! (E. Guiard), TTBB, orch (1876)
Le ruisseau (Quételard), solo v, 3 equal vv, unacc. (1883)
Les petits glaneurs (Quételard), 3 equal vv, unacc. (1883)

Duets:
Deux vieux amis (P. Véron), scène intime, T, Bar, pf (1856)
Les châteaux en Espagne (Véron), T, Bar, pf (1858)
Par une belle nuit (A. de Ségur), nocturne, S, A, pf (1870)
La siesta (Sp., anon.), S, S, pf (London, 1871)
The Message of the Breeze (F.T. Palgrave), S, S, pf (London, 1872) [sequel to La siesta; in Fr. (C. Ligny) as La chanson de la brise (1872)]
Little Celandine (Wordsworth), S, A, pf (London, 1872) (in Fr. (Ligny) as Fleur des bois (1872)]
Barcarola (It., G. Zaffira), S, Bar, pf (London, 1873)
Blessed is the man (Ps i), S, A, pf (London, 1873) (in Fr. (J. Barbier) as Bienheureux le coeur sincère (1875)]
Sous le feuillage (J. Barbier), duettino, S, A, pf (by 1876)
D'un coeur qui t'aime (from Racine: Athalie), S, A. pf (1882) [different from the choral setting]
Memorare (Lat., St Bernard), S, A, pf/org (1883)

Secular songs:
solo voice, piano unless otherwise stated
Joseph en Egypte, 1835, unpubd (F-Pn);
Où voulez-vous aller? (T. Gautier), barcarolle, v, pf, vn/vc/fl/hmn (1839);
Venez douces compagnes, by 1842, unpubd (F-Pn);
La fleur au papillon (Hugo), by 1842, unpubd;
Premier prélude de J.S. Bach (Lamartine: Vers sur un album) (1852), arr. vv, solo vn, orch (1856), originally for insts (1853), with text Ave Maria (1859);
6 mélodies (1855): 1 Le premier jour de mai (Passerat), 2 O ma belle rebelle (Baïf), 3 Aubade (Hugo), 4 Chant d'automne, 5 Le lever (Musset), 6 Venise (Musset), composed 1842;
Mon habit (Béranger) (1857);
Sérénade (Hugo), v, pf, hmn/vc ad lib (1857), numerous arrs.;
Chanson de printemps (E. Tourneux) (1860), arr. pf as 5e romance sans paroles (1866);
L'âme de la morte (Banville), mélodie (1860)
Le vallon (Lamartine), composed c1840–42 (1861);
Le juif errant (Béranger) (1861);
A une jeune grecque (P. Yraven, after Sappho and P. Collin), épitaphe (1862);
20 mélodies, 1er recueil (1863), incl. Les champs (Béranger), Seul (Lamartine: La pensée des morts), L'âme d'un ange (Banville), mélodie, Le soir (Lamartine) [composed c1840–42, arr. pf as 3e romance sans paroles (1861)];
Medjé (J. Barbier), chanson arabe (1865);
Solitude (Lamartine), mélodie (1865)
Stances: si la mort est le but (L. Bertin) (1866);
Crépuscule, mélodie (‘P. et M.’) (1866);
Tombez mes ailes! (E. Legouvé), romance (1866);
Au rossignol (Lamartine), harmonie poétique (1867);
Primavera (T. Gautier), mélodie (1867);
Au printemps (Barbier), mélodie (1868);
Donne-moi cette fleur (L. Gozlan) (1868);
Ce que je suis sans toi (L. de Peyre) (1868);
Hymne à la nuit (Barbier) (1868);
Chant d'amour (Lamartine), orch, 1868, unpubd;
A une jeune fille (E. Augier) (1869);
Envoi de fleurs (Augier) (1869);
A une bourse (Augier), confidence (1869)
Départ (Augier), scène (1869);
Boire à l'ombre (Augier) (1869);
Hommage à Madame la comtesse Herminie de Léautard (Mme Baëlen) (1869);
Je ne puis espérer (A. Delpit), mélodie dramatique (1870);
Absence (Ségur), mélodie (1870);
Mignon (L. Gallet, after Goethe), mélodie (1871);
Le souvenir (J. Collin), mélodie (1871);
La pâquerette (Dumas fils), chanson (1871);
Beware (Longfellow) (London, 1871);
Bolero (J. Barbier; Eng. trans. B. Kelt) (London, 1871);
Sweet baby sleep (G. Wither), lullaby (London, 1871);
The sea hath its pearls, v, pf, hmn/vn ad lib (London, 1871)
Oh! that we two were maying (C. Kingsley), v, pf, hmn and va ad lib (London, 1871);
Queen of Love (F.T. Palgrave) (London and New York, 1871);
The fountain mingles with the river (Shelley) (London, 1871);
It is not always May (Longfellow) (London, 1871);
Woe's me (Campbell) (London, 1871);
Good Night (Shelley) (London, 1871);
There is dew (T. Hood) (London, 1871);
20 mélodies, 3e recueil (1872), incl. A toi, mon coeur (Barbier), Aimons-nous (Barbier), Prends garde (Barbier), Sur la montagne (Barbier), Chanter et souffrir (A. Delpit), Rêverie (Barbier)
Chanson d'avril: sérénade du passant (F. Coppée) (1872);
The Worker (F. Weatherly) (London, 1872), also orchd;
Ma belle amie est morte (Gautier), lamento (1872) [same text as Chanson du pêcheur];
Oh! dille tu! (G. Zaffira), madrigale (London, 1872);
Perche piangi? (C. Pavesi) (London and New York, 1872);
Passed away (E. Saunders) (London, 1872);
Oh! Happy Home (E. Maitland) (London, 1872), also orchd; Maid of Athens (Byron) (London, 1872)
Biondina (Zaffira), poemetto lirici [song cycle] (London, 1872); prol, Da qualche tempo, 1 Biondina bella, 2 Sotto un cappello rosa, 3 Le labbra ella compose, 4 E stati alquanto, 5 Ho messo nuove corde, 6 Se come io son poeta, 7 Siam iti l'altro giorno, 8 E le campane hanno suonato, 9 Ell'è malata, 10 Jer fu mandata, 11 L'ho compagnata, [12 Ho sempre nel orecchio and Epilogue not composed];
Quanti mai (Metastasio) (London, 1872);
Le pays bienheureux: question d'enfant (Gounod, after Mrs Hemans: The Better Land) (1872);
Heureux sera le jour (Ronsard) (1872);
Si vous n'ouvrez votre fenêtre (Dumas fils) (1872);
La fauvette (Millevoye), chanson, (1872);
If thou art sleeping (Longfellow) (London, 1873)
Loin du pays (Gounod), mélodie (London, 1873), also arr. vv;
Peacefully Slumber, lullaby (London, 1873), arr. vn, pf as Berceuse (1875);
Roy's Wife of Aldivalloch (folksong arr.) (London, 1873);
Chidiock Tichborne (old ballad) (London, 1873);
Welcome to Skye (old Jacobite song) (London, 1873);
Ilala: stances à la mémoire de Livingston (Lord Houghton) (London, 1873), also orchd;
Parlez pour moi (Barbier), romance (1875);
Le memorare du soldat, prière, Bar solo, orch, vv ad lib (1875)
A une soeur (O. Pradère), romance (1875);
A la brise (Aura gentil che mormori) (Fr. trans. Barbier) (1875);
Mon amour a mon coeur (Barbier), mélodie (1875);
Viens, les gazons sont verts (Barbier), chanson (1875);
Les lilas blancs (P. Bourguignat), valse chantée (1876);
When in the early morning (E. Maitland), (London, 1876);
Le banc de pierre (P. de Choudens) (1876);
Ma fille, souviens-toi (Louise Marie B.), mélodie (1876);
Prière (Sully-Prudhomme) (1876);
Compliment (Dumas fils) (1876);
L'absent (Gounod), mélodie (1877)
My daddy is a cankered carl (old Scots song) (London, 1877);
20 mélodies, 4e recueil (1877): Le départ du mousse (P. Barbier), barcarolle, and several of the above; Vive la France (P. Déroulède), chant patriotique (1878), also with vv ad lib;
Mélancolie (Coppée), rêverie in Gil-Blas (1880), also separately (1881);
Ring out, wild bells (Tennyson, In memoriam) (London, 1880);
A Cécile (G. Dubuffe), mélodie (1881);
Réponse de Medjé (M. Barbier), mélodie (1882);
Chant des sauveteurs bretons (A. Ségalas) (1882); Pauvre Braga (G. Nadaud) (1882); Elle sait! (G. Boyer) (1882); Les deux pigeons (La Fontaine) (1883)
La chanson de la glu (J. Richepin) (1883);
Dernières volontés (L. Veuillot) (1883);
Vaguons sur les flots, barcarolle (1884);
Blessures (H. Taupin) (1885);
Voix d'Alsace-Lorraine (R. Rousseil) (1885);
The Arrow and the Song (Longfellow) (London, 1885);
Le temps des roses (C. Roy) (1886);
Vincenette (P. Barbier), chanson provençale (1887);
Passiflora (J. de Chambrun) (1888);
A la nuit (Gounod) (1891);
Tout l'univers obéit a l'amour (La Fontaine) (1893);
L'aveu (J. Rameau) (1894) [Gounod's last mélodie];
Chanson printanière (J. Barbier) (1895);
La chanson du pêcheur (Gautier), composed 1841 (1895) [2nd setting of text as Ma bella amie est morte (1872)];
Soir d'automne (Gounod) (1896)

Children's songs and partsongs:
for equal voices, unaccompanied unless otherwise stated
*later published for solo voice, piano
La prière et l'étude, ou L'emploi de la journée (C. Turpin), 3–4vv (?1853–5): L'arithméthique, La musique, La récréation, La géographie, L'écriture, La lecture, La grammaire, Le dessin, L'histoire de France, L'histoire sainte, La prière du matin, La prière du soir, Reine des cieux, L'action de grâce, Le catéchisme, Le bénédicité, L'angélus
Paraissez, roi des rois, chant de prix, 3vv (1854);
Les pauvres du bon Dieu, 3vv (1854);
*Le temps qui fuit et qui s’envole, 3vv (1855);
*Les vacances (L. Bigorie), 3vv (?1855);
*La distribution des prix, 3vv (1855);
Le jour des prix (E. Scribe), 3vv (?1855);
Un rêve (M. Spenner), 4vv (1855);
*Le nid (A. Quételard), 3vv, pf (?1855);
Les couronnes (E. Plouvier), choeurs composés pour distributions de prix, 2vv, pf/unacc. (1856, 2/1886): 1 Le travail béni, 2 La fête des couronnes, 3 Dieu partout; Cantate pour jeunes filles (pour la distribution des prix) (Turpin), 3vv, pf (1856)
Fêtes des écoles (A. Lefevre), 3–4vv (1856);
Livrons nos coeurs à l'espérance, 3vv (1856);
Aux amis de l'enfance (n.d.);
*Le rosier blanc (Spenner), 3vv (1857);
*Bonjour, bon soir (Spenner), 3vv (1857);
*L'ange gardien (A Quételard), 4vv (1858);
*Patte de velours (Spenner), 3vv (1858);
*La jeune fille et la fauvette (E. de la Chauvinière), 1v, pf (1860), also for 3vv; Enfants au doux visage (La Chauvinière), 1v, pf (1868);
Le mois de Marie, cantique, 1v/unison vv, pf/org (1868) [also pubd as Prière à la vièrge];
La charité (La Chauvinière), 3vv (?1883)

Vocal religiosa:

Masses:
Messe à grand orchestre, 1839, unpubd
Messe à grand orchestre, a–E , A, T, TTB, 1841, unpubd (F-Pn)
Requiem à grand orchestre, 1842, unpubd
Messe, unacc., 1843, unpubd
Messe, C, TTB, org, 1845, unpubd (F-Po)
Messe brève et salut, c–E , TTBB, unacc., op.1 (1846)
Messe, c–C, TTB, 2 S ad lib, unacc. (1853, 2/1853 as Messe aux Orphéonistes, 4/1863 as Messe no.1 aux Orphéonistes, with org ad lib)
Messe solennelle de Sainte Cécile, G, S, T, B, SATB, orch, org (1855), vs with new 2nd Offertory (London, 1874)
Messe, G–C, TTBB, org ad lib (1862 as 2ème messe pour les sociétés chorales; 1882 for 3 equal vv, org ad lib as Messe no.3 aux communautés réligieuses 1893 for S, A, T, B, SATB, org as Messe no.6 aux cathédrales)
Messe brève, C, T, T, B, TBB, org (1871, 2/1892 as Messe brève no.5 aux séminaires)
Messe brève, pour les morts (Requiem), F, solo vv, double chorus SATB, orch, vs (London, 1873)
Missa angeli custodes, C, S, A, T, B, SATB, org (London, 1873)
Messe du Sacré-Coeur de Jésus, C, S, A, T, B, SATB, orch, vs (1876)
Messe, C, 2 equal vv, org/hmn (1877; c1890 as Messe brève no.7 aux chapelles, solo vv, SATB, org/pf)
Messe funèbre, F, SATB, org ad lib (1883) [arr. from Gounod's music by J. Dormois]
Messe solennelle no.3 de Pâques, E , SATB, orch, vs (London, 1883)
Messe à la mémoire de Jeanne d'Arc précédée d'un prélude avec fanfare sur l'entrée dans la cathédrale de Rheims, F, S, A, T, B, SATB, org (1887) [Prélude, SATB, 8 tpt, 3 trbn, org]
Messe solennelle no.4 sur l'intonation de la liturgie catholique, g–G, SATB, org, for beatification of J.B. de La Salle (1888) [preceded by a TeD]
Messe de St Jean, d'après le chant grégorien, C, SATB, org (1895)
Messe dite de Clovis, d'après le chant grégorien, C, SATB, org (1895)
Requiem, C (S, A, T, B, vv, pf)/(S, A, T, B, pf/org)/(2 equal vv, pf/org) (1895) [Gounod's last work, arr. and ed. H. Busser]

Latin liturgical:
unaccompanied unless otherwise stated
TeD, 2 choruses SSTTB, 1841, unpubd;
Offices de la Semaine Sainte sur la psalmodie rhythmée de l'Epistolier parisien, op.2 (1847);
Domine salvum fac, C, 3 equal vv (1853);
Ave verum, C, 3 equal vv (1854);
Sancta Maria, A , 4vv (1854);
Ecce panis, F, SATB (by 1856);
O salutaris, 4vv (1855);
Regina coeli, A , 5vv (1855);
Ave verum, 4vv (by 1856);
Virgo singularis, a, 4 equal vv (by 1856);
Ave verum, 5vv (by 1856);
Sancta Maria, 2vv (by 1856);
O salutaris, 4vv (by 1856);
Ave regina, C, 4 equal vv (by 1856);
Da pacem, G, 2 equal vv (by 1856);
Da pacem, F, STB (by 1856);
Pater noster, G, SATB (by 1856);
O salutaris, 4vv (1856)
Inviolata, C, 4 equal vv (1856);
Regina coeli, B , 2 equal vv, pf/org (1856);
Laudate Dominum, C, 2 equal vv, pf/org, db (1856);
Ave verum, B , S/T solo, pf/org (1856);
Ave verum, e, B/A solo, org (1856, 2/1863);
O salutaris (4 motets solennels no.1), A , Mez/T, SATB (orch, org)/org (1856, 2/1864);
Inviolata, 2 equal vv, in La maîtrise, iii (1859–60) [possibly arr. from the earlier setting];
Ave verum, C, 2 S, in La maîtrise, iv (1860–61);
Ave verum, C, 4 equal vv (1863)
Ave verum (4 motets solennels no.2), E , SATB, orch/org (1863);
Ave verum (4 motets solennels no.3), C, S/T, SATB, orch/org (1864);
Veni Creator Spiritus, G, TTBB, unacc. (1864);
O salutaris (4 motets solennels no.4), E , T/S, Bar/Mez ad lib, org, hp, hns, vc, db (1866);
Ave regina coelorum, A , S, T, org (1866), with text Ave Maria (1883);
Adoro te supplex, F, SSTTBB (by 1867);
3 jolis motets faciles, 2 equal vv, org ad lib (1868):
Ave verum, F, Tota pulchra es, B , Sub tuum, B ;
Christus factus est, B , S/T, orch, pf/org, hmn ad lib (?1868);
Ave verum, E , SSATB (1868, 2/1868 with pf/org)
Sicut cervus, A  (SATB)/(TTBB) (1868, 2/1869 with org ad lib);
De profundis, c–C, S, A, T, B, SATB, orch (London, 1871);
O salutaris, A, SATB, kbd (London, 1871);
O salutaris, A , Mez, T, org (1871);
Vexilla regis, g, SATB, org (London, 1873);
Pater noster, SATB, org (London, 1873);
Ave verum, C, SATB, org (London, 1873);
60 [Lat.] chants sacrés (Paris, 1876–8, 2/?1887) [collection of mass movts, motets, hymns, etc, incl. many of the preceding and Adoramus te, F, 4vv;
Per sanctissimam virginitatem, A , 4 equal vv;
Alma redemptoris, A , 4 equal vv;
Deus meminerit, c, 4 equal vv;
Domine salvum fac, G, 4vv, on ‘God save the Queen’;
O salutaris, D , SSTTB; O salutaris, D, S/T, org;
O salutaris, D (another setting), S/T, org;
O salutaris, E, 2 equal vv]
Laudate Dominum, pubd with edn of Messe de Sainte Cécile (1879);
Miserere, 4 solo vv, 4vv, org ad lib, (1880);
O salutaris, C, SST, pf/org (1887);
Quam dilecta tabernacula tua, Bar, ?org (1888);
TeD, G, 4 solo vv/small chorus, vv, hps, org (?1888);
In principio erat verbum, SATB, org (1888) (also as ‘Le jour de Noël (epilogue)’ 1895);
Vivat (also Fr., Hymne pour la réception d'un êveque), equal vv, org (1892);
Pater noster, 5 solo vv, 5vv, org (1893);
O salutaris, A, solo v, pf/org, in L'illustration(1898), suppl. to no.2880

Sacred or pious part-music in french or english:
L'éternité (M.O. Malory), strophes, SATB, unacc. (1854, 2/?1883 with pf/org in 14 grands choeurs)
Tout l'univers est plein de sa magnificence (Racine), 2 choruses SATB/SATTBB, unacc. (before 1856, 2/1862 with pf/org)
Oraison à la très sainte vierge, SATB (1856)
Cieux, fondez-vous en pleurs, cantique du XVIIe siècle, 4vv (1856)
Les sept paroles de N.S. Jésus-Christ sur la croix, SATB, unacc. (1858, 2/1866)
Fixer ici ton sort, cantique du XVIIe siècle, 4vv (1859)
Dans cette étable, pastorale sur un noël du XVIIIe siècle (4 grands choeurs no.2), SATB, orch (1859); many arrs. as Bethléem
Près du fleuve étranger (4 grands choeurs no.1) (A. Quételard, Ps cxxxvii), SATB, orch/pf/org (1861)
Prière à Marie (E. Bouscatel), SATB, pf/org (1861)
Le Vendredi-Saint (A. Badou), SATTBB, unacc. (1865/6, 2/1868 with pf)
Prière du soir (E. Manuel), SATTBB, unacc. (1866, 2/1869 with pf, org ad lib in 12 choeurs et une cantate) [also pubd as solo song (1872)]
Noël (J. Barbier, after Uhland), chant des religieuses, S, A, SSA, pf, org ad lib (1866); as Chantez Noël, S, A, pf (1867), 1v, pf (c1869)
Le crucifix (Hugo), SATTBB (1866, 2/1869 with pf/org in 12 choeurs et une cantate) [also pubd as solo song]
Stabat mater (Fr., Abbé Castaing), SATB, orch (1867)
D'un coeur qui t'aime (from Racine: Athalie), 2 choruses SATB, unacc., composed 1851 (n.d., 2/1869 with pf/org in 12 choeurs et une cantate)
Les martyrs (A. Quételard), scène chorale, TTBB, unacc./pf (1871)
A New Morning Service, SATB, org (London, 1872): TeD (Eng.), C; Bs (Eng.), G
An Evening Service, SATB, org (London, 1872): Mag (Eng.), D Nunc (Eng.), B
Omnipotent Lord (J. Mason), sacred ps, SATB, pf (London, 1872/3) [6 New Part Songs no.1]
Adam could find no solid peace, SATB, pf (London, 1872 or 1873) [6 New Part Songs, 2nd ser., no.5]
Grandeur de Dieu, SATB, unacc. (Nancy, 1876)
Je te rends grâce, ô Dieu d'amour (P. Collin), cantique, SATB, pf/org (1892); other arrs., 1–2vv, org
Toujours à toi, Seigneur (Collin), 4vv, pf/org (1892); other arrs., 1–2vv, org

Oratorios, cantatas etc.:
Marie Stuart et Rizzio, scène lyrique, solo vv, orch [second prix de Rome, 1837] unpubd, F-Pn
Fernand, scène lyrique, solo vv, orch [premier grand prix de Rome, 1839] unpubd, F-Pn
Pierre l'ermite, scène dramatique, solo vv, chorus, orch, 1849, unpubd (arr. pf 4 hands, Stockholm, Stiftlesen musikkulturens främjande)
Tobie (H. Lefèvre), petit orat, vs (1865)
Le temple de l'harmonie (cant., Barbier and Carré), S, Mez, A, SSTTBB, pf/orch, vs in 12 choeurs et une cantate (1869)
Gallia: lamentation (Gounod), motet, S, SATB, orch, org, for opening of London International Exposition, 1871 (London, 1871)
Jésus sur le lac de Tibériade, scène biblique, solo v, chorus, orch, (1875), vs (1878)
La rédemption (Gounod), sacred trilogy, solo vv, chorus, orch, vs (London, 1882), fs (London, ?1883)
Mors et vita (Gounod), sacred trilogy, solo vv, chorus, orch, vs (London, 1885), fs (London, 1885)
Saint-François d'Assise, diptyque musical, T, B, vv, orch, 1891, unpubd, F-Pn

Sacred and pious songs:
for solo voice, piano/organ unless otherwise stated
A la reine des apôtres (Gounod), chant pour le départ des missionaires du Séminaire des missions étrangères (1852, 2/1856 as Chant pour le départ des missionaires du Séminaire des missions étrangères, 3/1869 as Le départ des missionaires (C. Dallet), 1v/2vv/4vv, pf/org)
Jésus de Nazareth (A. Porte), chant évangelique, Bar, pf, org ad lib (1856); arr. Bar, STB, orch (1864); innumerable arrs., in Eng. as Nazareth
Ave Maria, mélodie religieuse adaptée au 1er prélude de J.S. Bach (1v, pf)/(1v, vn, org, pf)/(1v, vn, org, pf, orch) (1859); many arrs.; for earlier versions see Instrumental Chamber and Secular Songs
Jésus à la crèche (Noël) (R.P.) (1864), also as Jesus à l'autel, souvenir de 1ère communion (R.P.) in La musique populaire, iv/13 (?1866)
Le ciel a visité la terre (A. de Ségur), cantique après la communion, 1v/unison vv, pf, org/hmn (1869); several arrs.
Cantique pour l'anniversaire des martyrs: Séminaire des missions étrangères (C. Dallet) (1869)
Prière pour l'empéreur et la famille impériale (Mme Baëlen) (?1869)
6 cantiques (1870), incl. Le nom de Marie (Ségur), Chantez, voix bénies (L. Gallet) [hymn in honour of Pius IX], Notre Dame des petits enfants (Ségur)
There is a green hill far away (Mrs C.F. Alexander), sacred song (London, 1871)
Thy will be done (C. Elliot, Ps i) (London, 1872); Fr. as Que ta volonté soit faite (1873)
Prière du soir (C. Ligny) (1872)
Entreat me not to leave thee (Ruth's Song) (London, 1873); other arrs.
To God, ye choirs above (P. Skelton), sacred song (London, 1873)
Abraham's Request (Anita) (London, 1873)
My beloved spake (Song of Solomon), 1v, pf, vc obbl (London, 1873); Fr. (J. Barbier) as Viens mon coeur (1873)
Cantique pour la première Communion (R.P. Dulong de Rosnay) (1874)
La salutation angélique (Gounod), 1v, pf, vn/vc, org ad lib (1877) (alternative Lat. text: Ave Maria]
The King of Love my shepherd is (H.W. Baker) (London, 1884); Fr. (P. Collin) as Le roi d'amour (1892)
Quand l'enfant prie (G. Boyer) (1884)
Glory to thee, my God, this night (Bishop Ken), evening song, composed 1872 (London, 1884)
Hymne à St Augustin (Abbé Ribolet), unison vv, org (1885)
Forever with the Lord (J. Montgomery), composed 1872 (London, 1886)
Ce qu'il faut à mon âme (F. Sédillot), cantique (1887)
The Holy Vision (F. Weatherly), sacred song (London, 1888)
Hymne de la patrie: Notre Dame de France (G. Boyer), orch, vs in Le figaro (15 Aug 1888); also pubd separately (1888)
Ave Maria no.2, meditation on a second prelude by J.S. Bach (London, 1889); several arrs.
L'Ave Maria de l'enfant, composed ?1872 or 1873 (1891)
Ave Maria, B  (1894) [pubd as Gounod's last composition]
Repentir, scène sous forme de prière, Mez, orch, vs in Revue de Paris (15 Dec 1894), 673; also pubd separately (1895)
L'Eucharistie (Frère Eucher), cantique (1895)
L'hymne à l'Eucharistie (E. Julliotte) (1900)
La paix de Dieu (A.L. Hettich, after M. Henry) (1913)

Instrumental:

Orchestral and band:
Scherzo, 1837, unpubd
Symphony no.1, D (1855)
Symphony no.2, E , perf. 1856 (late 1850s)
Marche pontificale (Marche romaine), for anniversary of coronation of Pius IX (1869)
Saltarello (London, ?1865)
Funeral March of a Marionette, d, pf (London, 1872), orchd (1879)
Marche-Fanfare, E , brass band, for 12th Hussars, arr. pf 4 hands (London, 1876)
Marche religieuse (Marche festivale), C, arr. pf 4 hands/org/hmn (1876), fs (1878)
Marche solennelle, E , arr. pf 2/4 hands/org (London, 1878)
Wedding March no.2, A, for wedding of Duke of Albany, 1882, arr. pf 2/4 hands/org (London, 1882)
Fantaisie sur l'hymne national russe, pedal pf, orch (1886)
Suite concertante, pedal pf, orch, arr. 2 pf by Saint-Saëns (1888)
Danse roumaine, pedal pf, orch, arr. Band (1890), 2 pf (1896)

Chbr.:
6 mélodies, g, E , B , c–C, F, B , hn, pf (c1840–48)
Méditation sur le 1er Prélude de piano de J.S. Bach, pf, vn/vc, org/vc ad lib (1853) [arr. solo song)
Méditation sur Faust, pf, hmn, vn/vc (1861)
Hymne à Sainte Cécile (vn solo, hps, timp, wind, db) (vn, org, pf) (1865); other inst arrs.; arr. as Ave verum (c1878)
Méditation, B , pf, org, vn/vc (1873); arr. from an aria in La nonne sanglante; earlier arr. as Le calme, 4e chanson sans paroles, pf solo (1865)
Cinq mars, fantaisie concertante, pf, vn (1878)
Wedding March no.1, C, 3 trb, org, for wedding of Duke of Albany, 1882 (London, 1882)
Petite étude-scherzo, D, 2 db (1885)
Meditation on The Arrow and the Song, D, pf, vn/cornet, vc, org (London, 1886)
String Quartet, g, unpubd
Petit quatuor (str qt), C, unpubd, F-Pn
String Quartet no.2, A (ded. Morsick, Rémy, Van Waefelghen, Delsart), unpubd, F-Pn
String Quartet no.3 (ded. Mme. Dergenétais), unpubd, F-Pn
String Quartet no.3 [sic], a(1895)
Petite symphonie, fl, 2 ob, 2cl, 2 hn, 2 bn, composed 1885 (1904)

Piano:
Valse (1854);
L'angélus, petit morceau très facile, C, 4 hands (1858) Menuet, g, 4 hands (1858);
Valse caractéristique, D, 2/4 hands (1861);
2 romances sans paroles (1861): 1 La pervenche, B, 2 Le ruisseau, G ;
Marche nuptiale, F, 2/4 hands (1861);
Les pifferari, impromptu très facile, F (1861);
Le bal d'enfants, valse facile, C (1861);
Musette, impromptu, a (1863);
Royal-Menuet, C (1863);
Georgina, valse, D (1864), as Grand Valse in D (London, 1877)
Le calme, 4e romance sans paroles, D  (1865) [arr. from an aria in La nonne sanglante];
Valse des fiancés, D, 2/4 hands (1865);
Souvenance, nocturne, E  (1865);
Le rendez-vous, suite de valses, D, composed 1847, pf 2/4 hands (1866), orch (London, 1887);
Ivy (Le lierre), romance sans paroles, B  (London, 1871);
Funeral March of a Marionette, d (London, 1872), orchd (1878);
Dodelinette, lullaby, G, 4 hands (London, 1872), arr. 2 hands (London, 1873), other arrs.;
Choral et musette, F (1874)
Trois petits morceaux pour enfants, 4 hands (before 1875): La nacelle, C, La rosière, G, Le page, C; La valse des sylphes, A (1874);
La veneziana, barcarolle, g (1874);
Prélude, c (1877);
Matinée de mai, in L'illustration (1896), suppl. to no.2761

Other:
Org:
Communion, in La maîtrise, ii/1 (15 April 1858);
Offertorium (London, 1876);
Marches, entrées et sorties à l'usage du Service divin (1896) [arrs. of earlier works]

Pedagogical:
Méthode de cor à pistons (early 1840s);
[6] Préludes et fugues pour l'étude préparatoire au Clavecin bien tempéré de Jean Sébastien Bach, G, e, C, D, F, a (1895)

Literatura:

‘Les contrefaçons musicales à l'étranger’, Le ménestrel, xxxix (1873), 5
‘La neuvième symphonie de Beethoven [Lettre à Oscar Comettant]’, Le ménestrel, xl (1874), 189–90
‘Les compositeurs chefs d'orchestre’, Le ménestrel (June, July 1873); repr. in Autobiographie (1875); Eng. trans., OQ, xii/4 (1995–6), 5–17
ed. G. Weldon: Autobiographie et articles sur la routine en matière d'art (London, 1875) [1. ‘Sur la routine en matière de l'art’, 2. ‘Le public’, 3. ‘La critique’, 4. ‘La propriété artistique’ (inc.), 5. ‘Urgence d'un congrès artistique international’ (inc.), 6. ‘Les auteurs’ (inc.), 7. ‘La critique musicale anglaise’, 8. ‘Préface au Georges Dandin de Molière’, 9. ‘Les interprètes’ (inc.), 10. ‘L'enseignement’ (inc.), 11. ‘Les compositeurs chefs d'orchestre’, 12. ‘Les pères de l'Eglise de la musique’]
‘Preface to ‘Hector Berlioz: lettres intimes’, Nouvelle revue, iv (1880), 801; pubd separately (Paris, 1882; Eng. trans., 1882, as Life and Letters of Berlioz, ii); preface repr. with Mémoires d'un artiste (1896)
‘L'allaitement musical’, Le nouveau-né (Jan 1882); repr. Le ménestrel, xlviii (1882), 57–9
‘Le Don Juan de Mozart’, Le ménestrel xlviii (1882), 388–9, 395–7
Review of C. Saint-Saëns: Henry VIII, Nouvelle revue, xxi (1883), 487; repr. with Mémoires d'un artiste (1896)
Preface to A. Mortier: Les soirées parisiennes de 1883: par un monsieur de l'orchestre (Paris, 1884)
Preface to Mors et vita: a Sacred Trilogy … Book of Words (London, 1885)
Preface to R. Mulholland: Une idée fantasque (Paris, 1885)
‘Considerations sur le théâtre contemporain’, Annales du théâtre et de la musique, xi (1886)
Review of C. Saint-Saëns: ‘Proserpine’, Le figaro (18 March 1887)
Review of C. Saint-Saëns: ‘Ascanio’, La France (23 March 1890)
Le Don Juan de Mozart (Paris, 1890, 5/1909/R; Eng. trans. of 3rd edn, 1895/R)
Preface to S. Frère: Maman Jean (Paris, 1891)
‘De l'artiste dans la société moderne’, Revue de Paris, ii/6 (1895), 25; repr. with Mémoires d'un artiste (1896)
‘Mémoires d'un artiste’, Revue de Paris, ii/3–4 (1895); pubd separately (Paris, 1896; Eng. trans., 1896/R, as Charles Gounod: Autobiographical Reminiscence, with Family Letters and Notes on Music), enlarged, incl. unpubd letters and the lectures ‘L'Académie de France à Rome’ (Jan 1882) and ‘La nature et l'art’ (25 Oct 1886)
Après vingt ans et autres poésies: avec quelques mots d'explication par Georgina Weldon (Paris, 1902) [poems communicated to Mrs Weldon by the spirit of Gounod] 

Font: En català: Charles Gounod (1818-1893) En castellano: Charles Gounod (1818-1893) In english: Charles Gounod (1818-1893) - Altres: Charles Gounod (1818-1893)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Franz Hauk, ever-resourceful organist of Ingolstadt Minster, has been dredging the libraries and publishers’ back-catalogues to unearth repertoire for organ and orchestra beyond the usual diet of Poulenc Concerto and Saint-Saens Symphony. Whether everything on this lavishly packaged pair of discs can realistically be described as ‘Triumphal’ is a moot point. Saint-Saens’ charming Serenade (a gorgeous quartet for harp, violin, viola and organ which deserves to be far better known) is graceful and genteel, while Guilmant’s uneventful ‘Adoration’ for organ and string orchestra never seems to rise above a humble piano throughout its seven minutes of deep, introspective prayer. But there is sufficient music with truly triumphalist tendencies to prevent any feeling of deception. Perhaps the arrogant triumphalism of the brass introduction to Gounod’s wholly uncharacteristic Fantasia on the Russian National Hymn (the old pre-Bolshevik one, that is, familiar to all through Tchaikovsky’s 1812) is not sustained, but Dubois’ gloriously pompous Fantaisie triomphale certainly lives up to its name, and of all the opulent, majestic and, yes, triumphal works for organ and symphony orchestra, none in my opinion can hold a candle to Guilmant’s Second Symphony, here given a truly stirring performance. Hauk is a thorough, if sometimes uninspiring player, and on the evidence of his discography is far more at home in the music of baroque Germany than romantic France. 

Nevertheless, these are immaculately measured performances in which every detail is painstakingly prepared. He is blessed with a flawless technique, and there is no doubting that even in repertoire which might seem more the preserve of a grand French romantic organ rather than a 1977 Klais, the Ingolstadt organ is a joy to behold. The recording is most sympathetic, getting a realistic enough balance under appallingly difficult conditions between organ and orchestra, capturing a generous but unobtrusive measure of the Ingolstadt acoustic, and providing a gloriously clear and broad soundscape which fully supports the majestic nature of some of these pieces while providing a deliciously atmospheric backdrop to the more subdued pieces – hear how Samson Gonaschwili’s violin soars magically heavenward in the closing bars of Saint-Saens’ touching Romance. The Mexican conductor Alfredo Ibarra keeps it all moving along effortlessly, pacing its climaxes nicely, avoiding the self-indulgence which could so easily creep into music where sound rather than substance is often the raison d’etre, and injecting a wonderful sense of drama where it matters most – particularly over the long drawn-out introduction to the Guilmant Symphony. The Ingolstadt Philharmonic is not always flawless in matters of ensemble, tuning or accuracy, but what they lack in finesse they more than make up for in fire, passion and commitment. All in all, two highly recommended discs for those who love a triumphant sound (with occasional reflective interludes).'

Marc Rochester (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Franz Hauk (organ); The Ingolstadt Philharmonic; Alfredo Ibarra
SPOTIFY: GOUNOD, C.F. - Music for Organ and Orchestra



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CARRETTI, Giuseppe Maria (1690-1774) - Te Deum

$
0
0
Giulio Cesare Procaccini - The Annunciation
Obra de Giulio Cesare Procaccini (1574-1625), pintor italià (1)


- Recordatori de Giuseppe Maria Carretti -
En el dia de la celebració del seu 326è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giulio Cesare Procaccini (Bologna, 1574 - Milano, 14 de novembre de 1625) va ser un pintor italià. Fill del pintor Ercole Procaccini i germà de Camillo i de Carlo Antonio, també pintors, es va traslladar als 11 anys i juntament amb tota la seva família a Milà, començant a treballar el 1590 en les obres de la Catedral de Milà. Provinent d'una dinastia de pintors que a Bolonya havien representat una via alternativa a la dels Carracci, el domini d'aquests els va obligar a traslladar-se a Milà, ciutat en la qual el clima contrareformista imposat per Carlos Borromeo l'havia convertit en un centre d'elaboració de les noves formes en el camp de les arts figuratives. La seva obra va mostrar una recurrent influència d'artistes com Correggio o Parmigianino, així com del suggestiu art de Rubens. L'estil de les seves últimes obres va perdre la seva elegància atmosfèrica, que l'havia distingit, per convertir-se en més escultòric i manierista. Un bon exemple va ser l'obra Caín matant a Abel, de 1623. Al costat de Cerano i a Morazzone, amb els quals va signar el famós Martiri de les Santes Rufina i Segona, conegut com el Quadro delle tre mani, Procaccini va ser un dels artistes llombards més importants de la primera meitat del segle XVII. El seu últim quadre, un autoretrat, pintat el 1624, va ser una obra mestra d'intensa malenconia en la qual l'artista es va mostrar prematurament envellit, als seus 50 anys. Va morir a Milà, l'any següent de realitzar aquesta obra, el novembre 1625.

Font: En català: No disponible En castellano: Giulio Cesare Procaccini (1574-1625) In english: Giulio Cesare Procaccini (1574-1625) - Altres: Giulio Cesare Procaccini (1574-1625)



Parlem de Música...

Giuseppe Maria Carretti (Bologna, 19 d'octubre de 1690 - Bologna, 7 de juliol de 1774) va ser un professor i compositor italià. Sacerdot a San Petronio, es va formar en cant pla i cantus figuralis abans de rebre classes de contrapunt de Floriano Arresti. El 1717 va entrar a l'Accademia Filarmonica de Bolonya com a cantant i a partir del 1719 com a compositor. El 1740 va entrar com a segon mestre de capella al servei de G.A. Perti a San Petronio de Bolonya assumint el càrrec principal a partir del 1756 i després de la mort de Perti. Allà hi va romandre actiu fins el 1774 escrivint gran quantitat de música religiosa i treballant de professor. Va morir a Bolonya el juliol de 1774.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Giuseppe Maria Carretti (1690-1774) - Altres: No disponible



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La capella musical de la Basílica de San Petronio de Bolonya, fundada el 1436, va ser un escenari de notable erudició artística al llarg dels segles però amb accent propi a partir del XVII i fins a finals del XVIII. Alhora, Bolonya va ser un centre de peregrinació obligat per la presència de la famosa Accademia Filarmonica i especialment, i ja entrat el segle XVIII, per "culpa" d'un ciutadà il·lustre, il PadreGiovanni Battista Martini (escoltar aquí). Però de tornada a San Petronio, la catedral històrica de la ciutat, no va ser fins el 1657, i amb l'entrada de Maurizio Cazzati (escoltar aquí) autor de qui precisament aquest any en celebrem el 400è aniversari, que es va iniciar una fructífera edat d'or que es va estendre quasi 150 anys. De fet, i com ja comentàvem fa pocs dies en relació a Cazzati, l'oposició frontal que va rebre el seu nomenament no fou impediment, ans el contrari, per a una profunda i integral renovació de la capella de San Petronio que va motivar el posterior domini musical tot rivalitzant, cara a cara, amb Venècia i Roma. Per tant, el reguitzell de mestres musicals que van orbitar Bolonya va ser extens amb noms com Colonna, Franceschini, Arresti, Domenico Gabrieli, Giuseppe Jacchini, G.A. Perti o el mateix Giuseppe Maria Carretti, entre molts altres. I de tots ells el més conegut va ser probablement Perti, un mestre de capella d'àmplia experiència que va llegar un extens repertori abans de morir el 1756, un any en què Carretti va assumir el lloc vacant de mestre de capella principal. I Carretti, com no podia ser d'altra manera, va ser hereu de la filosofia de Perti, tot construint un repertori amb un estil genuinament bolonyès i que el famós historiador i compositor Charles Burney descrivia amb les paraules següents: "in verità questa musica è sapientemente costruita; l'armonia vi si presenta in tutta la sua pienezza e la modulazione nella sua regolarità". Una descripció pertinent que contrastarem musicalment amb el Te Deum, el Lauda Sion (per al Corpus Domini), el Propitio numini (en honor a Sant Antonio da Padova) i el Laudate Pueri que avui escoltarem i que formen part de les més de 200 obres de Carretti conservades als arxius de San Petronio. Per altra banda, i malauradament, un compositor absolutament inèdit i que únicament podrem dimensionar en base a l'edició d'avui, interpretada i recuperada, com no podia ser d'altra forma, a la Basílica de San Petronio de Bolonya, un dels nuclis musicals per excel·lència!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Capella Musicale di San Petronio; Federico Salce (maestro di capella)
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CAMPION, François (c.1685-1747) - Nouvelles découvertes Sur la Guitarre

$
0
0
John Wootton - Classical Landscape
Obra de John Wootton (c.1682-1764), pintor anglès (1)


- Recordatori de François Campion -
En el dia de la commemoració del seu 269è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

John Wootton (Snitterfield, c.1682 - London, 13 de novembre de 1764) va ser un pintor anglès. Promocionat per la Comtessa de Coventry, es va formar en art amb John Wyck qui alhora el va influenciar en les primeres obres les quals van mostrar escenes de guerra i de caceres. A partir del 1700 es creu es va establir a Londres on es va casar dues vegades, el 1706 i el 1716 respectivament. A la capital anglesa es va especialitzar en paisatges i escenes amb animals i va consolidar la seva reputació a partir del 1710. En aquells temps va realitzar nombrosos encàrrecs tant per a famílies nobles com per a la reialesa entre els quals va destacar George II i Frederick de Wales. Les darreres obres van evolucionar clarament vers l'estil neoclàssic emergent i sota influència de Gaspard Dughet. Els últims anys de la seva vida es va dedicar a vendre les seves obres abans de morir a Londres el novembre de 1764.

Font: En català: No disponible En castellano: John Wootton (c.1682-1764) In english: John Wootton (c.1682-1764) - Altres: John Wootton (c.1682-1764) 



Parlem de Música...

François Campion (Rouen, c.1685 - Paris, 21 d'octubre de 1747) va ser un teòric, guitarrista i compositor francès. A partir del 1704 va succeir a Maltot com a guitarrista i intèrpret de tiorba a l'orquestra de l'Académie Royale de Musique en un càrrec que va mantenir fins el 1719. En aquells anys també va treballar com a professor de guitarra i tiorba a París on es creu va viure en contacte amb el duc de Noailles. François de qui es creu va ser descendent de Thomas Campion, va viatjar a Anglaterra el 1731, país on hi va viure durant sis mesos. Poc després va tornar a París on va romandre actiu la resta de la seva vida i a on hi va morir l'octubre de 1747.

OBRA:

Nouvelles découvertes … contenantes plusieurs suittes de pièces sur 8 manières différentes d’accorder, gui, op.1 (Paris, 1705/R)
Livre de guitare, incl. op.1 and c50 other pieces, F-Pn (facs., Geneva, 1977)
Avantures pastorales meslées de vers, op.3 (Paris, 1719) [54 airs]
Second recueil d’airs, op.5 (Paris, 1734) [39 Fr. and It. airs]
Airs pubd singly and in 18th-century anthologies

Literatura:

Traité d'accompagnement et de composition selon la règle des octaves de musique, op.2 (Paris, 1716/R)
Lettre du Sieur Campion à un philosophe disciple de la règle de l'octave (Paris, 1729)
Addition au traité de l'accompagnement et de composition par la règle de l'octave, op.4 (Paris, 1730)
Lettre de Monsieur l'abbé Carbassus à Monsieur D+++ [Voltaire], auteur du Temple du Goust, sur la mode des instrumens de musique, ouvrage curieux et intéressant pour les amateurs d'harmonie (Paris, 1739) 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: François Campion (c.1685-1747) - Altres: François Campion (c.1685-1747)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

On his death, his nephew respected his wishes by placing a copy of his Nouvelles découvertes (1705) and some manuscript pieces in the royal library. His inventory of 12 February 1748 shows that he owned a large collection of instruments. Campion was well known as a composer before he turned to writing theoretical and polemical works. He composed several pieces for five-course guitar; although he provided the instrument with a new repertory, he unwittingly left it obscured by complex tablatures that make use of up to eight different tunings. His Nouvelles découvertes illustrated the limitations of the Baroque guitar rather than its possible adaptation to a new genre. In accordance with the taste of his time, he also wrote a series of airs sérieux and drinking songs. However, Campion was best known for his theoretical writings: his Traité (1716) and his Addition (1730) set out his ‘régle d'octave’, the former work in a systematic and the latter in a practical manner. No doubt wounded by criticism, he took the pseudonym of ‘Monsieur l'abbé Carbassus’ to protest against the playing of hurdy-gurdies and other instruments of a rustic nature, to the detriment of the lute, theorbo and guitar.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Michel Amoric (guitar)
AMAZON: CAMPION, F. - Nouvelles découvertes Sur la Guitarre
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CAMPION, F. - Nouvelles découvertes Sur la Guitarre



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

AHNFELT, Oscar (1813-1882) - Andeliga Sånger

$
0
0
Vilhelm Hammershøi - Ida standing at a desk (1900)
Obra de Vilhelm Hammershøi (1864-1916), pintor danès (1)


- Recordatori d'Oscar Ahnfelt -
En el dia de la commemoració del seu 134è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Vilhelm Hammershøi (Kobenhavn, 15 de maig de 1864 - Kobenhavn, 13 de febrer de 1916) va ser un pintor danès. Fill de Christian Hammershøi, un comerciant adinerat, i de Frederikke, va iniciar als 8 anys les classes de dibuix i pintura. El 1879 va entrar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cophenaguen i, entre els anys 1883 i 1885, va estudiar amb Peder Severin Krøyer a l'Escola d'Estudis Lliures, que havia obert l'any anterior en confrontació al conservadorisme acadèmic. Malgrat la dualitat d'estudis que va rebre l'estil del jove Hammershøi va desconcertar inicialment als seus mestres que van considerar la seva pintura, en termes generals, d'estranya. El 1885 va debutar amb Retrat d'una jove a l'Exposició de Primavera de Charlottenbotrg, sent la seva primera obra de grans dimensions, i que anticipava els principals trets de la seva posterior obra tant característica. Hammershøi no va guanyar el premi, però va causar gran impacte fins el punt que un grup d'artistes associats amb l'Escola d'Estudis Lliures va signar una carta dirigida a l'Acadèmia en protesta per la decisió de no atorgar-li el premi. El juny de 1891 es va casar amb Anada Ilsted, germana d'un amic i company de professió. A partir d'aleshores, la seva dona va aparèixer recurrentment en la seva obra. La parella va iniciar una gira per Europa, visitant els principals centres artístics si bé Hammershøi no es va interessar pels moviments artístics del moment sinó que va sentir admiració per l'art del passat. "He viatjat a París per veure molt i aprendre alguna cosa. Però crec que aprendré més de l'art antic que del nou" va afirmar Hammershøi en una carta a la seva mare (París, 1891). A Londres va viure captivat per l'omnipresent boira, sent potser l'origen de la boirina amb què va caracteritzar molts dels seus quadres. I si bé va realitzar alguns paisatges, la seva pintura es va fer famosa principalment pels seus interiors, d'atmosfera singular, per moments depriment i única. Va morir a Copenhaguen el febrer de 1916.




Parlem de Música...

Oscar Ahnfelt (Gullarp, 21 de maig de 1813 - Karlshamn, 22 d'octubre de 1882) va ser un cantant i compositor suec. Fill de vicari, als 14 anys es va traslladar juntament amb la seva família a Lund. Allà va rebre formació en teologia amb la idea de ser sacerdot si bé amb el temps va orientar la seva carrera vers la música. El 1840 es va traslladar a Estocolm on va rebre classes a la Reial Acadèmia Sueca de Música. Paral·lelament, va començar a donar recitals de guitarra així com a impartir classes particulars. El 1841 va organitzar unes reunions que van motivar la intervenció del rei Karl XV qui, després d'escoltar-lo, el va contractar per a la seva cort. A partir d'aquí va seguir viatjant per Suècia i el seu entorn tot posant música a centenars d'himnes i cançons moltes de les quals van ser escrites per Lina Sandell, amb qui va col·laborar estretament al llarg de la seva vida. El 1851 es va traslladar, juntament amb la seva esposa Clara Ahnfelt, a Karlshamn, ciutat on hi va morir l'octubre de 1882. 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Oscar Ahnfelt (1813-1882) - Altres: Oscar Ahnfelt (1813-1882)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Oscar Ahnfelt, un autor de qui he de reconèixer absoluta ignorància, va ser un compositor freelance suec que va dedicar bona part de la seva vida a predicar la paraula del "Senyor" d'una forma bastant peculiar. Fill de clergue, ben aviat va patir una crisis espiritual que va motivar el seu despertar religiós incentivat definitivament després d'escoltar, el 1841, unes paraules de Carl Olof Rosenius. A partir d'aleshores va viatjar arreu del país per compartir l'Evangeli amb la força de les seves cançons. Fou tal l'interès que va despertar a Suècia, que les seves reunions de fe i devoció van motivar algunes queixes que amb el temps es van elevar fins al rei Karl XV qui lluny de condemnar el seu comportament, el va convidar a les seves dependències per a conèixer qui per ell era un desconegut músic i predicador de nom Oscar Ahnfelt. Durant l'audència Anhfelt, lluny de predicar, gustosament es va posar a cantar obres creades adhoc per a tal esdeveniment i sota supervisió i lletra de la poetessa Lina Sandell. El rei, inesperadament, va quedar meravellat i enlluernat per la bellesa d'aquella música guitarra en mà i cantada pel mateix Oscar Ahnfelt. Tal fou la bullanga que el rei va fins i tot publicar un Decret Reial atorgant carta blanca a Anhfelt per a "cantar i tocar, tant com vulgui, en els meus dos reialmes (Suècia i Noruega)". Feliçment exonerat de responsabilitats, Ahnfelt es va dedicar de ple a la composició de cançons i himnes en col·laboració amb Sandell i esporàdicament amb Rosenius i amb un repertori superior a les 200 obres, de les quals avui n'escoltarem algunes mostres. Des d'una perspectiva personal, la persuasió és immediata fruit de la delícia corprenedora irresistible amb què es presenten, fet que em permet entendre el per què Ahnfelt va arrassar per allà on va passar!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ingegerd Tyrenius (soprano); Bo Ohlgren (bariton); Göteborg KammarkörGunnar Eriksson
AMAZON: Andeliga Sånger av Lina Sandell och Oscar Ahnfelt
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: AHNFELT, O. - Andeliga Sånger av Lina Sandell och Oscar Ahnfelt



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live